dijous, 1 d’agost de 2013

Càtars, guerrillers i castellans a les Muntanyes de Prades

Siurana i Montsant des de Gallicant © Domènec Ribes i Mateu

Com molts altres indrets de les Muntanyes de Prades, la zona compresa entre el riu Siurana, Arbolí, Gallicant i la Febró està carregada d’històries i llegendes. Segons es diu, el poblet d’Arbolí (d’origen musulmà) i el puig de Gallicant acolliren una comuna càtara al segle XIII. Segles més tard, aquesta zona també fou refugi del guerriller Joan Barceló, Carrasclet. Els barrancs propers a Arbolí serviren de refugi segur on el famós guerriller conduïa els presoners que feia.

Gallicant és un agrupament de cases al caire de l’abisme del riu Siurana que, segons Josep Iglésies, a finals dels anys quaranta del segle passat encara mantenia població. Ara és un lloc rònec al peu del cim cònic del mateix nom, i encara conserva alguns arcs gòtics de carreus ben treballats que ens parlen del seu origen medieval. Des del despoblat és visita obligatòria pujar al cim de Gallicant (1.009 m). La dura pujada queda recompensada per l’ambient frescal i ombrívol que es respira en l’ascens (fins i tot a ple estiu) i les esplèndides vistes des de dalt.

El poble abandonat de Gallicant © DRM

Un altre element natural d’especial interès d’aquest sector de les Muntanyes de Prades són els gorgs de la Febró. Es tracta d’un conjunt de salts d’aigua format pel Gorguet (al barranc de la Canaleta), el Gorg i la Gorguina (ambdós al riu del Gorg). A l’indret on aquest riu conflueix amb el riu Siurana hi ha la Desenrocada dels Castellans, un caos de grans blocs de pedra on, segons la llegenda, foren llançats del penya-segat 500 presoners castellans durant la Guerra dels Segadors; al cap dels anys, el despreniment de roques va colgar les seves despulles. La llegenda també afirma que quan la foscor arriba si es para bé l’orella encara es poden escoltar els seus gemecs. La versió d’Albert Manent és una mica diferent però no menys impactant: "La Guerra de la Successió va donar lloc al topònim de «Desenrocat dels Castellans», un antic avenc a la Febró que, en esbalçar-se, va abocar cranis i pots de pólvora. Diu la tradició del poble que hi tiraven vius els presoners que parlaven estranger («belga», concreten). No gaire lluny hi ha la Parada dels Castellans, on sembla que feren presoners els qui després estimbaren." (Albert Manent, Toponímia i història al Camp de Tarragona)

El Gorguet © DRM

La Gorguina  © DRM

Caminar per la llera del riu Siurana és conèixer un aspecte difícil d’imaginar avui dia: el dels nombrosos molins que poblaven aquest sector del riu. Ara tot està abandonat, però no fa massa anys la vida devia bullir en aquest indret. El mas d’en Candi i els molins Paperer (que fabricava paper d’estrassa), d’en Salvat (farina i electricitat), de l’Esquirola i de la Febró són l’única cosa que resta d’aquest passat no gaire llunyà.

Al voltant d’Arbolí es conserven trams dels camins de bast que pujaven cap a Gallicant i cap a l’ermita de Sant Pau i Siurana. Són camins d’origen medieval, si no anterior. Molts trossos s’han perdut i, si no si es posa remei, en els propers temps s’acabaran de perdre del tot. Seria una llàstima, perquè trescar per aquests corriols centenaris per on transitaren càtars, guerrillers i soldats castellans és tot un plaer i una grata experiència.

Siurana i Cornudella de Montsant © DRM

Mas d'en Candi © DRM

Mas d'en Candi © DRM

Siurana vista des del mas del Salin © DRM

Camí empedrat medieval d'Arbolí a Siurana, al seu pas per l'ermita de Sant Pau © DRM

Ruta i pista a Wikiloc:
Camins per la història: Arbolí, Gallicant i els Gorgs de la Febró (Baix Camp)

1 comentari: