dimecres, 24 d’octubre de 2012

La crida de la Natura: la brama del cérvol de Boumort


De Terradets al Pedraforca: excepcional panoràmica virtual des del cap de Boumort © Domènec Ribes Mateu

La brama del cérvol s'està convertint en una atracció turística de la serralada de Boumort. Aquest ritual d'aparellament, que es produeix de mitjan setembre a mitjan octubre, atreu any rere any grups interessats en la fauna salvatge o, simplement, excursionistes que n'han sentit a parlar i volen experimentar en pròpia carn aquesta experiència.

Si poseu "brama del cérvol boumort" a Google, els primers resultats que apareixen són d'establiments de turisme rural, la qual cosa ja ens dóna una pista del caràcter turístic que està adquirint aquest fenomen. I la veritat és que no n'hi ha per menys: pels urbanites que vivim a la ciutat, allunyar-nos del brogit diari i acostar-nos a unes muntanyes d'aparença verge, amb una fauna salvatge excepcional que ens regala un espectacle com la brama, té un poder fascinador.

I si tenim ocasió d'escoltar els brams del cérvols sota la llum d'una lluna plena bo i passejant de nit enmig del bosc (moment de la seva màxima activitat), de ben segur que serà una experiència que recordarem tota la vida.

La visita a la brama del cérvol a Boumort, però, no ens ha d'impedir de gaudir de les meravelles que amaga aquesta serralada. El seu relatiu aïllament, al Prepirineu i entre les conques del Noguera Pallaresa i el Segre, ha fet d'aquesta serra desconeguda fins fa poc un paradís per a un gran nombre de fauna salvatge.

Però aquestes serres no sempre han estat aïllades. La presència humana a Boumort es remunta, com a mínim, al tercer mil·lenni aC. Trobem megàlits del bronze mitjà o final (vers 2000 a 1500 aC) a la serra de Prada, la vall de Cabó i a Montanissell.

El patrimoni històric i cultural és molt ric i interessant. Destaquem:

  • esglésies: el temple romànic de Santa Maria de Gerri de la Sal; l'església de Sant Maximí de Sallent, una construcció d'estil romànic molt pur; l'església romànica del segle XII de Sant Esteve d'Abella de la Conca, i sobretot, l'església de Sant Climent de Coll de Nargó, potser el temple més bonic: és romànic i molt primitiu, amb un singular campanar en forma de tronc de piràmide atalussat. Va ser restaurada per Josep Puig i Cadafalch l'any 1846 i ara declarada Monument Nacional.
  • balmes i vilatges troglodites: la balma coneguda com l'Espluga de Cuberes, habitada segurament des de l'edat del bronze, la qual conté al seu interior la minúscula església romànica de Santa Coloma; el conjunt de petites balmes troglodites parcialment paredades i abocades al caire de l'abisme de Solduga, i les antigues cases mig troglodites d'Abella de la Conca ara abandonades, edificades en una llarga balma que segueix el replà, a peu de cingle.
  • altres edificis medievals: la torre de Senyús, prop de la serra de Cuberes, considerada com la resta d'un mas fortificat del segle XII.

Pel que fa a la fauna salvatge, a banda del cérvol comú a Boumort també trobem isards, cabirols, daines, porcs senglars, guineus, teixons, fagines, gats fers, martes i mosteles; entre les aus, el picot negre, el mussol pirinenc i la becada (totes tres són espècies protegides). També hi ha la perdiu roja, la perdiu xerra, i una bona mostra de grans rapinyaires, amants dels cingles i els penya-segats: el trencalòs, el voltor, l'aufrany, el falcó pelegrí i l'àliga daurada.

En relació amb la vegetació, el paisatge dominant de la serra de Boumort és el submediterrani, amb pinedes de pinassa i pi roig, amb alguns roures de fulla petita. A les cotes baixes i intermèdies s'hi troba el carrascar, mentre que a les altes trobem el pi negre amb sotabosc de boixerola i ginebre comú. Finalment, per sobre dels 1.800 m apareixen els prats alpinitzats d'ussona, festuca i avena montana.

El nom de "Boumort" podria provenir de bauç mor (cingle dels moros), un borg mort (castell mort) o bove morto (bou mort); Joan Coromines es decanta per aquesta darrera teoria.

En aquesta panoràmica, feta al cap de Boumort (2.076 m), s'aprecia des de l'estret de Terradets i els dos Montsecs (d'Ares i de Rúbies) fins a l'emblemàtic Pedraforca. Boumort, un balcó excepcional al Prepirineu català.


Ermita de Mare de Déu d'Esplà, sota la llum de la lluna © DRM

El Pedraforca vist des del cap de Boumort © DRM

Prop del roc dels Quatre Alcaldes i el cap de la Vall de Cabó © DRM

L'estret de Terradets i el Montsec des del cap de Boumort © DRM

Boscos de pinassa prop de Cuberes © DRM

Boscos i prats a la serra de Boumort © DRM

Un voltor negre mort © DRM

La serra de Carreu © DRM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada