dilluns, 26 d’octubre de 2009

Un recorregut virtual per l'Alt Empordà

Unes minivacances a l'Alt Empordà poden donar molt de si: en tres o quatre dies (fins i tot amb menys temps) es poden visitar una munió d'indrets ben interessats tant des del punt de vista històric, monumental i paisatgístic.

En aquest cas visitàrem Roses, Empuriabrava, Sant Martí d'Empúries, les ruïnes arqueològiques d'Empúries, l'Escala, Cadaqués, el Port de la Selva, Portbou, Vilabertran, el monestir de Sant Quirze de Colera i Peralada.

Podeu veure aquí una selecció de fotografies immersives de tres d'aquests indrets: el memorial a Walter Benjamin de Portbou, les ruïnes arqueològiques d'Empúries i el monestir de Santa Maria de Vilabertran.


A Portbou, i en memòria de Walter Benjamin i dels exiliats europeus dels anys 1933 a 1945, Dani Karavan va crear el Memorial "Passagen". Fent servir formes abstractes i en íntima relació amb l'aspra natura del Pirineu català, l'artista va inscriure al paisatge un signe que permetia apropar-se a la situació d'amenaça existencial viscuda pels emigrants al segle XX i que alhora adreça al futur una crida a la tolerància i a la comprensió per damunt de les fronteres. El monument fou finançat per la República federal d'Alemanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de la població empordanesa.

Pel que fa al monument històric i artístic de Santa Maria de Vilabertran, l'element més destacal del conjunt monacal és l'església de Santa Maria. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars. Per la seva banda, el claustre es va construir al segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals.


Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent. El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se. La fotografia panoràmica des del claustre del monestir es va fer sota una pluja diluvial, la qual, curiosament, no s'acaba d'apreciar a la imatge.

Per últim, les ruïnes d'Empúries, l'antiga ciutat grega i romana. Aquesta ciutat estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries. Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui. La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora.


Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi). Al seu torn, la ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. A més, també disposava d'un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada