El castell-monestir d'Escornalbou (Baix Camp)

Cornu bovis vol dir "el corn del bou" en llatí i és l'origen del topònim Escornalbou. Aquest complex de diferents edificis situat en un turó des del qual es divisa bona part del Baix Camp, és fruit de la unió d'un antic castell i un monestir que fou habitat pels frares franciscans fins que l'any 1835 l'abandonaren després de la desamortització de Mendizábal.

Val la pena fer-hi una visita perquè podrem copsar l'evolució arquitectònica i decorativa d'aquest estrany complex: des de les restes del castell i el convent datat al segle XII fins a la mansió senyorial amb elements neoromàntics que féu bastir Eduard Toda, Escornalbou resumeix bona part de la història del Camp de Tarragona.

De l'antic castell en resta el pati porticat, des del qual es tenen unes esplèndies vistes sobre la comarca. El convent o monestir, que ja fou ocupat pels franciscans al segle XVI, posseeix una església i una rectoria força remarcables.

Saquejat durant la Guerra del Francès i ocupat alternativament per carlins i liberals, el castell-monestir d'Escornalbou ha passat per diverses mans. Eduard Toda ho convertí en el seu lloc de residència abans d'instal·lar-se definitivament a Poblet. De les reformes de Toda a la mansió, ens n'ha restat la seva important biblioteca i diverses sales que són visitables: la sala noble i la sala del rellotge.

La visita al castell-monestir d'Escornalbou es pot completar amb alguna excursió pels seus voltants: una de fàcil és al cim on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. També es pot passejar per la sureda i la pineda dels voltants: el bosc d'alzina sureda és gairebé únic a les comarques de Tarragona i actualment està protegit.

Imatge virtual de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

L'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona figura entre una les més antigues de la ciutat. Data de 1342-43, i substituí un temple anterior preromànic. Tot i que els màrtirs Just i Pastor ja es veneraven al segle IV, els capitells, avui dia piles d'aigua beneïda, procedeixen d'una construcció visigòtica posterior.

L'església gòtica és de nau única dividida en cinc trams, contraforts laterals amb capelles, absència de creuer i capçalera hemicíclica. La façana i el campanar daten de la segona meitat del segle XV. Conté diversos retaules: el de sant Feliu (1528) i el retaule major neoclàssic (1816-32).

Al segle XI, durant el regnat de Ramon Berenguer, va fer les funcions de catedral mentre es construïa l'actual. Les relíquies dels sants estan dipositades en una arqueta provinent de la catedral de Narbona, la qual fou donada per la reina Violant d'Hongria. Vegeu-ne la fotografia panoràmica aquí.

Un recorregut virtual per l'Alt Empordà

Unes minivacances a l'Alt Empordà poden donar molt de si: en tres o quatre dies (fins i tot amb menys temps) es poden visitar una munió d'indrets ben interessats tant des del punt de vista històric, monumental i paisatgístic.

En aquest cas visitàrem Roses, Empuriabrava, Sant Martí d'Empúries, les ruïnes arqueològiques d'Empúries, l'Escala, Cadaqués, el Port de la Selva, Portbou, Vilabertran, el monestir de Sant Quirze de Colera i Peralada.

Podeu veure aquí una selecció de fotografies immersives de tres d'aquests indrets: el memorial a Walter Benjamin de Portbou, les ruïnes arqueològiques d'Empúries i el monestir de Santa Maria de Vilabertran.

A Portbou, i en memòria de Walter Benjamin i dels exiliats europeus dels anys 1933 a 1945, Dani Karavan va crear el Memorial "Passagen". Fent servir formes abstractes i en íntima relació amb l'aspra natura del Pirineu català, l'artista va inscriure al paisatge un signe que permetia apropar-se a la situació d'amenaça existencial viscuda pels emigrants al segle XX i que alhora adreça al futur una crida a la tolerància i a la comprensió per damunt de les fronteres. El monument fou finançat per la República federal d'Alemanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de la població empordanesa.

Pel que fa al monument històric i artístic de Santa Maria de Vilabertran, l'element més destacal del conjunt monacal és l'església de Santa Maria. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars. Per la seva banda, el claustre es va construir al segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals.

Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent. El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se. La fotografia panoràmica des del claustre del monestir es va fer sota una pluja diluvial, la qual, curiosament, no s'acaba d'apreciar a la imatge.

Per últim, les ruïnes d'Empúries, l'antiga ciutat grega i romana. Aquesta ciutat estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries. Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui. La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora.

Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi). Al seu torn, la ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. A més, també disposava d'un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.

Panoràmiques de la Terra Alta i el Matarranya

Olivera mil·lenària: Lo Parot d'Horta

Nova tanda de panoràmiques, aquesta vegada de les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, separades per una frontera autonòmica però unides per una llengua i cultura comunes.

Hi veureu diverses fotografies panoràmiques: la plaça major d'Horta de Sant Joan, amb l'ajuntament renaixentista i l'església de sant Joan; el famós Parot, l'olivera mil·lenària d'Horta situada als afores de la població; l'ajuntament renaixentista d'Arnes, que data del selgle XVI; l'església de Santa Maria de Calaceit, barroca i construïda sobre una altra de gòtica; i la plaça de l'ajuntament de Vall-de-roures, amb un edifici també renaixentista. Properament n'afegirem més.

L'ajuntament d'Horta de Sant Joan

L'ajuntament d'Arnes

Totes les panoràmiques a http://www.panorama.cat.

Panoràmiques de Barcelona a l'iPhone

Panorama.cat arriba ara a l'iPhone amb una aplicació gratuïta que permet veure i interactuar amb fotografies immersives.

Només cal que aneu a l'AppStore i us baixeu el programa PangeaVR. Un cop instal·lat al vostre iPhone podreu navegar per la seva base de dades i veure panoràmiques virtual de tot el món.

Entre elles, panoràmiques virtuals de la ciutat de Barcelona: seleccioneu la lletra 'b' i premeu sobre 'Barcelona Panoramas'.

Noarre: panoràmica des d'un racó perdut del Pirineu

Noarre està situat al capdamunt del Pallars Sobirà, passat Tavascan i les Bordes de Quanca, i a mig camí de la ruta que porta al pic de Certascan.

Aquesta fotografia esfèrica virtual es va fer enmig d'un prat als afores del poblet, en ple mes de juliol.

Podeu veure més fotografies panoràmiques virtuals dels Pirineus.

Visita virtual a la Pedrera de Gaudí

Fem un pas més enllà i us mostrem una visita virtual de la Pedrera de Gaudí amb tecnologia Flash incorporada, que resolt alguns dels problemes del fantàstic player de QuickTime i que ofereix transicions dinàmiques que aporten un grau més d'interactivitat i d'immersió.

Hi ha disponibles panoràmiques de 360º de les escales d'accés, del rebedor i del menjador del pis noble, de les golfes i del terrat de la Pedrera.

Els Castellers de Valls en realitat virtual

Des de Panorama.cat us oferiment novament una altra sorpresa: una visió immersiva de la Diada de Santa Úrsula de Valls, en la seva edició de 2007.

Les fotografies virtuals estan fetes des del centre mateix de la plaça, és a dir, mostren la visió d'un espectador qualsevol situat enmig dels castellers.

Altre cop, aquesta fotos van ser molt difícils de fer, atès que la gent es movia sense parar, i fins i tot donaven petits cops al trípode (cosa ben normal, per altra banda!).

En aquest enllaç podeu veure fotografies virtuals de 360º de la Colla Vella Xiquets de Valls i de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Panoràmica immersiva de la Calçotada de Valls

Aquesta panoràmica virtual us permet participar en la Gran Festa de la Calçotada de Valls, concretament en la cuita dels calçots a la plaça de l'Oli.

Cada any se celebra aquesta festa per promoure el consum i la tradició de les calçotades, que són originàries de l'Alt Camp, i més concretament de Valls.

La foto va ser una mica difícil de fer, ja que la gent i el fum que s'aixecava de la cuita es movien contínuament.

Recorregut virtual per la ciutat de Tarragona

Des del web de Panorama.cat podeu veure un tour virtual de Tarragona amb fotografies panoràmiques de 360º. De moment hi han disponibles diverses panoràmiques de la Catedral de tarragona, el Pretori Romà, el carrer de Santa Tecla, la plaça dels Sedassos, l'Antic Escorxador i el Pla de la Seu.

Les fotografies virtuals s'han produït amb tecnologia QuickTime i es poden visualitzar a pantalla completa. L'empresa que les ha realitzat és l'estudi digital Kubic, de Tarragona.

Kubic, estudi digital de fotografia panoràmica virtual

KUBIC és una empresa especialitzada en fotografia panoràmica immersiva de realitat virtual. És un mitjà de promoció ideal per a hotels, restaurants, museus, galeries d'art, botigues, etc. També realitzem tours virtuals (recorreguts virtuals) d'espais monumentals amb fotografies esfèriques de 360º. www.kubic.cat