dilluns, 23 de desembre de 2013

Formiguer gegantí al bosc de Marimanya (Pirineu català)



Si passegeu pels boscos del Pirineu us podeu trobar fàcilment aquests gegantins monticles fets de fulles de pi, branques, terra torba i altres restes vegetals. Els construeixen les formigues lúgubres (una espècie de formiga roja) just a sobre dels seus nius subterranis. Són permanents durant tot l’any, tot i que a l’hivern, que és l’època de l’any en què les formigues no surten a l’exterior a causa de les baixes temperatures, aquests monticles poden ser sotmesos a diferents agressions i accidents que els malmeten. Quan arriba la primavera i la temperatura ho permet, les formigues dediquen gran part de la seva activitat a refer i mantenir el túmul en bon estat i, si és possible, a fer-lo més gros.

Les formigues obreres es passegen per aquests monticles amb la finalitat d’escalfar-se; així, quan ja han acumulat suficient calor en el seu organisme, baixen a la colònia i poc a poc alliberen la calor per escalfar el niu. Contínuament hi ha formigues ja escalfades que entren al niu per alliberar la calor, i d’altres que en surten per prendre el sol; d’aquesta manera poden regular la temperatura interna del niu durant els mesos de més activitat en el formiguer.

Aquest formiguer gegantí fou localitzat al bosc de Marimanha, just entre les comarques del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

Canal de Panorama.cat a Youtube

dimarts, 3 de desembre de 2013

Teatre de putxinel·lis a la natura: el congost de Fraguerau a la serra de Montsant


Un bisbe, un formatge, tres jurats, una cadireta... Podrien ser els personatges d’un teatre de putxinel·lis que veiem amb els ulls menuts d’un infant. En aquest cas, però, estem en plena natura i els personatges gegantins que veiem no són altres que penyals (“tormos” en el parlar local) de roca conglomerada.

Es tracta d’unes grans roques que anem trobant resseguint el congost de Fraguerau, a la serra de Montsant, i que la imaginació popular ha batejat amb aquests noms tan curiosos (també trobem lo Cap de Mort, lo Buda, la Roca Balladora, los Tres Jurats Petits, lo Bonet...). Aquest congost ens permet accedir a la bellíssima ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguerau des de l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins.

A l’edat mitjana un anacoreta anomenat fra Guerau va habitar en una balma propera al riu, on ara es troba l’ermita, i va donar nom al congost. Les Cadolles Fondes marquen l’inici del camí pel congost; es tracta d’unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua i que s’albiren des d’un mirador.

El riu Montsant ha anat excavant aquest congost entre les serres de la Llena i de Montsant, i ha creat un paisatge d’una enorme bellesa. És un indret molt feréstec on podreu copsar el Montsant més verge.


Tormos del congost de Fraguerau: el Camell © Domènec Ribes i Mateu

Els Tres Juradets © DRM

La Cadireta © DRM

El Cap de Turc © DRM

Ermita de Sant Bartomeu de Fraguerau © DRM

Balma murada per guardar bestiar al congost de Fraguerau © DRM

Algunes balmes estan construïdes en llocs inversemblants © DRM

Escut d'Escaladei i any a l'ermita de Sant Bartomeu © DRM

Formes capricioses als tormos del congost de Fraguerau © DRM

Ruta i track de Sant Antoni d'Ulldemolins a Sant Bartomeu de Fraguerau a Wikiloc:
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=5080792

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Santa Úrsula al bressol del castells


Gran jornada castellera a Valls per la Diada de Santa Úrsula 2013. La secular rivalitat de les dues colles locals esperona l'aixecament de construccions cada vegada més espectaculars.

La diada del 2013 serà recordada per l'intent de castell de 10 de la Colla Vella i, sobretot, pel 4 de 9 net de la Colla Joves.

Altres castells aixecats són: per part de la Colla Joves, 5de9f, 9de8(i), Pde8fm(i) i Pde8fm(c); per part de la Colla Vella, 5de9f(c), 3de9f, Pde5, Pde5 i Pde5cam.


