dijous, 16 de desembre de 2010

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (2)

Panoràmica final de l'interior d'Erill la Vall












Continuem amb aquest recull d'incidències explicant les principals dificultats que vaig trobar en tres esglésies més de la Vall de Boí.

El desequilibri de l'equilibri romànic: Erill la Vall
A Santa Eulàlia d'Erill la Vall no hi va haver problema d'acumulació de turistes (en aquella hora del migdia, a punt de tancar, la gent devia ser a dinar). El principal inconvenient fou la limitació de l'espai davant del fabulós conjunt escultòric del Davallament de la Creu. El trípode amb prou feines cabia entre l'altar i les escales, però finalment vaig aconseguir col·locar-lo en una posiciò prou bona per fotografiar tan les figures de fusta com la nau del temple. El fet curiós d'aquesta panoràmica és la sensació de desequilibri del seu interior: no hi ha ni una paret recta, la teulada tampoc, el temple no és simètric, els bancs estan disposats a l'esquerra. No és un error de la fotografia a l'hora d'acoplar-la, sinó que el temple és realment així, asimètric.

Electricitat pel davant del campanar
L'església de la Nativitat o de la Mare de Déu de Durro té dos angles interessants per poder ser fotografiada: el primer és la visió de conjunt que es té des de l'oest del temple, just des del carrer que us dóna la benvinguda al poble. L'altre (que és el que vaig triar per aquesta panoràmica) s'obté des de l'angle nord-est, just des de la plaça del centre de la vila. Aquest angle proporciona una visió una mica elevada del campanar i mostra algunes cases típiques de la vall. Inevitablement apareixen un parell de cotxes que fan nosa a la foto. I el que més lleig feia -uns cables elèctrics que creuen de punta a punta just per davant del campanar-, van ser eliminats amb el Photoshop. Perdoneu la intromissió, però en aquest cas era absolutament imprescindible per no espatllar l'esplèndida imatge del campanar de Durro.


Cotxes davant l'ermita: mal lloc per aparcar
Per últim, l'encantadora ermita de Sant Quirc de Durro va presentar un altre problema: tot just al davant de la façana de l'esglesiola hi havia un cotxe aparcat, segurament d'algun pagès o ramader (per l'estat una mica atrotinat del vehicle i perquè a la rodalia no es veia ningú). Vaig esperar una bona estona, però l'amo del cotxe no apareixia. Una panoràmica de l'ermita i del magnífic paisatge sobre la vall que s'observa des d'aquest punt no podia contenir aquell trasto. Així que vaig optar per allunyar-me de la petita ermita i situar el trípode darrere d'un arbust que impedia la visió del vehicle i que es trobava just al costat del faro o pila que s'encén pels volts de Sant Joan per iniciar les falles. D'aquesta manera, a costa de perdre detalls i proximitat amb l'esglesiola, guanyava un element que donava personalitat a la foto i complementava la informació: art romànic i tradicions ancestrals, dos elements configuradors de la identitat i personalitat de la Vall de Boí.

dimecres, 8 de desembre de 2010

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (1)

Sant Climent de Taüll: emblema del romànic català












Iniciem una sèrie d'apunts sobre les petites incidències que un panògraf (o fotògraf de panoràmiques) pot trobar-se fent la seva feina. Al llarg dels següents tres apunts mostraré les dificultats i les condicions adverses que vaig trobar fent panoràmiques a les diverses esglésies de la Vall de Boí consideres Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, així com les estratègies i solucions que vaig aplicar amb la finalitat d'obtenir unes imatges mínimament acceptables que fessin justícia a aquest fabulós conjunt romànic monumental.

Quin és el millor angle per fotografiar l'arxiconegut campanar de Sant Climent de Taüll? Segurament el que apareix en el 99% de postals i fotos promocionals de l'art romànic de la Vall de Boí. Aquestes fotografies acostumen a copsar el campanar de Sant Climent amb el de Santa Maria al fons. Tots hem vist fotos fetes a la primavera, amb els magnífics camps verds als vessants, o a l'hivern, amb els cims de les muntanyes enfarinats per la neu. En aquest cas no va ser difícil triar l'emplaçament: una vista del magnífic campanar i de l'esplèndid absis. L'hora del dia i la situació del sol van permetre de poder fer una panoràmica ben il·luminada, sense contrastos. Com a únic punt en contra, la impossibilitat de dissimular els contenidors de brossa que, pel nostre gust, estan situats massa a la vora d'aquest destacable monument romànic.

Contenidors de brossa: molt millor més amagats
 
A la veïna església de Santa Maria de Taüll i a la de Sant Joan de Boí el problema va ser un altre, ben freqüent a l'hora de fotografiar monuments oberts al públic: el constant flux d'anar i venir de turistes per davant de la càmera. Malgrat que no cal defugir que la gent aparegui en els monuments fotografiats (de vegades, fins i tot, pot contribuir a donar més realisme), s'intenta en la mesura del possible que els elements patrimonials apareguin "nus" de gent. L'única intenció d'aquesta postura és la de poder copsar el monument en la seva puresa, sense elements que en distreguin la seva contemplació. El fet que davant d'un altar medieval aparegui un senyor amb pantalons curts, mitjons blancs i una càmara als braços no contribueix gaire a millorar la foto.

Sembla inevitable: turistes en contemplació

dilluns, 19 de juliol de 2010

Romànic mil·lenari al cor del Pirineu: panoràmiques de la Vall de Boí

La Vall de Boí pertany a l'Alta Ribagorça, una comarca creada no fa massa anys (1987). Vall de Boí és un dels tres municipis que constitueixen la comarca, i agrupa diferents poblets i llogarrets escampats tot al llarg de la vall del riu Noguera de Tor, el qual desemboca a la Noguera Ribagorçana.

La petitesa de la Vall de Boí no amaga els immensos encants que posseeix: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el conjunt romànic declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

En aquest viatge fotogràfic al cor del Pirineu ens centrarem en les esglésies que conformen el conjunt romànic. Per veure panoràmiques immersives del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici podeu visitar el web Pyrenees360 (www.pyrenees360.com).

El conjunt d'esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial són 9: Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals (els barons d'Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre els segles XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars. Les pintures murals de les esglésies es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Potser l'estampa més característica d'aquesta vall (i per extensió, convertit en símbol del romànic català) és el famós campanar de l'església de Sant Climent de Taüll. La decoració d'estil llombard (arcuacions cegues, lesenes i frisos de dent de serra) el fan inconfundible, mentre que les pintures del Pantocràtor del seu interior són de les més conegudes de l'art romànic.


Són molt semblants les pintures murals de Santa Maria de Taüll, on es representa l'Epifania envoltada pels Reis Mags. Els Apòstols també apareixen sota una arcuació.


Sant Joan de Boí ens pot donar una idea de com devien ser aquestes esglésies: totalment decorades amb pintures murals tant a l'interior com a l'exterior dels temples. Tot i que les pintures que ara es poden veure són una reproducció de les originals conservades al MNAC, ens podem fer una idea de la seva força expressiva. Podem veure diverses escenes bíbliques, entre les que destaquen grups d’animals del bestiari medieval, l’escena de la Lapidació de Sant Esteve, l’escena amb un malabarista de boles, un equilibrista i un sonador de psalteri, la bèstia apocalíptica, etc. En primer terme d’aquesta foto panoràmica podreu observar l’escena d’una figura humana tocant-se els seus atributs sexuals. La imatge pot fer referència a la depravació tan física com moral.


A l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall podrem contemplar el Davallament de la Creu, situat sobre l'altar i constituït per set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres que li feien companyia també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell.


El poblet de Durro conserva dos dels temples declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO: es tracta de l'església de la Nativitat i la petita ermita de Sant Quirc. Del primer edifici en destaca el seu porxo amb diferents elements decoratius, entre els quals destaca el crismó situat a sobre de la clau de l'arc de la porta. Mostra les lletres alfa i omega i el monograma de Crist (X i P), a més del bou i el lleó dels evangelistes i dos ocells. De l'ermita de Sant Quirc potser el més en destaca és la seva ubicació: en un turó elevat a 1.500 metres, regala a la nostra vista unes esplèndides vistes sobre la Vall de Boí. És, a més, el lloc escollit pels fadrins de Durro per plantar el seu faro, des del qual s'inicien les falles que cada estiu recorren els carrers dels poble. En la panoràmica, presa pels volts de Sant Joan, es pot veure el faro ja consumit.




Sant Feliu de Barruera ha sofert diverses remodelacions al llarg dels segles. L'església conserva nombrosos béns mobles que ens informen dels canvis, de l'evolució i de l'adaptació dels edificis religiosos de la Vall de Boí des que foren construïts fins als nostres dies.


Finalment, trobem dos temples més que completen el conjunt romànic de la Vall. Es tracta de les esglésies de Santa Maria de Cardet i l'Assumpció de Cóll. És una llàstima que els seus horaris siguin tan reduïts, i si no es visiten en uns dies molt determinats durant l'any és impossible visitar el seu interior.

L'església romànica de Santa Maria de Cardet destaca pel seu emplaçament. Fou bastida sobre un desnivell força pronunciat que va permetre que, a sota de l'absis, es pugués encabir una cripta (el lloc on es conservaven les relíquies). Així mateix, la porta d'accés a l'església es troba situada una mica per sobre de la nau central.


Finalment, potser el temple amb més encant de la Vall de Boí sigui, amb permís de l'ermita de Sant Quirc de Durro, l'església de l'Assumpció de Cóll. És l'única església que no es troba al centre de la població, sinó que s'emplaça als afores. El seu isolament i la bellesa de la seva construcció fan que aquesta església sigui diferent. Decorativament parlant, és de les més interessants: les columnes dels capitells de la porta de la façana són historiats i sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de la Vall de Boí (en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça).


La Vall de Boí és patrimoni, és natura i és tradicions. Sempre val la pena de tornar-hi, en qualsevol moment de l'any, per deixar-se sorprendre amb els fabulosos tresors que amaga aquesta vall pirinenca.

dimarts, 26 de gener de 2010

Vallbona de les Monges: fotografies panoràmiques i HDR (High Dynamic Range)



El monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir femení que pertany a l'orde del Cister i està situat a la comarca de l'Urgell. Va ser fundat a la primera meitat del segle XII, i la seva església és un exemple de transició del romànic al gòtic. La planta és d'una sola nau i de creu llatina, amb els absis rectangulars (fou dels primers temples en adoptar aquesta forma a Catalunya, abandonant així la típica forma circular dels absis romànics).

Pel que fa al claustre, cadascuna de les quatre ales és d'un estil diferent: romànic primitiu, romànic, gòtic i renaixentista. Conté nombroses tombes d'abadesses i nobles de famílies catalanes, entre les quals destaquen les de Violant d'Hongria (segona esposa de Jaume I el Conqueridor) i la filla d'ambdós, la princesa Sança.

També es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, considerada la primera que presidí el temple durant la seva construcció. Segons Josep Joan Piquer, la imatge dataria de les darreries del segle XII o començament del XIII, posteriorment restaurada al segle XIV. La Verge té molta advocació pels pobles de la rodalia, i és invocada en els moments del part i contra les contínues sequeres que afecten aquesta regió.

En la guia virtual que presenta Panorama.cat del monestir de Vallbona de les Monges, s'ha utilitzat per primer cop la tècnica HDR (High Dynamic Range). Aquesta tècnica consisteix en prendre tres o més fotografies d'una escena estàtica: unes subexposades, altres de normals i, finalment, unes altres de sobreexposades. Aquestes imatges s'unifiquen posteriorment per aconseguir la nitidesa tant de les zones fosques com de les més il·luminades. Aquesta tècnica també es pot aconseguir amb una sola fotografia feta amb format RAW, la qual és processada amb un programa informàtic que "crea" tres fotografies idèntiques però amb diferent temps d'exposició. Val a dir, però, que la millor manera d'utilitzar el HDR és la primera tècnica que hem descrit perquè el software, en treballar sobre una sola fotografia, no deixa "d'inventar" les altres dues.

Amb un exemple potser es veurà més fàcilment. Aquí teniu dues fotografies: la primera és l'original presa amb format RAW, mentre que la segona és la processada:



Com es pot observar, la fotografia original presenta parts sobreexposades (el campanar i part dels xipresos) i parts on manca llum (la font i l'enllosat del terra). En la foto processada, en canvi, apreciem que la part on hi havia un excés de llum ha estat compesada i s'ha enfosquit lleugerament, i que en la part que quedava fosca en l'original s'ha afegit llum i contrast. Tot plegat equilibra i compensa les diferents zones lumíniques de la fotografia per acostar-les més al que realment veu l'ull humà.

La fotografia panoràmica del claustre i el campanar s'ha fet seguit aquesta tècnica, així com la imatge de la plaça exterior amb les tombes i la portada gòtica de l'església:


En les altres panoràmiques immersives de Vallbona de les Monges no s'ha utilitzat el HDR. Són les fotos de capella de la Mare de Déu del Claustre, la vista de l'entrada a la Sala Capitular des del claustre, el cor de l'església, el creuer de l'església i l'interior de mateixa la Sala Capitular.

Podeu veure totes les fotos panoràmiques de Vallbona de les Monges al web de Panorama.cat.