Pi Gros o Pi del Retaule (la Sènia, el Montsià)
Es tracta d'un pi negral (Pinus nigra subsp. salzmannii) amb unes dimensions que el converteixen en el més gran de la Península: 31,5 m d'alçària, 4,6 de volt de canó a 1,30 m i capçada de 22,5 m. Se li calcula una edat de més de 500 anys. Es diu que aquest arbre ha sobreviscut a la tala perquè es troba en un punt que fa de partió de dues finques forestals.
 |
| Pi Gros o Pi del Retaule © DRM |
El Parc Natural dels Ports han col·locat uns cables tensors que estabilitzen l'arbre i que evitin que una forta ventada el pugui tombar. Esperem que aquestes mesures donin el seu fruit.
El Pi Gros es troba molt a prop del Faig Pare o del Retaule. S'hi accedeix per la pista del pantà d'Ulldecona, a la Sènia. Cal remuntar el barranc de la Fou, passar la font del Teix i dirigir-se cap al morral de Catinell. Un camí que surt a la dreta condueix als dos arbres monumentals.
 |
| Pi Gros o Pi del Retaule © DRM |
Faig Pare o Faig del Retaule (la Sènia, el Montsià)
El Faig Pare o Faig del Retaule (Fagus sylvatica) representa una relíquia del sud de Catalunya: forma part de la fageda més meridional de la península Ibèrica. La importància d'aquesta fageda està en el caràcter relictual que té: durant el quaternari, quan el clima era molt més fred a la Terra, les fagedes migraren cap al sud; però quan les temperatures tornaren a pujar, migraren de nou cap al nord, deixant petites clapes aïllades en indrets meridionals molt humits.
Aquestes clapes s'han localitzat en diferents punts dels Ports, i la més important és la que constitueix la Reserva Natural Parcial de les Fagedes. Atès que el faig viu en latituds més fredes i humides, als Ports sempre estan orientats cap al nord i se situen als fons de les valls i barrancs on la humitat és més alta.
El Faig Pare mostra una majestuosa arrel descoberta que confereix a l'indret un halo d'encanteri, sobretot si el visiteu a la tardor, quan els canvis cromàtics són més acusats. L'arbre té una alçària total de 25 m, un volt de canó (a 1,30 m) de 4 m i una capçada de 28 m. Se li calculen uns 250 anys d'edat.
Per accedir al Faig Pare cal seguir el mateix itinerari que per arribar al Pi Gros.
Alzina de la Casa Nova de Bonany (Querol, Alt Camp)
 |
| Les arrels enigmàtiques del Faig Pare o Faig del Retaule © DRM |
 |
| Faig Pare o Faig del Retaule © DRM |
Aquesta alzina (Quercus ilex, subsp. ilex) es troba a l'era de la Casa Nova, a prop de la carretera de Querol - Pla de Manlleu, a uns 500 metres de la cruïlla d'aquesta carretera amb la de Santes Creus - Pontons. Les seves dimensions són descomunals: fa uns 4 metres de volt de canó i uns 14 metres d'alçària; l'edat que se li calcula és d'uns 400 anys. Veureu que fa ombra a tota l'era i que el seu estat de conservació és força bo.
Prop de l'alzina hi ha un saüquer que fa mig metre de diàmetre.
 |
| Alzina de la Casa Nova de Bonany, envoltada de vinyes © DRM |
 |
| Les dimensions descomunals de l'Alzina de la Casa Nova de Bonany © DRM |
 |
| Alzina de la Casa Nova de Bonany © DRM |
Pi de les Quatre Soques (Querol, Alt Camp)
Malgrat els periòdics incendis forestals, el terme de Querol encara conserva extensos i valuosos boscos. En una d'aquestes masses forestals trobem el Pi de les Quatre Soques (Pinus nigra subsp. salzmannii), situat al barranc de les Trencades, als contraforts nord-occidentals del cim de Montagut.
El nom es deu, evidentment, a la seva forma: a partir d'un metre del nivell de terra, el pi es divideix en quatre grans branques que arriben a uns 20 metres d'alçària. Aquest pi és esmentat per Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna a l'excursió de Querol a Montagut del llibre Les valls del Gaià, del Foix i de Miralles (1934).
S'hi arriba prenent el sender PR que parteix del coll de Montagut i que arriba fins a Querol.
 |
| El Pi de les Quatre Soques © DRM |
 |
| El Pi de les Quatre Soques © DRM |
Pi de la Fou de Sant Magí de la Brufaganya (Pontils, Conca de Barberà)
Sant Magí de la Brufaganya és un indret força recòndit situat al cor de l'Alt Gaià, un massís muntanyós a cavall de les comarques de l'Alt Camp, la Conca de Barberà i l'Anoia. Malgrat el relatiu aïllament, l'indret és força conegut gràcies al santuari i les fonts de sant Magí, sobretot a la ciutat de Tarragona.
Es tracta d'una petita vall encaixada per les serres del Pany, de la Brufaganya i de la Savinosa. La vall és modelada pel torrent de Sant Magí i pel barranc de la Fou. Precisament aquest darrer barranc és el que dóna nom al nostre pi. Es tracta d'un exemplar de pi pinyer (Pinus pinea) que deu tenir uns centenars d’anys.
A Sant Magí de Brufaganya també hi trobem roures centenaris que s'apleguen als costats dels camins per on arribaven els pelegrins, però avui dia la majoria d'aquests exemplars són morts o gairebé. A finals del segle XIX els excursionistes que hi arribaven quedaven meravellats d'aquests arbres monumentals, però molts foren talats a principis del segle XX i altres han mort de vells.
Si aneu a Sant Magí de la Brufaganya no deixeu de visitar també les coves troglodites on, segons la llegenda, va viure el mateix sant Magí. Les coves es troben per damunt del santuari, vers el cingle, on un rengle d'esglaons condueix a una cavitat natural coneguda com la cova de Sant Magí, on la tradició diu que el sant habità durant trenta anys, alimentat pels àngels.
 |
| El Pi de la Fou a principis del segle XX i principis del segle XXI © DRM |
 |
| El recte i esvelt tronc del Pi de la Fou © DRM |
