dimarts, 26 de juliol de 2011

La catedral de Roda d'Isàvena: tresor romànic al Pirineu ribagorçà

La visita a la catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena és inexcusable per a tot aquell que s'acosti a la subcomarca de la Baixa Ribagorça Occidental. Fins i tot si fem la ruta per les esglésies romàniques de la Vall de Boí podem desviar-nos i visitar tant aquesta catedral com Santa Maria d'Ovarra (afegiui uns 50 km).

Tant l'edifici com el poble són encantadors, però cal dir que la visita al monument planteja alguns inconvenients. Per començar, les visites són obligatòriament amb guia i no tenen un horari establert: sembla ser que es fan quan es forma un grup de persones suficient. Per altra banda, a l'interior de la catedral està prohibit fer fotos (!) És per aquest motiu que només vaig fer panoràmiques de l'interior del claustre i del campanar des de la plaça exterior.

Malgrat tot, la visita val molt la pena, atès que és un edifici romànic dels segles XI i XII, amb importants reformes al segle XVIII. Fou seu del bisbat de Roda-Basbrastre, i conserva el sepulcre de Sant Ramon de Roda i l'urna funerària de Sant Valeri, bisbe de Saragossa.

El claustre de Roda d'Isàvena: un llibre de pedra amb la història de la catedral

El claustre segueix la tipologia habitual dels claustres del segle XII, amb un pati de planta rectangular envoltat per quatre galeries cobertes. El porxo està format per arcs de mig punt i les columnes que el sostenen tenen una base de doble cor i escòcia, fust cilíndric llis i un capitell decorat sobre un àbac simple. La decoració d'aquests capitells és a base de fulles, fruits penjants, entrellaços, palmetes, lleons, ases, cavalls i estrelles encerclades.

Detall de les columnes i els arcs del claustre


Les dependències de l'antiga canònica acabaven d'envoltar el claustre, part de les quals han desaparegut avui dia o han estat molt transformades. Hi podreu observar diverses portes amb arcs de mig punt que donaven accés a aquests espais destinats a la comunitat que habitava a la canònica: la sala capitular (coberta amb un embigat i oberta a la galeria mitjançant un seguit d'arcs sostinguts per columnes), el refectori, la capella de sant Agustí (antic oratori de la infermeria canonical); etc.

Lauda necrològica a l'interior d'un arc

Detall d'una altra lauda necrològica


Un dels elements més interessants que podreu observar en aquest espai són les inscripcions necrològiques d'època medieval que recobreixen les cares internes dels arcs. N'hi ha una multitud i donen la sensació de ser un llibre de pedra obert a la contemplació del visitant. Aquí podeu veure una panoràmica virtual del claustre de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Per altra banda, el campanar i l'absis que formen la capçalera de la catedral de Sant Vicenç de Roda uneixen el romànic i el neoclàssic.

La configuració definitiva de la catedral romànica es va produir a principis del segle XII. Però fou al segle XVIII, després de l'ocupació francesa, que es va desplegar una gran activitat constructiva que va renovar de forma important la catedral.

Es va reformar la façana sud sota l'estil neoclàssic; la teulada també es va fer de nou; s'obrí un gran ull de bou al fons de la nau central i es va donar accés al claustre per un altre indret, entre altres reformes. El 1924 la catedral fou declarada monument nacional i es va restaurar de nou durant la II República. Cliqueu aquí per veure una panoràmica virtual del campanar i absis de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Campanar barroc i absis romànic: unió d'estils a Roda d'Isàvena
Un dels fets més remarcables en la història d'aquesta canònica és el robatori que es produí el 1979 a mans d'Erik el Belga, el qual s'emportà pràcticament tot el que hi havia de valor al Museu de Roda. Algunes peces es van recuperar passats uns anys, però moltes altres han desaparegut definitivament.

A Roda també es conserven les restes de l'antic castell, com la base d'una torre circular que mostra fragments de parament del segle XI. Al poble es poden diferenciar diverses zones: el nucli inicial es composava pel castell, els edificis eclesiàstics, la plaça i les cases que l'envolten. Per altra banda, al sector sud s'estén el poble que segueix el camí principal d'accés al nucli.

2 comentaris:

  1. Vaig tenir la sort de poder visitar la catedral fa aproximadament un mes. Val la pena, però la llàstima és que el claustre no es pot visitar perquè fan obres. Així tinc una excusa per tornar, cosa que no em sabrà gens greu si tinc l'oportunitat.

    ResponElimina
  2. Doncs sí, malgrat que queda lluny de les rutes principals que porten al Pirineu, crec que val la pena acostar-se fins aquest poblet per tornar a veure la catedral. I si es fa la visita al Conjunt Romànic de la Vall de Boí, també val la pena desviar-s'hi. Quan jo la vaig visitar estaven restaurant la façana. Aquestes obres són bon senyal. El que no em sembla tan bé és que no deixin fer fotos a l'interior. En fi, ja que no vas poder veure el claustre, espero que aquesta visita virtual pugui suplir, en part, la decepció.

    ResponElimina