Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (2)

Panoràmica final de l'interior d'Erill la Vall

Continuem amb aquest recull d'incidències explicant les principals dificultats que vaig trobar en tres esglésies més de la Vall de Boí.

El desequilibri de l'equilibri romànic: Erill la Vall

A Santa Eulàlia d'Erill la Vall no hi va haver problema d'acumulació de turistes (en aquella hora del migdia, a punt de tancar, la gent devia ser a dinar). El principal inconvenient fou la limitació de l'espai davant del fabulós conjunt escultòric del Davallament de la Creu. El trípode amb prou feines cabia entre l'altar i les escales, però finalment vaig aconseguir col·locar-lo en una posiciò prou bona per fotografiar tan les figures de fusta com la nau del temple. El fet curiós d'aquesta panoràmica és la sensació de desequilibri del seu interior: no hi ha ni una paret recta, la teulada tampoc, el temple no és simètric, els bancs estan disposats a l'esquerra. No és un error de la fotografia a l'hora d'acoplar-la, sinó que el temple és realment així, asimètric.

Electricitat pel davant del campanar

L'església de la Nativitat o de la Mare de Déu de Durro té dos angles interessants per poder ser fotografiada: el primer és la visió de conjunt que es té des de l'oest del temple, just des del carrer que us dóna la benvinguda al poble. L'altre (que és el que vaig triar per aquesta panoràmica) s'obté des de l'angle nord-est, just des de la plaça del centre de la vila. Aquest angle proporciona una visió una mica elevada del campanar i mostra algunes cases típiques de la vall. Inevitablement apareixen un parell de cotxes que fan nosa a la foto. I el que més lleig feia -uns cables elèctrics que creuen de punta a punta just per davant del campanar-, van ser eliminats amb el Photoshop. Perdoneu la intromissió, però en aquest cas era absolutament imprescindible per no espatllar l'esplèndida imatge del campanar de Durro.

Cotxes davant l'ermita: mal lloc per aparcar

Per últim, l'encantadora ermita de Sant Quirc de Durro va presentar un altre problema: tot just al davant de la façana de l'esglesiola hi havia un cotxe aparcat, segurament d'algun pagès o ramader (per l'estat una mica atrotinat del vehicle i perquè a la rodalia no es veia ningú). Vaig esperar una bona estona, però l'amo del cotxe no apareixia. Una panoràmica de l'ermita i del magnífic paisatge sobre la vall que s'observa des d'aquest punt no podia contenir aquell trasto. Així que vaig optar per allunyar-me de la petita ermita i situar el trípode darrere d'un arbust que impedia la visió del vehicle i que es trobava just al costat del faro o pila que s'encén pels volts de Sant Joan per iniciar les falles. D'aquesta manera, a costa de perdre detalls i proximitat amb l'esglesiola, guanyava un element que donava personalitat a la foto i complementava la informació: art romànic i tradicions ancestrals, dos elements configuradors de la identitat i personalitat de la Vall de Boí.