Monestirs de llegenda: Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister

De tant en tant parlem de llibres en què la fotografia hi té un paper molt important. Fa mesos ens fèiem ressò del llibre Kathmandu, un recull de fotografies de la capital del Nepal. Avui us parlarem d'una guia singular per la Ruta del Cister que pren com a fil conductor les llegendes que s'han originat a redós dels monestirs.

Els tres monestirs que actualment formen part de la Ruta del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) amaguen, en cadascun dels seus racons, molts secrets i misteris que no trobareu ni en les històries oficials ni en les guies turístiques: històries de fantasmes que recorren de nit els passadissos dels claustres, d’aparicions del Diable en la mateixa casa de Déu, de tombes misterioses que amaguen tresors i personatges llegendaris, de monges visionàries i monjos il·luminats, d’estàtues que cobren vida per executar la seva venjança, i mil altres històries fantàstiques.

Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister mostra molts d’aquests secrets amagats dins dels monestirs; però no és només un recull de llegendes, sinó també una guia que explica el patrimoni dels monestirs i el seu entorn històric i natural a través de les històries que eclesiàstics i veïns d’aquestes contrades han fet perdurar al llarg dels segles.

El lector pot emprar aquesta obra per deixar-se guiar d’una manera alternativa pels monestirs i el seu entorn natural: se li presenten uns itineraris que prenen com a punt de referència elements físics visibles i visitables (tombes, estances, esglésies, estàtues, coves, etc.) i en cadascun d’aquests elements s’expliquen les llegendes que hi estan relacionades.

Índex de llegendes:

Llegendes de Poblet

Les tres llums i la fundació de Poblet
El diable ajuda a construir el monestir
Les santes creus i la construcció de l'església
La dona del mestre de cases
La Porta Daurada
La missa de mitjanit
L'ànima en pena
La visita del rei
L'abat Copons
Assassinat al Bosc de Poblet
Fra Marginet
Ramon Folch de Cardona i les ratapinyades
L’herba dels familiars
L'astúcia del monjo
La pedra de la profecia
La profanació de les tombes reials

Llegendes de Santes Creus

El camp de les santes creus
Guillem de Montcada i la fundació del monestir
Les alberedes de Santes Creus
La làpida de l'arquitecte
El tribut de les cent donzelles
El bosc de sant Sebastià
El miracle de les flors
El tovalló cremat
La invicta amazona
La gorra de l'abat Tolrà
La visita de sant Francesc d’Assís
L'hàbit de sant Bernat Calvó
Les dents de sant Bernat Calvó
L'últim servei de Roger de Llúria
El cec de santa Llúcia
El rescat del cos de Blanca d'Anjou

Llegendes de Vallbona de les Monges

Vida de sant Ramon de Vallbona
Fundació de Vallbona de les Monges
La visió de la reina
La santa mà
La Mare de Déu del Claustre
La monja santa
Manel Aritzeta "el Manco"
Els tres cops o la maça avisadora de sant Benet
Romanç del gat del refetor
L'Era de les Bruixes
La trobada miraculosa de la Verge del Tallat
Els miracles del Tallat
El Rector de Vallfogona i Vallbona

El llibre està profusament il·lustrat amb fotografies que acompanyen les llegendes i les recomanacions per visitar cada indret. Heu-ne ací una petita mostra.

El bosc de Poblet: llar dels familiars o minairons © DRM

Cel rogent sobre Santes Creus © DRM

El símbol de Santes Creus al pany d'una porta © DRM

Porta de l'Assumpta © DRM

Roca gegant que sosté l'Era de les Bruixes, lloc d'akelarre de les bruixes de Vallbona de les Monges © DRM

Creu esculpida a l'indret conegut com Era de les Bruixes (Vallbona de les Monges) © DRM  

Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç.

Dades tècniques:
Autor: Ribes Mateu, Domènec
ISBN: 978-84-95317-88-9
Editorial: Llibres de l'Índex
Idioma: Català
P.V.P.: 14.00 €
Núm. pàgines: 89
Mesures: 22 x 23,5
Any d'edició: 04/2005

El Pavelló dels Distingits de Reus en detall (o com tenir cura de pacients selectes)

El pavelló número 6 de l’Institut Pere Mata de Reus (Baix Camp) es coneix com a Pavelló dels Distingits perquè estava destinat a acollir malalts mentals d’alt poder econòmic de la burgesia de principis de segle XX. Qui el visiti veurà que els pacients que hi habitaven podien gaudir d'uns nivells de confortabilitat poc usuals per a l'època de què parlem: radiadors a les habitacions, colors i decoració pensats per transmetre sensació de placidesa i tranquil·litat als pacients, reixes exteriors robustes però al mateix temps dissimulades i discretes que deixen entrar la llum exterior, etc.

Aquest edifici, que formava part d’un complex més ampli, estava reservat només per a homes. Constava d’una planta baixa que es destinava al lleure (amb la sala de música, sala de jocs i menjador) i dos pisos amb les habitacions dels interns.

© Domènec Ribes i Mateu

El Pavelló dels Distingits s’erigeix com un compendi de petits detalls que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va planificar, idear i dissenyar per fer la vida dels pacients més fàcil i còmoda.

Per exemple, crida l’atenció l’absència total de cantons punxeguts en tot el recinte amb la finalitat d’evitar accidents entre els pacients: les escales i les baranes són arrodonides, i els elements trencables com vidres són mínims.

© Domènec Ribes i Mateu

© Domènec Ribes i Mateu

També és omnipresent l’ús de colors càlids i de materials com la fusta, que transmeten serenor i placidesa.

En la decoració del pavelló predominen per damunt de tot temes vegetals i, en menor mesura, d’animals. Tracten de ser una al·legoria sobre el guariment dels malalts internats. També són força freqüents els símbols heràldics catalans i els temes medievals, sobretot en la decoració de vidrieres.

© Domènec Ribes i Mateu

© Domènec Ribes i Mateu

L'Institut Pere Mata va ser creat com una petita ciutat (tenia una superfície d’unes vint hectàrees) sota uns conceptes renovats d’urbanisme, ornamentació, materials i planificació dels espais. I els criteris que van regir la distribució dels espais van ser els de gènere, categoria social i tipus de malaltia.

© Domènec Ribes i Mateu

Lluís Domènech i Montaner va ser capaç d’idear una edifici que combinava de manera perfecta una decoració exquisida pròpia del modernisme amb la preocupació per la seguretat, el confort i la higiene d’uns pacients distingits i selectes.

Aquí podeu veure una visita virtual al Pavelló dels Distingits de l'Institut Pere Mata.

Des del 1997 el Pavelló dels Distingits forma part de la Ruta del Modernisme de Reus, i les visites públiques són gestionades pel Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus.

Direcció: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n. Reus

L'art de la pedra en sec (2): la barraca del Man a la Plana de l'Alt Camp

Visita virtual a la Barraca del Man, a la Plana de l'Alt Camp

Situada a les Planes del Pont, en un dels punts amb més concentració per quilòmetre quadrat de construccions de pedra seca de tot el país, la barraca del Man és una de les més grans i espectaculars. Potser no rivalitza en quant a bellesa i harmonia de formes amb la barraca del Manilles (la més estilitzada, bella i ben cuidada de la comarca), però les seves dimensions, la disposició de les seves estances i els elements singulars que conté la fan especial i única: un terra empedrat, una menjadora picada al terra i un sistema de recollida de l'aigua de la pluja per omplir la cisterna.

Interior de l'estança, amb el terra empedrat

Detall de la menjadora

Es tracta d’una construcció aèria aïllada de forma bessona-composta, amb un tipus de porta d’arc pla. Està formada per quatre estances: dos a la part NE que es comuniquen entre si, una altra a la part SE i finalment una de petita a l’oest.

La principal conté una menjadora i una cisterna; la que comunica amb aquesta té una característica que la fa singular i gairebé única: té tot el terra empedrat i unes petites obertures a les parets per deixar entrar la llum. L’estança de l’esquerra té una altra menjadora pels animals picada a la roca de terra. 

Per últim, la petita estança del darrere té un petit banc i una obertura per controlar el pas de l’aigua que prové de l’exterior i que permet desviar-la cap a la cisterna del pagès o cap al beuredor dels animals.

La paret frontal està rematada per un sardinell de pedres en rastrell i a l’exterior té una escala de graons per pujar a la part superior. Al costat de la barraca hi ha una antiga era de batre.

Segons la tradició popular, era una de les barraques que temps enrere habitaven els carboners i els pastors que treballaven pel monestir de Santres Creus.

Planta de la Barraca del Man (© Drac Verd de Sitges)

Cisterna a l'interior de la barraca del Man

Panoràmica de l'interior: cisterna, menjadora i porta d'accés a l'altra cambra

L'art de la pedra en sec (1): la barraca del Manilles a la Plana de l'Alt Camp

Visita virtual a la Barraca del Manilles, a la Plana de l'Alt Camp

La zona de les Planes del Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera i Santes Creus és potser la regió del nostre país que més construccions de pedra seca concentra. Només cal que doneu un cop d’ull al web Wikipedra, seleccioneu aquesta zona i veure dibuixats al mapa una munió nombrosíssima de barraques de pedra en sec.

Interior de l'estança del pagès

Després de la restauració que es dugué a terme l’any 2006 gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya, la que es coneix com Barraca del Manilles probablement s’hagi convertit en una de les construccions de pedra seca més belles, no només d’aquesta zona sinó de tot Catalunya.

I no ho diem perquè sí. Aquesta magnífica barraca presenta un bon nombre d’elements que la fan una construcció especial i diferent: a la part posterior hi veureu un gran espai, excavat a la roca i situat sota el nivell del terra de la barraca. La seva finalitat és incerta: un aljub? Un amagatall? Segons Manel Tosas, gran coneixedor de les construccions de pedra seca d’aquesta part del país, es tractaria d’un espai on es guardaven en remull les portadores de sulfat de coure que els pagesos feien servir per sulfatar les vinyes. Sigui com sigui, és un espai ben curiós que mai abans havia vist en cap altre lloc.

Un altre element curiós d’aquesta barraca són les escales exteriors que permeten accedir a la gran terrassa superior, on segons es diu hi ha dos amagatalls (jo no els he pogut trobar). D’aquí dalt estant, tindreu una fabulosa vista d’aquesta part de les Planes de Santes Creus, amb altres construccions de pedra seca escampades ací i allà.

Planta de la Barraca del Manilles (© Drac Verd de Sitges)

La barraca està formada per dues estances que estaven destinades a separar els animals de les persones. L’espai que ocupava el pagès impressiona pels 4,3 metres d’alçada que fa la cúpula. És un espai magnífic que conté una cisterna i diferents fornícules. També hi trobareu un petit espai encastat a la paret, que bé podria ser un petit estable, un jaç per al pagès o senzillament una llar de foc.

Canaló excavat a la roca que condueix a la cisterna

Menjadora i pica de l'estable

La construcció és de forma bessona-composta, feta amb casella i amb la porta d’arc de mig punt. Aquí podeu veure la panoràmica virtual de la Barraca del Manilles que hem preparat per al portal Panorama.cat.

L’entorn de la barraca està perfectament conservat gràcies al treball i la cura de Jaume Sendra, “el Manilles”, el veí del Pont d’Armentera que actualment n’és el propietari.

Tant la barraca com l'entorn estan perfectament conservats

Modernisme per a distingits: visita virtual a l'Institut Pere Mata de Reus

Reus pot presumir de tenir una de les rutes del modernisme més importants i completes del nostre país. Integra obres fonamentals de Pere Caselles, col·laborador de Domènech i Montaner, i de Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí. Però d'entre tots els arquitectes que van deixar la seva empremta a la ciutat de Reus en destaca Lluís Domènech i Montaner, el qual aixecà la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull i el Pavelló dels Distinguits de l'Institut Pere Mata.

És precisament d'aquesta darrera construcció que hem preparat una visita virtual per algunes de les seves principals estances: la sala de jocs, una habitació d'un intern, el menjador, la galeria vidriada del primer pis i el jardí i la façana exterior.

El pavelló començà a aixecar-se l'any 1898 i va estar en funcionament durant 80 anys. Formava part d’un complex més ampli, l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Generalment es considera que aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner és el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La Sala de Jocs està situada a la planta baixa del Pavelló dels Distingits, al costat de la Sala de Música i del menjador. Aquí és on els pacients jugaven als escacs i al billar, elements que encara es conserven i que podem veure.

Sala de jocs

Just al costat hi ha el menjador, on els pacients es reunien per fer el seus àpats, i la decoració del qual està dominada per ceràmiques i esgrafiats de motius vegetals.

Menjador del Pavelló dels Distingits

La galeria vidriada sobre la sala de música mostra alguns elements decoratius recurrents del modernisme: temes medievals i símbols heràldics catalans. També hi podreu observar les reixes dels finestrals i el fi treball del forjat per tal de deixar entrar el màxim de llum exterior i no donar la sensació de presó o de lloc reclús.

Vidrieres de la galeria sobre la sala de música

Les façanes dels pavellons aixecats per Domènech i Montaner són de maó vist i estan decorades amb ceràmica dissenyada per Josep Triadó i Lluís Bru i Salelles.

Façana del Pavelló dels Distingits

El primer pis del pavelló conté les habitacions dels pacients. Totes són diferents i de diferent mida, però comparteixen els mateixos elements: un llit, una tauleta per escriure i un armari que portava incorporat una pica de neteja; el lavabo es trobava separat. En la majoria d'elles també hi ha una petita finestreta gràcies a la qual el pacient es podia comunicar amb el personal sanitari que en tenia cura.

Una habitació d'un intern

Visiteu si podeu aquesta joia del modernisme català que, de ben segur, no us deixarà indiferents. En l'apunt següent us mostrarem tot un seguit de detalls que fan d'aquest "pavelló dels distingits" un lloc únic i irrepetible.

La catedral de Roda d'Isàvena: tresor romànic al Pirineu ribagorçà

La visita a la catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena és inexcusable per a tot aquell que s'acosti a la subcomarca de la Baixa Ribagorça Occidental. Fins i tot si fem la ruta per les esglésies romàniques de la Vall de Boí podem desviar-nos i visitar tant aquesta catedral com Santa Maria d'Ovarra (afegiui uns 50 km).

Tant l'edifici com el poble són encantadors, però cal dir que la visita al monument planteja alguns inconvenients. Per començar, les visites són obligatòriament amb guia i no tenen un horari establert: sembla ser que es fan quan es forma un grup de persones suficient. Per altra banda, a l'interior de la catedral està prohibit fer fotos (!) És per aquest motiu que només vaig fer panoràmiques de l'interior del claustre i del campanar des de la plaça exterior.

Malgrat tot, la visita val molt la pena, atès que és un edifici romànic dels segles XI i XII, amb importants reformes al segle XVIII. Fou seu del bisbat de Roda-Basbrastre, i conserva el sepulcre de Sant Ramon de Roda i l'urna funerària de Sant Valeri, bisbe de Saragossa.

El claustre de Roda d'Isàvena: un llibre de pedra amb la història de la catedral

El claustre segueix la tipologia habitual dels claustres del segle XII, amb un pati de planta rectangular envoltat per quatre galeries cobertes. El porxo està format per arcs de mig punt i les columnes que el sostenen tenen una base de doble cor i escòcia, fust cilíndric llis i un capitell decorat sobre un àbac simple. La decoració d'aquests capitells és a base de fulles, fruits penjants, entrellaços, palmetes, lleons, ases, cavalls i estrelles encerclades.

Detall de les columnes i els arcs del claustre

Les dependències de l'antiga canònica acabaven d'envoltar el claustre, part de les quals han desaparegut avui dia o han estat molt transformades. Hi podreu observar diverses portes amb arcs de mig punt que donaven accés a aquests espais destinats a la comunitat que habitava a la canònica: la sala capitular (coberta amb un embigat i oberta a la galeria mitjançant un seguit d'arcs sostinguts per columnes), el refectori, la capella de sant Agustí (antic oratori de la infermeria canonical); etc.

Lauda necrològica a l'interior d'un arc

Detall d'una altra lauda necrològica

Un dels elements més interessants que podreu observar en aquest espai són les inscripcions necrològiques d'època medieval que recobreixen les cares internes dels arcs. N'hi ha una multitud i donen la sensació de ser un llibre de pedra obert a la contemplació del visitant. Aquí podeu veure una panoràmica virtual del claustre de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Per altra banda, el campanar i l'absis que formen la capçalera de la catedral de Sant Vicenç de Roda uneixen el romànic i el neoclàssic.

La configuració definitiva de la catedral romànica es va produir a principis del segle XII. Però fou al segle XVIII, després de l'ocupació francesa, que es va desplegar una gran activitat constructiva que va renovar de forma important la catedral.

Es va reformar la façana sud sota l'estil neoclàssic; la teulada també es va fer de nou; s'obrí un gran ull de bou al fons de la nau central i es va donar accés al claustre per un altre indret, entre altres reformes. El 1924 la catedral fou declarada monument nacional i es va restaurar de nou durant la II República. Cliqueu aquí per veure una panoràmica virtual del campanar i absis de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Campanar barroc i absis romànic: unió d'estils a Roda d'Isàvena

Un dels fets més remarcables en la història d'aquesta canònica és el robatori que es produí el 1979 a mans d'Erik el Belga, el qual s'emportà pràcticament tot el que hi havia de valor al Museu de Roda. Algunes peces es van recuperar passats uns anys, però moltes altres han desaparegut definitivament.

A Roda també es conserven les restes de l'antic castell, com la base d'una torre circular que mostra fragments de parament del segle XI. Al poble es poden diferenciar diverses zones: el nucli inicial es composava pel castell, els edificis eclesiàstics, la plaça i les cases que l'envolten. Per altra banda, al sector sud s'estén el poble que segueix el camí principal d'accés al nucli.

Llums i ombres: visita virtual a la Setmana Santa de Tarragona

Un dels llocs més emblemàtics per veure passar la processó: Pla de la Seu

Es considera que els orígens de la Setmana Santa de Tarragona cal cercar-los a mitjan segle XVI. Gràcies a aquesta llarga tradició, avui dia aquesta celebració és una de les més multitudinàries i participatives de totes les que es produeixen a la ciutat: es calcula que en la Setmana Santa de Tarragona hi participen de manera directa uns 5.000 confrares.

Les celebracions tenen com a protagonistes els viacrucis de les diferents confraries, la processó del Dolor del Dimecres Sant i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta darrera és la més multitudinària, la qual se celebra al capvespre pels vells carrers de la Part Alta de la ciutat.

La processó ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic Nacional a tot el conjunt de la Setmana Santa de Tarragona.

El punt de sortida de la processó: la Plaça del Rei

Les fotografies que hem preparat per a Panorama.cat es van fer durant la Processó del Divendres Sant, la més viscuda i sentida de totes les que es fan per Setmana Santa. Les panoràmiques es fan fer en diferents indrets de la Part Alta de la ciutat, concretament des del Pla de la Seu, la plaça de Santiago Rusiñol, la plaça del Rei, al carrer de les Escrivanies Velles, etc.

Un dels punts més difícils de tot el recorregut: Claustre amb Escrivanies Velles

La cantonada entre els carrers del Claustre i de les Escrivanies Velles és un dels més complicats de tot el recorregut, a causa principalment de l’estretor dels carrers, de la presència de balcons sortints i al fet que els passos han de fer un gir de noranta graus en molt poc espai per maniobrar. Aquí en podeu veure la panoràmica.

La processó en forma d'essa: plaça de Santiago Rusiñol i Pla de la Seu

Un altre punt interessant del recorregut el trobem a la plaça de Santiago Rusiñol, situada a tocar dels porxos de la Merceria. Des d’aquest indret es té una posició privilegiada que ens permet observar, a més de la façana de la catedral, el passos que transiten pel Pla de la Seu i els que giren carrer Major avall. Des del capdamunt de les escales del Pla de la Catedral aquesta visió encara serà més espectacular: veieu-ne aquí la panoràmica des de la plaça de Santiago Rusiñol i aquí la panoràmica des del Pla de la Seu.

Les dificultat tècniques a l’hora de fer les panoràmiques van ser importants: al moviment continu de la gent i la falta de llum, caldria sumar-hi la presència intermitent de la pluja que, enguany, es va fer notar més del compte. El resultat van ser unes panoràmiques no del tot satisfactòries: l’ús d’ISO altes es tradueix en fotografies granulades que fan perdre definició, i el processament en HDR d’un sol arxiu RAW per superar les diferències de llum (únic procediment possible quan hi ha gent movent-se) no es pot comparar amb l’ús de 3 imatges HDR per cada angle fotografiat.

No obstant això, aquí us presentem aquesta visita virtual per la processó del Divendres Sant de la Setmana Santa de Tarragona, més que digna si tenim en compte què representa fer fotografia panoràmica immersiva de nit, amb molta gent i amb la presència de la pluja.

Jornada de referèndum sobre la independència de Catalunya a Barcelona

Barcelona va viure el passat diumenge, 10 d'abril, la jornada de consulta sobre la independència de Catalunya. Amb aquesta votació es posa fi a més d'un any i mig de referèndums no vinculants que s'han produït arreu del país, en un procés que va començar el setembre de 2009 a Arenys de Munt (Maresme). Des d'aleshores, més de 880.000 ciutadans s'han pronunciat sobre la independència de Catalunya. El moviment ha estat impulsat i organitzat per la societat civil  catalana.

En aquesta panoràmica podreu veure una de les més de 300 meses electorals que es va posar en funcionament el 10A a Barcelona. Concretament, veureu la mesa instal·lada a la Plaça Sant Jaume, un dels llocs més emblemàtics del Cap i Casal.

El resultats a Barcelona, on ha participat un 18% de la població (segons el padró) i un 21,3% (segons el cens electoral), han estat els següents: el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots, és a dir, 230.590 persones. Un 8,8% dels votants van optar pel no, percentatge que equival a 22.626 vots.

Aquests resultats posen de relleu la demanda creixent dels ciutadans d'exercir el dret a decidir, el qual es va expressar de manera contundent en la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Malgrat els entrebancs que va posar el govern espanyol, el 13 de setembre del 2009 es va fer la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Enmig d'una gran expectació, finalment va participar un 41% dels cens electoral i el vot afirmatiu va obtenir el 96% de suport. Des d'aleshores, més de 500 municipis catalans han organitzat les consultes.

En total, 881.563 persones han participat en els referèndums a Catalunya, o el que és el mateix, el 18,8% de la població (segons el padró) o el 20,5% (segons el cens electoral). Els resultats finals són ben definitoris:
- vots a favor del sí a la independència: 812.934 (un 92,2%)
- vots a favor del no: 53.169 (6,0%)
- vots en blanc: 13.016 (1,5%)
- vots nuls: 2.444 (0,3%)

Picnic primaveral pels camps verds de la Segarra

Aquesta panoràmica va ser presa a l'entrada de la primavera. Un picnic per celebrar l'arribada d'aquesta estació, que als camps cerealístics de la comarca de la Segarra adquireix aquests tons verdosos.

La panoràmica es va fer prop del poble de Montfalcó Murallat, una entitat de població del municipi de Les Oluges que es troba aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d'accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

La seva visita val molt la pena. I ja que hi sou, no deixeu d'acostar-vos al poble veí de Sant Ramon, on podreu visitar l'església i el monestir de Sant Ramon Nonat.

Llibre de fotografies de Kathmandu: pels carrers de la capital del Nepal

En aquesta ocasió no us parlarem de panoràmiques, però sí de fotografies: ens fem ressò de la publicació d'un llibre de fotografies sobre la capital de Nepal, Kathmandu. El llibre l'ha editat l'editorial Adliteram i se'n poden demanar tant exemplars com es vulguin a la botiga online d'impressió sota demanda Lulu.

Es tracta d'un recorregut pels carrers d'aquesta mil·lenària capital de l'Himàlaia. En aquesta publicació, que té format de llibre de fotografia de viatges, copsareu el dia a dia dels seus habitants. Però sobretot hi trobareu imatges dels seus habitants més menuts: nens i nenes jugant a l'hora del pati, a classe o deambulant pels carrers.

A continuació us adjuntem el text introductori d'aquest llibre:

A travel to Tibet, that enigmatic and mysterious country (now under Chinese sovereignty), has been for years in my mind. In summer 2007 I set off to New Delhi. We didn’t intend to spend too much time nor in India, neither in Nepal. However, unknown circumstances didn’t let us go far from Kathmandu.

Although feeling disappointed, we re adapted our holidays to travel and discover that little country. Kathmandu offers you a mixture of cultures and religions. I discovered that city rambling through the streets and visiting some schools just to get an idea of how children are educated.

I mainly discovered smiles in the streets and in classrooms, and polite children full of curiosity. However, poverty is everywhere and malnutrition is extended. So is child prostitution. The aim of this publication is that it has no aim: neither show the happy face of a poor country, nor denounce the evil life of child prostitution. Just show what I see rambling through the streets of Kathmandu

The photo in the cover of this book may resume it all: a little gathered frown of a child with a hard life.

En els propers apunts un anirem mostrant algunes instantànies d'aquest llibre de fotografies. Si el voleu adquirir, podeu anar directament a l'enllaç que teniu a sota.

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (1)

En aquest apunt us oferim una mostra de fotografies del llibre Kathmandu, del qual ja parlàvem en l’apunt anterior.

Molt a prop de la plaça Durbar de Kathmandu, un dels llocs més turístics i visitats de la capital del Nepal, es troba l'Associació per a la Protecció dels Infants, que dóna acollida a infants nepalesos oferint-los una educació i un lloc on viure.

Algunes de les fotografies que veureu a continuació es van fer a les aules d’aquesta associació, que molt amablement ens va permetre l’entrada.

L'educació general pública al Nepal s'inicià l'any 1951 gràcies a un moviment popular que acabà amb el règim de la família Rana que governava el país. Actualment, l'índex d'escolarització és d'un 49% dels nens i nenes majors de 15 anys. Avui dia hi ha unes 26.000 escoles escampades per tot el país.

No obstant això, l'escolarització al país de l'Himàlaia encara arrossega greus problemes: la qualitat i l'accés, les desigualtats socials basades en el gènere, l'ètnia, la zona geogràfica o la classe econòmica en limiten la seva expansió i enfortiment.

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (2)

Durant molts anys, sota el règim de la família Rana, l'educació va ser suprimida. Aquest règim temia un poble educat i escolaritzat, però ja abans de la Segona Guerra Mundial es van establir algunes escoles britàniques al país.

Quan els soldats gurkhas van tornar als pobles amb les seves noves habilitats adquirides a les escoles (la lectura i l'escriptura), l'educació es va tornar més important per a la població local. Ben aviat les famílies de casta superior enviarien els seus fills a la universitat, els quals, al seu torn, van fer créixer el sentiment anti-Rana que va posar fi al règim opressor l’any 1951.

Però malgrat l'establiment d'aquest sistema educatiu al Nepal, les famílies més pobres no es va poder permetre el luxe, durant molt de temps, d'enviar els seus fills a l'escola. A més, els necessitaven per treballar a les granges i al camp.

L'educació primària al Nepal s'ofereix de forma gratuïta pel govern des de 1975. Tristament, però, la separació de castes ha negat l'accés de molts infants a l'educació. Un altre factor negatiu és que les escoles es troben en zones urbanes i és car enviar els fills a viure a les ciutats. L'analfabetisme al Nepal es troba al voltant del 58% (72% són dones).

Recordeu que si voleu adquirir aquest llibre, en podeu fer una impressió sota demanda aquí. 

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes