Vida plàcida a la vora del Francolí: Centcelles

El mausoleu i la vil·la romana de Centcelles (Constantí, el Tarragonès) es troben tot just a 7 quilòmetres de la ciutat de Tarragona, molt a la vora del riu Francolí. És un dels monuments romans conservats més importants dels Països Catalans i de la península Ibèrica, amb mosaics d'excepcional valor.

El lloc va ser ocupat, durant l'alt imperi, per una gran vil·la romana, la qual fou refeta completament al segle IV dC; d'aquest període també daten les termes romanes. Al damunt hi fou bastit un mausoleu, el qual fou aprofitat durant l'edat mitjana com a capella dedicada a sant Bartomeu i després com a casa de pagès fins al 1958.

La importància de l'edifici rau en el mausoleu aixecat a mitjan segle IV. La seva cúpula presenta un revestiment de mosaics amb escenes de cacera, representacions de l'Antic i del Nou Testament, de les quatre estacions i de personatges entronitzats. És, en conjunt, un monument clau de l'arquitectura paleocristiana.

Vista de les termes romanes ©  DRM

El mausoleu i vil·la romana de Centcelles va ser declarat el 1931 monument històric i artístic, i actualment forma part del Conjunt Arqueològic de Tàrraco, reconegut com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.

L’edifici que podem veure avui dia s’aixeca en un indret on antigament hi havia hagut una vil·la romana, probablement des del segle II aC. La gran sala de planta circular, conservada íntegrament, va ser convertida, ja en època medieval, en una església dedicada a Sant Bartomeu.

Aquestes construccions conservades precàriament que podem observar en la panoràmica de l’exterior de Centcelles, parcialment protegides amb una coberta, constitueixen dos conjunts termals que consten de sales amb petites piscines d’aigua calenta i freda.

Panoràmica dels mosaics de la sala de la cúpula ©  DRM

Aquest és l’espai més emblemàtic de Centcelles i el que ha donat fama al mausoleu. La cúpula de mosaics mostra diferents representacions, dividides en tres nivells, que avui dia es considera com una de les representacions artístiques paleocristianes més importats de tot el món romà:

• A la franja inferior podem observar una escena de caça, de la qual només se’n conserven alguns caps, entre els quals el del dominus (el propietari o senyor) al qual possiblement estava dedicat el monument funerari. Apareixen diferents personatges relacionats amb la caça (homes amb xarxes, genets, ajudants amb cavalls...) i diversos animals (cérvols, gossos i un porc senglar). També apareix un grup d’edificis que podria ser una vil·la romana.
• A la franja central hi trobem diverses escenes de l’Antic i el Nou Testament: les figures d’Adam i Eva, el Bon Pastor, l’Arca de Noè, la resurrecció de Llàtzer, l’escena en què uns jueus es neguen a adorar l’ídol de Nabucodonosor, Jonàs descansant sota una carbassera, etc.
• A la franja superior es representen les quatre estacions de l’any amb uns personatges que duen una fruita o una planta típica de l’estació que representen. També hi podem observar, tot i que parcialment, unes escenes on apareixen personatges asseguts en trons.

Vista de la sala interior del mausoleu ©  DRM

La vil·la romana de Centcelles era un edifici d’uns 90 metres de longitud que contenia unes 21 estances que s’arrengleraven al sud. Possiblement davant seu hi havia un pòrtic, del qual avui en dia no en resta cap vestigi.

A l’interior de l’edifici hi trobem dues estances de planta central. Una està coronada per una magnífica cúpula decorada amb mosaics, que la fan única a Catalunya. L’altra sala és la que podeu observar en aquesta panoràmica: és un espai de planta quadrilobulada que, malauradament, ja no conserva la seva coberta original.

Però, a qui anava destinat aquest singular monument romà? Aquesta és un de les preguntes que porten més de cap als investigadors. La teoria més acceptada és que es tracta d’una tomba monumental o mausoleu dedicat a un dominus, potser un emperador romà o bé algun bisbe o membre de l’alta noblesa de l’època.


Visita virtual a la Tarraco romana