Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (1)

Sant Climent de Taüll: emblema del romànic català

Iniciem una sèrie d'apunts sobre les petites incidències que un panògraf (o fotògraf de panoràmiques) pot trobar-se fent la seva feina. Al llarg dels següents tres apunts mostraré les dificultats i les condicions adverses que vaig trobar fent panoràmiques a les diverses esglésies de la Vall de Boí consideres Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, així com les estratègies i solucions que vaig aplicar amb la finalitat d'obtenir unes imatges mínimament acceptables que fessin justícia a aquest fabulós conjunt romànic monumental.

Quin és el millor angle per fotografiar l'arxiconegut campanar de Sant Climent de Taüll? Segurament el que apareix en el 99% de postals i fotos promocionals de l'art romànic de la Vall de Boí. Aquestes fotografies acostumen a copsar el campanar de Sant Climent amb el de Santa Maria al fons. Tots hem vist fotos fetes a la primavera, amb els magnífics camps verds als vessants, o a l'hivern, amb els cims de les muntanyes enfarinats per la neu. En aquest cas no va ser difícil triar l'emplaçament: una vista del magnífic campanar i de l'esplèndid absis. L'hora del dia i la situació del sol van permetre de poder fer una panoràmica ben il·luminada, sense contrastos. Com a únic punt en contra, la impossibilitat de dissimular els contenidors de brossa que, pel nostre gust, estan situats massa a la vora d'aquest destacable monument romànic.

Contenidors de brossa: molt millor més amagats

 
A la veïna església de Santa Maria de Taüll i a la de Sant Joan de Boí el problema va ser un altre, ben freqüent a l'hora de fotografiar monuments oberts al públic: el constant flux d'anar i venir de turistes per davant de la càmera. Malgrat que no cal defugir que la gent aparegui en els monuments fotografiats (de vegades, fins i tot, pot contribuir a donar més realisme), s'intenta en la mesura del possible que els elements patrimonials apareguin "nus" de gent. L'única intenció d'aquesta postura és la de poder copsar el monument en la seva puresa, sense elements que en distreguin la seva contemplació. El fet que davant d'un altar medieval aparegui un senyor amb pantalons curts, mitjons blancs i una càmara als braços no contribueix gaire a millorar la foto.

Sembla inevitable: turistes en contemplació