Grans castells a la plaça del Blat de Valls per la Diada de Santa Úrsula 2013 © Domènec Ribes i Mateu

Moments de concentració aixecant el castell © DRM

9 de 8 de la Joves de Valls: simfonia d'ordre, seny i força © DRM

A Valls, els castells són una cosa molt seriosa © DRM

5 de 9 amb folre de la Joves de Valls © DRM

Diada de Santa Úrsula 2013 © DRM

Diada de Santa Úrsula 2013 © DRM

Diada de Santa Úrsula 2013 © DRM


dijous, 17 d’octubre de 2013

El llegat de l'eremitisme a Montsant: lo Tormo de la Vilella Alta (Priorat)


Lo Tormo és un monòlit de gres vermell situat a pocs quilòmetres de la Vilella Alta, al Priorat. L'indret desprèn un aire enigmàtic i una mica tel·lúric: és ple de creus i altres símbols de difícil interpretació excavats a la roca; uns canalons picats a la pedra recorren la roca de dalt a baix, sense una funció clara; unes tombes antropomorfes coronen el complex, i una balma murada, situada en un lloc força inaccessible, guarda al seu interior més símbols religiosos.

Tot plegat fa volar la imaginació i fer conjectures sobre quina podia haver estat la funció exacta d'aquest indret a la falda de Montsant.

Malgrat l'interès històric dels elements que acabem d'anomenar, el lloc no ha estat estudiat arqueològicament a fons. Tot i això, s'especula que l'indret podria haver estat un complex rupestre de culte d'època visigòtica.

Segons un llibre publicat el 2011 (L'eremitisme a Montsant, d'Eduard Miquel Solsona), al monòlit rocós es localitzen diversos nivells d'ocupació que vindrien a representar el pas d'una zona profana, on es desenvolupa la vida quotidiana, cap a un espai sacre ocupat per les tombes antropomorfes i la balma-oratori.

L'autor sosté que la balma de la part inferior del monòlit serví com a habitatge amb coberta, la qual podria haver estat ocupada per algun eremita. D'aquesta balma parteix un sender excavat a la roca que conduiria a la part superior, on hi ha la necròpoli. En els nivells intermedis s'hi aprecien diverses balmes i fornícules, de les quals una és murada i sembla que serví d'oratori.

Aquesta interpretació sembla força plausible, però deixa molts interrogants sense respondre: per què algunes de les tombes excavades no sembla que permetin l'enterrament d'una persona? Si no era per recollir l'aigua de la pluja, quina funció feia el canaló picat a la pedra? Quin significat té l'enigmàtic símbol situat just abans d'accedir a les tombes?

Lo Tormo és un lloc que atraurà els amants dels llocs misteriosos. Actualment el propietari d'aquestes terres té gran cura de les vinyes i de l'indret; si hi aneu, acosteu-vos-hi amb silenci i respecte.


Lo Tormo o Tormo del Frare: monòlit de gres rogenc on s'ubica
un complex rupestre de culte d'època visigòtica © Domènec Ribes i Mateu

Cavitats mortuòries excavades a la roca a la necròpolis de lo Tormo, datades entre els s. VIII i XI
 © DRM

Canaló excavat a la roca que comunica la part baixa amb la necròpolis de lo Tormo © DRM

Cavitat a la part superior de lo Tormo: malgrat ser natural recorda una fornícula religiosa © DRM

Balma murada de lo Tormo: es creu que es tractava d'un recinte sagrat,
a mode d'oratori (anterior a la conquesta cristiana de la Catalunya Nova) © DRM

Interior de la balma murada, situada en un lloc força inaccessible © DRM

Creus gravades a l'interior de la balma-oratori de lo Tormo.
Se'n compten fins a cinc: 3 de llatines i 2 de gregues © DRM

Creus gravades a la roca o formes naturals? Tot és possible en un lloc tel·lúric
com lo Tormo de la Vilella Alta © DRM


Track de l'itinerari per anar fins a lo Tormo de la Vilella Alta: 

dijous, 8 d’agost de 2013

La Barcelona que ve: nova arquitectura del districte 22@


Aviat les rutes del bus turístic de Barcelona faran un recorregut monogràfic per les noves icones arquitectòniques de la Ciutat Comtat que s’estan aixecant al nou districte tecnològic i de negocis del 22@, l’antic Poble Nou.

Aquests edificis agradaran més o menys, però és clar que hores d’ara ja marquen la tendència cap on anirà la nova arquitectura d’aquesta banda de la ciutat: verticalitat descarada i una certa fredor humana.

El nucli del districte 22@ està situat al voltant de la plaça de les Glòries i l’eix que defineix l’avinguda Diagonal des d’aquesta plaça fins a la zona del Fòrum. Aquests nous edificis, amb algunes icones destacables, defineixen el nou skyline de la ciutat, amb grans edificis i gratacels.

Sense menystenir les qualitats estètiques i creatives de molta d’aquesta nova arquitectura, és de destacar també la fredor que els acompanya i la connotació de “no-lloc” (Marc Augé) que confereix al barri. No es tractava de mantenir a tota costa l’ambient menestral d’un barri que ja havia caigut en la decadència (Poble Nou), però passejar-se per un indret sense personalitat històrica, sense teixit humà i social i amb una concepció molt dura de l’urbanisme aporta una certa sensació de soledat, tristesa i desànim. El visitant passeja per Barcelona, però podria ser perfectament Berlin. I aquest és el quid de la qüestió.


Novotel Barcelona © Domènec Ribes i Mateu

DHB i torre Agbar © DRM

Torre Diagonal Zero, seu de Telefónica © DRM

Hotel Barcelona Princess © DRM

Edifici d'apartaments © DRM

Edifici Media TIC © DRM

Museu Can Framis - Fundació Vila Casas © DRM

Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra © DRM

dijous, 1 d’agost de 2013

Càtars, guerrillers i castellans a les Muntanyes de Prades

Siurana i Montsant des de Gallicant © Domènec Ribes i Mateu

Com molts altres indrets de les Muntanyes de Prades, la zona compresa entre el riu Siurana, Arbolí, Gallicant i la Febró està carregada d’històries i llegendes. Segons es diu, el poblet d’Arbolí (d’origen musulmà) i el puig de Gallicant acolliren una comuna càtara al segle XIII. Segles més tard, aquesta zona també fou refugi del guerriller Joan Barceló, Carrasclet. Els barrancs propers a Arbolí serviren de refugi segur on el famós guerriller conduïa els presoners que feia.

Gallicant és un agrupament de cases al caire de l’abisme del riu Siurana que, segons Josep Iglésies, a finals dels anys quaranta del segle passat encara mantenia població. Ara és un lloc rònec al peu del cim cònic del mateix nom, i encara conserva alguns arcs gòtics de carreus ben treballats que ens parlen del seu origen medieval. Des del despoblat és visita obligatòria pujar al cim de Gallicant (1.009 m). La dura pujada queda recompensada per l’ambient frescal i ombrívol que es respira en l’ascens (fins i tot a ple estiu) i les esplèndides vistes des de dalt.

El poble abandonat de Gallicant © DRM

Un altre element natural d’especial interès d’aquest sector de les Muntanyes de Prades són els gorgs de la Febró. Es tracta d’un conjunt de salts d’aigua format pel Gorguet (al barranc de la Canaleta), el Gorg i la Gorguina (ambdós al riu del Gorg). A l’indret on aquest riu conflueix amb el riu Siurana hi ha la Desenrocada dels Castellans, un caos de grans blocs de pedra on, segons la llegenda, foren llançats del penya-segat 500 presoners castellans durant la Guerra dels Segadors; al cap dels anys, el despreniment de roques va colgar les seves despulles. La llegenda també afirma que quan la foscor arriba si es para bé l’orella encara es poden escoltar els seus gemecs. La versió d’Albert Manent és una mica diferent però no menys impactant: "La Guerra de la Successió va donar lloc al topònim de «Desenrocat dels Castellans», un antic avenc a la Febró que, en esbalçar-se, va abocar cranis i pots de pólvora. Diu la tradició del poble que hi tiraven vius els presoners que parlaven estranger («belga», concreten). No gaire lluny hi ha la Parada dels Castellans, on sembla que feren presoners els qui després estimbaren." (Albert Manent, Toponímia i història al Camp de Tarragona)

El Gorguet © DRM

La Gorguina  © DRM

Caminar per la llera del riu Siurana és conèixer un aspecte difícil d’imaginar avui dia: el dels nombrosos molins que poblaven aquest sector del riu. Ara tot està abandonat, però no fa massa anys la vida devia bullir en aquest indret. El mas d’en Candi i els molins Paperer (que fabricava paper d’estrassa), d’en Salvat (farina i electricitat), de l’Esquirola i de la Febró són l’única cosa que resta d’aquest passat no gaire llunyà.

Al voltant d’Arbolí es conserven trams dels camins de bast que pujaven cap a Gallicant i cap a l’ermita de Sant Pau i Siurana. Són camins d’origen medieval, si no anterior. Molts trossos s’han perdut i, si no si es posa remei, en els propers temps s’acabaran de perdre del tot. Seria una llàstima, perquè trescar per aquests corriols centenaris per on transitaren càtars, guerrillers i soldats castellans és tot un plaer i una grata experiència.

Siurana i Cornudella de Montsant © DRM

Mas d'en Candi © DRM

Mas d'en Candi © DRM

Siurana vista des del mas del Salin © DRM

Camí empedrat medieval d'Arbolí a Siurana, al seu pas per l'ermita de Sant Pau © DRM

Ruta i pista a Wikiloc:
Camins per la història: Arbolí, Gallicant i els Gorgs de la Febró (Baix Camp)

dimarts, 23 de juliol de 2013

La platja del Fangar (Reserva de la Biosfera de les Terres de l'Ebre)



La platja del Fangar és una extensa llengua de sorra que tanca pel nord el Delta de l'Ebre. A mesura que s'allarga la península del Fangar es va estrenyent i corbant, fins a arribar a tancar una gran quantitat d'aigua salada formant un mar interior que es coneix com el Port del Fangar.

La platja, d'aspecte semidesèrtic i verge, constitueix un dels paratges més singulars del Delta de l'Ebre. La seva sorra és de textura finíssima i en contacte amb l'aigua forma una massa molt compacta que podria explicar el nom del lloc.

Ruta en BTT per conèixer aquest entorn: Llacunes, dunes i arrossars: ruta per l'hemidelta nord del Delta de l'Ebre

dilluns, 8 de juliol de 2013

Arquitectura popular de pedra seca a Mont-roig del Camp

Mont-roig del Camp no només és Joan Miró. Tot i que aquest artista ha donat a conèixer aquesta localitat del Baix Camp a escala internacional, Mont-roig té molts altres punts d’interès natural i cultural de primer ordre. I un d’ells és l’extensíssim patrimoni de pedra seca que conserva al seu terme.

L’Ajuntament de Mont-roig també ha estat el primer (i darrer, que sapiguem) a declarar aquestes construccions com a béns culturals d’interès local. Això fou l’any 2006. Però de molt abans aquest poble ja s’havia preocupat de preservar i donar a conèixer aquesta arquitectura popular: mitjançant un inventari de les barraques, la realització d’un documental, el disseny d’un ruta per conèixer les construccions més destacades i l’edició d’un tríptic informatiu, la publicació del llibre Barraques de pedra seca a Mont-roig del Camp, etc.

A Mont-roig se n’han catalogat 107. La majoria estan encarades al sud (per tal d’aprofitar el sol i el fort vent de mestral), i algunes s’han començat a restaurar. La ruta per les barraques de Mont-roig és fàcil de seguir, tot i que la senyalització és força deficient.

En aquest apunt us mostrem algunes de les barraques més significatives que podreu visitar.


Barraca de Cal Rabosa del Pratdip

© Domènec Ribes Mateu

Barraca de doble planta. La més antiga és la de la dreta, més baixa i de coberta plana. Presenta una planta rodona, un portal amb muntants verticals i arc pla i una cobertura de pedruscall.

La de l'esquerra, acabada en falsa cúpula i coberta amb grans lloses, es va construir posteriorment i es va adossar a la primera, aprofitant-ne la paret comuna. És de planta irregular i té un portal d'arc d'ametlla. Al seu interior hi observem un gran armari o fornícula.


Barraca de l'Aufinac

© DRM

És de planta circular, d'arc de mig punt i té un mur lateral. El portal està format per muntants arquejats bastits amb grans pedres i coronat per la pedra clau de la portalada. Està recoberta de grans lloses.


Barraca del Ventanes


© DRM

Barraca bastida amb grans pedres. Tancada en falsa cúpula, la seva planta és circular i el portal d'arc de mig punt. Del seu lateral dret hi surt una rampa que puja fins a mitja alçada. Al seu interior hi observem un cocó i una fornícula. La coberta és de pedruscall, amb lliris de Sant Josep.

L'octubre de 2012 un grup de 16 voluntaris dirigits per Albert Gavaldà, mestre marger, van restaurar la barraca, com a activitat del GEPEC i amb el suport i col·laboració de l'AV Muntanya Roja i el Centre Miró-Grup Barracaire de Mont-roig del Camp..


Barraca dels Comuns del Pellicer

© DRM
© DRM

Imponent i monumental barraca amb una alçària de 4,30 metres. És de planta rodona, amb coberta de falsa cúpula. S'accedeix al seu interior per un portal de muntants verticals, força alt. Observem, encastats als seus murs interiors, dos armaris i dos cocons.

El coronament de l'obra, acabat en punxa, és de terra i grans lloses. Cal fixar-se en l'harmònica bellesa de la col·locació de les pedres, sobretot les de la part del darrere de la barraca. Definitivament, està considerada una de les tres barraques més belles de les comarques de Tarragona.


Barraca de l'Aiguader

© DRM

Detall de les llindes © DRM

Barraca de planta rodona, adossada a un marge. El seu aspecte és força atractiu, malgrat que la cúpula està arranjada amb ciment. Destaca el bonic portal, coronat amb dues grans llindes encavallades. Al seu interior hi descobrim tres cocons i dos armaris. El recobriment de la barraca és de pedruscall i ciment.























Barraca del camí de Terres Noves 

© DRM

Barraca construïda amb pedres bastant grans i irregulars. El portal i la part inferior interna estan arranjats amb argamassa.

Frontalment és molt allargada, a la manera d'un paravent i el lateral esquerre es corba cap endavant remarcant aquesta impressió. Observem, també, un petit armari encastat a la paret. La coberta és de falsa cúpula i el recobriment de pedruscall.


Barraca dels Lliris

© DRM

Barraca de planta circular i d'arc de mig punt. A l'interior té un cocó i una fornícula. La coberta és de falsa cúpula. El recobriment és de pedruscall i té lliris de Sant Josep.

Aquesta barraca queda enmig d'un bosquet que, si no s'hi posa remei, ben aviat l'engolirà per complet.


Barraca en Espiral

© DRM
© DRM

Barraca construïda exteriorment en forma d'espiral. Des del costat dret, on hi ha el marge, s'aprecia prou bé com la construcció va pujant fins a la cúspide, cosa que en facilita l'accés.

La façana presenta un portal amb muntants arquejats i una llinda, tot plegat gairebé en forma d'arc d'ametlla.

La coberta amb forma tronco-cònica és de falsa cúpula i el recobriment de pedruscall. A l'interior hi observem un armari i un petit cocó. Davant de la barraca podem apreciar una trona, ara sense arbre. També cal remarcar el marge que, des del camí, avança fins al mateix costat de la barraca.


Barraca de les Atzavares

© DRM

Aquesta barraca està coronada per un conjunt d'atzavares que li dóna una aparença molt especial. Està bastida amb pedres molt grans i arrodonides. Damunt del portal, de muntants arquejats, hi destaca un voladís de pedres planenques.

El seu interior, força espaiós, està cobert per una falsa cúpula i entre les pedres hi brota alguna atzavara. Als murs hi podem observar quatre cocons, coronats amb arc, de dimensions considerables.


Barraca del Jaume de la Cota

© DRM

Es tracta d'una de les barraques més boniques de les comarques de Tarragona, sobretot gràcies a la monumental perfecció de línies i al gran volum, tant exterior com interior.

Té una alçada interior de 3,90 metres i un diàmetre de 4,10. Està construïda amb parets reculades que li confereixen una línia oriental. De planta rodona, presenta un portal de muntants verticals, acabats en arc, tant per fora com per dins. La seva coberta comença amb falsa cúpula i acaba en cúpula, tancada per la pedra clau. Als murs interiors hi ha encastats dos armaris i dos cocons, tots ells acabats en arc.

L'ampli coronament de la barraca és de terra i herbes. A la part posterior de l'habitacle hi observem uns graons que permeten l'accés a la coberta.

També hem de citar el marge de gran amplada que hi ha davant seu i que s'allarga considerablement cap a l'esquerra. Si pugem damunt s'esdevé un camí empedrat que ens duu a trobar-ne d'altres que es van dispersant d'una forma quasi laberíntica per tot aquest indret.


Barraca del Miquel Terna

© DRM

Construcció de planta rodona amb coberta de falsa cúpula i recobriment de pedruscall. És molt interessant i curiós el seu portal, de muntants arquejats acabats en arc, que abasta tota l'amplada de les parets. Al seu interior, al sòl, hi observem una gran llosa de roca rebaixada, que s'utilitzava com a aljub per recollir l'aigua de la pluja. Encastats dins dels murs hi apreciem un armari i un cocó. A la seva esquerra hi observem un espai destinat a l'animal amb una menjadora.

Informació extreta del web Barraques de pedra seca de Mont-roig del Camp.

Ruta per conèixer aquesta zona amb BTT: El patrimoni de la pedra seca de Mont-roig del Camp (Baix Camp) (track i fotos)