Vallbona de les Monges: fotografies panoràmiques i HDR (High Dynamic Range)

El monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir femení que pertany a l'orde del Cister i està situat a la comarca de l'Urgell. Va ser fundat a la primera meitat del segle XII, i la seva església és un exemple de transició del romànic al gòtic. La planta és d'una sola nau i de creu llatina, amb els absis rectangulars (fou dels primers temples en adoptar aquesta forma a Catalunya, abandonant així la típica forma circular dels absis romànics).

Pel que fa al claustre, cadascuna de les quatre ales és d'un estil diferent: romànic primitiu, romànic, gòtic i renaixentista. Conté nombroses tombes d'abadesses i nobles de famílies catalanes, entre les quals destaquen les de Violant d'Hongria (segona esposa de Jaume I el Conqueridor) i la filla d'ambdós, la princesa Sança.

També es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, considerada la primera que presidí el temple durant la seva construcció. Segons Josep Joan Piquer, la imatge dataria de les darreries del segle XII o començament del XIII, posteriorment restaurada al segle XIV. La Verge té molta advocació pels pobles de la rodalia, i és invocada en els moments del part i contra les contínues sequeres que afecten aquesta regió.

En la guia virtual que presenta Panorama.cat del monestir de Vallbona de les Monges, s'ha utilitzat per primer cop la tècnica HDR (High Dynamic Range). Aquesta tècnica consisteix en prendre tres o més fotografies d'una escena estàtica: unes subexposades, altres de normals i, finalment, unes altres de sobreexposades. Aquestes imatges s'unifiquen posteriorment per aconseguir la nitidesa tant de les zones fosques com de les més il·luminades. Aquesta tècnica també es pot aconseguir amb una sola fotografia feta amb format RAW, la qual és processada amb un programa informàtic que "crea" tres fotografies idèntiques però amb diferent temps d'exposició. Val a dir, però, que la millor manera d'utilitzar el HDR és la primera tècnica que hem descrit perquè el software, en treballar sobre una sola fotografia, no deixa "d'inventar" les altres dues.

Amb un exemple potser es veurà més fàcilment. Aquí teniu dues fotografies: la primera és l'original presa amb format RAW, mentre que la segona és la processada:

Com es pot observar, la fotografia original presenta parts sobreexposades (el campanar i part dels xipresos) i parts on manca llum (la font i l'enllosat del terra). En la foto processada, en canvi, apreciem que la part on hi havia un excés de llum ha estat compesada i s'ha enfosquit lleugerament, i que en la part que quedava fosca en l'original s'ha afegit llum i contrast. Tot plegat equilibra i compensa les diferents zones lumíniques de la fotografia per acostar-les més al que realment veu l'ull humà.

La fotografia panoràmica del claustre i el campanar s'ha fet seguit aquesta tècnica, així com la imatge de la plaça exterior amb les tombes i la portada gòtica de l'església:

En les altres panoràmiques immersives de Vallbona de les Monges no s'ha utilitzat el HDR. Són les fotos de capella de la Mare de Déu del Claustre, la vista de l'entrada a la Sala Capitular des del claustre, el cor de l'església, el creuer de l'església i l'interior de mateixa la Sala Capitular.

Podeu veure totes les fotos panoràmiques de Vallbona de les Monges al web de Panorama.cat.

El castell-monestir d'Escornalbou (Baix Camp)

Cornu bovis vol dir "el corn del bou" en llatí i és l'origen del topònim Escornalbou. Aquest complex de diferents edificis situat en un turó des del qual es divisa bona part del Baix Camp, és fruit de la unió d'un antic castell i un monestir que fou habitat pels frares franciscans fins que l'any 1835 l'abandonaren després de la desamortització de Mendizábal.

Val la pena fer-hi una visita perquè podrem copsar l'evolució arquitectònica i decorativa d'aquest estrany complex: des de les restes del castell i el convent datat al segle XII fins a la mansió senyorial amb elements neoromàntics que féu bastir Eduard Toda, Escornalbou resumeix bona part de la història del Camp de Tarragona.

De l'antic castell en resta el pati porticat, des del qual es tenen unes esplèndies vistes sobre la comarca. El convent o monestir, que ja fou ocupat pels franciscans al segle XVI, posseeix una església i una rectoria força remarcables.

Saquejat durant la Guerra del Francès i ocupat alternativament per carlins i liberals, el castell-monestir d'Escornalbou ha passat per diverses mans. Eduard Toda ho convertí en el seu lloc de residència abans d'instal·lar-se definitivament a Poblet. De les reformes de Toda a la mansió, ens n'ha restat la seva important biblioteca i diverses sales que són visitables: la sala noble i la sala del rellotge.

La visita al castell-monestir d'Escornalbou es pot completar amb alguna excursió pels seus voltants: una de fàcil és al cim on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. També es pot passejar per la sureda i la pineda dels voltants: el bosc d'alzina sureda és gairebé únic a les comarques de Tarragona i actualment està protegit.

Imatge virtual de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

L'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona figura entre una les més antigues de la ciutat. Data de 1342-43, i substituí un temple anterior preromànic. Tot i que els màrtirs Just i Pastor ja es veneraven al segle IV, els capitells, avui dia piles d'aigua beneïda, procedeixen d'una construcció visigòtica posterior.

L'església gòtica és de nau única dividida en cinc trams, contraforts laterals amb capelles, absència de creuer i capçalera hemicíclica. La façana i el campanar daten de la segona meitat del segle XV. Conté diversos retaules: el de sant Feliu (1528) i el retaule major neoclàssic (1816-32).

Al segle XI, durant el regnat de Ramon Berenguer, va fer les funcions de catedral mentre es construïa l'actual. Les relíquies dels sants estan dipositades en una arqueta provinent de la catedral de Narbona, la qual fou donada per la reina Violant d'Hongria. Vegeu-ne la fotografia panoràmica aquí.

Un recorregut virtual per l'Alt Empordà

Unes minivacances a l'Alt Empordà poden donar molt de si: en tres o quatre dies (fins i tot amb menys temps) es poden visitar una munió d'indrets ben interessats tant des del punt de vista històric, monumental i paisatgístic.

En aquest cas visitàrem Roses, Empuriabrava, Sant Martí d'Empúries, les ruïnes arqueològiques d'Empúries, l'Escala, Cadaqués, el Port de la Selva, Portbou, Vilabertran, el monestir de Sant Quirze de Colera i Peralada.

Podeu veure aquí una selecció de fotografies immersives de tres d'aquests indrets: el memorial a Walter Benjamin de Portbou, les ruïnes arqueològiques d'Empúries i el monestir de Santa Maria de Vilabertran.

A Portbou, i en memòria de Walter Benjamin i dels exiliats europeus dels anys 1933 a 1945, Dani Karavan va crear el Memorial "Passagen". Fent servir formes abstractes i en íntima relació amb l'aspra natura del Pirineu català, l'artista va inscriure al paisatge un signe que permetia apropar-se a la situació d'amenaça existencial viscuda pels emigrants al segle XX i que alhora adreça al futur una crida a la tolerància i a la comprensió per damunt de les fronteres. El monument fou finançat per la República federal d'Alemanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de la població empordanesa.

Pel que fa al monument històric i artístic de Santa Maria de Vilabertran, l'element més destacal del conjunt monacal és l'església de Santa Maria. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars. Per la seva banda, el claustre es va construir al segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals.

Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent. El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se. La fotografia panoràmica des del claustre del monestir es va fer sota una pluja diluvial, la qual, curiosament, no s'acaba d'apreciar a la imatge.

Per últim, les ruïnes d'Empúries, l'antiga ciutat grega i romana. Aquesta ciutat estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries. Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui. La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora.

Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi). Al seu torn, la ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. A més, també disposava d'un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.

Panoràmiques de la Terra Alta i el Matarranya

Olivera mil·lenària: Lo Parot d'Horta

Nova tanda de panoràmiques, aquesta vegada de les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, separades per una frontera autonòmica però unides per una llengua i cultura comunes.

Hi veureu diverses fotografies panoràmiques: la plaça major d'Horta de Sant Joan, amb l'ajuntament renaixentista i l'església de sant Joan; el famós Parot, l'olivera mil·lenària d'Horta situada als afores de la població; l'ajuntament renaixentista d'Arnes, que data del selgle XVI; l'església de Santa Maria de Calaceit, barroca i construïda sobre una altra de gòtica; i la plaça de l'ajuntament de Vall-de-roures, amb un edifici també renaixentista. Properament n'afegirem més.

L'ajuntament d'Horta de Sant Joan

L'ajuntament d'Arnes

Totes les panoràmiques a http://www.panorama.cat.

Panoràmiques de Barcelona a l'iPhone

Panorama.cat arriba ara a l'iPhone amb una aplicació gratuïta que permet veure i interactuar amb fotografies immersives.

Només cal que aneu a l'AppStore i us baixeu el programa PangeaVR. Un cop instal·lat al vostre iPhone podreu navegar per la seva base de dades i veure panoràmiques virtual de tot el món.

Entre elles, panoràmiques virtuals de la ciutat de Barcelona: seleccioneu la lletra 'b' i premeu sobre 'Barcelona Panoramas'.

Noarre: panoràmica des d'un racó perdut del Pirineu

Noarre està situat al capdamunt del Pallars Sobirà, passat Tavascan i les Bordes de Quanca, i a mig camí de la ruta que porta al pic de Certascan.

Aquesta fotografia esfèrica virtual es va fer enmig d'un prat als afores del poblet, en ple mes de juliol.

Podeu veure més fotografies panoràmiques virtuals dels Pirineus.