divendres, 18 de maig del 2012

Gegants ben arrelats: arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona (3)



Pi del Burgar (Reus, Baix Camp)
El Burgar (o Brugar) és una partida de masos situada al nord de Reus, en direcció a la Selva del Camp. Molt a prop es troba el mas del Burgar, històrica edificació que té adossada una capella dedicada a la Mare de Déu de l'Esperança.
El Pi del Burgar © DRM

Malgrat el seu desconeixement, es tracta d'un dels pins pinyers (Pinus pinea) més grans del país. Les seves mides així ho demostren: 4,73 m de volt de canó, 5 m de volt de soca, 22 m d'alçària i 25 m de diàmetre de la capçada.

Té dues grans branques que es bifurquen i que fan uns 11 m d'alçària. Es calcula que l'arbre té uns 400 anys d'edat.

Aquest pi té la particularitat que es troba enmig d'un torrent, la qual cosa va perjudicant el seu estat de conservació. Algunes de les seves arrels han quedat al descobert per les avingudes del torrent, i s'ha asfaltat amb ciment la llera fins a sota mateix de l'arbre (potser amb la voluntat de protegir-lo?).

El topònim original és Brugar, i provindria de 'bruc'. En els documents més antics que es conserven apareix amb aquesta forma. Però per un fenomen de metàtesi o canvi d’ordre de les lletres r i u, el nom hauria esdevingut Burgar, que és el que ha prevalgut popularment.

El Pi del Burgar © DRM


Pi de Mestres (Vilallonga del Camp, Tarragonès)
Es diu que aquest pi pinyer (Pinus pinea) fou plantat l'any 1898 per Josep Mestres i Miquel (1868-1915), fill del poble que va ser president de la Diputació de Tarragona (1913-1915).

Malgrat que va ser declarat per la Generalitat arbre monumental l'any 1987, l'empresa Red Eléctrica de España va estar a punt de talar-lo per fer passar una línia de molt alta tensió (vegeu fotografia). Sortosament, la pressió popular i una campanya ciutadana van aturar la tala.

A Vilallonga del Camp hi havia una altre pi centenari, el Pi del Baró, que va morir per un llamp. Era encara més vell i més gran: es diu que datava del segle XVI. Malauradament l'any 2001 va rebre l'impacte d'un llamp que va precipitar la seva mort.

El Pi de Mestres © DRM
El pi està envoltat de línies elèctriques que gairebé obliguen a talar-lo © DRM


Pinassa del coll d'Alforja (Arbolí, Baix Camp)
Malgrat estar situada molt a prop de la carretera que va d'Alforja a Cornudella, aquesta enorme pinassa passa totalment desapercebuda per a qui circula amb cotxe: l'arbre queda amagat pel bosquet del qual forma part.

Pinassa del coll d'Alforja © DRM
Per copsar-ne les seves veritables dimensions, cal apropar-se o allunyar-se'n molt: per arribar just sota de l'arbre caldrà que ens endinsem una mica pel bosc, i per veure'l de lluny podem aturar-nos a la carretera d'Arbolí, des d'on veurem com sobresurt per damunt de la resta d'arbres.

Es tracta d'un exemplar de pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) singular i admirable perquè té un canó recte, sense cap branca, que fa uns 10 m. El volt de canó fa 3,27 i la capçada sobresurt del bosc d'alzines on viu. Aquest arbre també és conegut amb el nom de Pi Gros d'en Vinyes, nom del propietari.

En aquesta obaga es localitzen diverses pinasses de mides considerables. Pels qui accedeixen al Priorat per aquesta carretera és una excel·lent porta d'entrada que mostra la diversitat d'ambients d'aquesta comarca.


L'enorme canó de la pinassa fa uns 10 m d'alçària © DRM
La pinassa sobresortint del bosc on viu, al costat de la carretera © DRM


Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant, Priorat)
Les sureres no són gaire freqüents a les comarques tarragonines. La més important és la que trobem pujant cap al castell d'Escornalbou, però també en trobem de disperses a Riudecols, a Vimbodí, a l'Albiol i en alguns terrenys de llicorelles del Priorat. Precisament en aquesta darrera comarca, baixant del coll d'Alforja en direcció a Cornudella, trobem aquest exemplar de Quercus suber.

La Surera del mas de les Moreres fa 3,60 m de volt de canó, 17 de diàmetre de capçada i un 15 d'alçària. L'arbre es troba en un estat de salut regular, ja que ha patit els efectes dels llamps i no s'ha pelat convenientment.

Aquest exemplar forma part d'un petit bosquet de sureres que, segons sembla, foren plantades fa uns 170 anys pels propietaris de la finca. La surera es veu de lluny però arribar-hi és força complicat; per accedir fins a la seva ombra acabarem amb algunes esgarrinxades a les cames.

El mas de les Moreres va servir de base durant la guerra civil espanyola per a diferents missions: per a les colònies escolars de Reus, el Cos de Tren, escola de metralladores, hospital de malalts i hospital de ferits.

Des de l'alzina es contempla el mas de les Moreres i la serra de Montsant al fons © DRM
Les arrels de l'arbre s'allarguen molts metres de la soca © DRM

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada