El Pavelló dels Distingits de Reus en detall (o com tenir cura de pacients selectes)

El pavelló número 6 de l’Institut Pere Mata de Reus (Baix Camp) es coneix com a Pavelló dels Distingits perquè estava destinat a acollir malalts mentals d’alt poder econòmic de la burgesia de principis de segle XX. Qui el visiti veurà que els pacients que hi habitaven podien gaudir d'uns nivells de confortabilitat poc usuals per a l'època de què parlem: radiadors a les habitacions, colors i decoració pensats per transmetre sensació de placidesa i tranquil·litat als pacients, reixes exteriors robustes però al mateix temps dissimulades i discretes que deixen entrar la llum exterior, etc.

Aquest edifici, que formava part d’un complex més ampli, estava reservat només per a homes. Constava d’una planta baixa que es destinava al lleure (amb la sala de música, sala de jocs i menjador) i dos pisos amb les habitacions dels interns.

© Domènec Ribes i Mateu

El Pavelló dels Distingits s’erigeix com un compendi de petits detalls que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va planificar, idear i dissenyar per fer la vida dels pacients més fàcil i còmoda.

Per exemple, crida l’atenció l’absència total de cantons punxeguts en tot el recinte amb la finalitat d’evitar accidents entre els pacients: les escales i les baranes són arrodonides, i els elements trencables com vidres són mínims.

© Domènec Ribes i Mateu

© Domènec Ribes i Mateu

També és omnipresent l’ús de colors càlids i de materials com la fusta, que transmeten serenor i placidesa.

En la decoració del pavelló predominen per damunt de tot temes vegetals i, en menor mesura, d’animals. Tracten de ser una al·legoria sobre el guariment dels malalts internats. També són força freqüents els símbols heràldics catalans i els temes medievals, sobretot en la decoració de vidrieres.

© Domènec Ribes i Mateu

© Domènec Ribes i Mateu

L'Institut Pere Mata va ser creat com una petita ciutat (tenia una superfície d’unes vint hectàrees) sota uns conceptes renovats d’urbanisme, ornamentació, materials i planificació dels espais. I els criteris que van regir la distribució dels espais van ser els de gènere, categoria social i tipus de malaltia.

© Domènec Ribes i Mateu

Lluís Domènech i Montaner va ser capaç d’idear una edifici que combinava de manera perfecta una decoració exquisida pròpia del modernisme amb la preocupació per la seguretat, el confort i la higiene d’uns pacients distingits i selectes.

Aquí podeu veure una visita virtual al Pavelló dels Distingits de l'Institut Pere Mata.

Des del 1997 el Pavelló dels Distingits forma part de la Ruta del Modernisme de Reus, i les visites públiques són gestionades pel Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus.

Direcció: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n. Reus

L'art de la pedra en sec (2): la barraca del Man a la Plana de l'Alt Camp

Visita virtual a la Barraca del Man, a la Plana de l'Alt Camp

Situada a les Planes del Pont, en un dels punts amb més concentració per quilòmetre quadrat de construccions de pedra seca de tot el país, la barraca del Man és una de les més grans i espectaculars. Potser no rivalitza en quant a bellesa i harmonia de formes amb la barraca del Manilles (la més estilitzada, bella i ben cuidada de la comarca), però les seves dimensions, la disposició de les seves estances i els elements singulars que conté la fan especial i única: un terra empedrat, una menjadora picada al terra i un sistema de recollida de l'aigua de la pluja per omplir la cisterna.

Interior de l'estança, amb el terra empedrat

Detall de la menjadora

Es tracta d’una construcció aèria aïllada de forma bessona-composta, amb un tipus de porta d’arc pla. Està formada per quatre estances: dos a la part NE que es comuniquen entre si, una altra a la part SE i finalment una de petita a l’oest.

La principal conté una menjadora i una cisterna; la que comunica amb aquesta té una característica que la fa singular i gairebé única: té tot el terra empedrat i unes petites obertures a les parets per deixar entrar la llum. L’estança de l’esquerra té una altra menjadora pels animals picada a la roca de terra. 

Per últim, la petita estança del darrere té un petit banc i una obertura per controlar el pas de l’aigua que prové de l’exterior i que permet desviar-la cap a la cisterna del pagès o cap al beuredor dels animals.

La paret frontal està rematada per un sardinell de pedres en rastrell i a l’exterior té una escala de graons per pujar a la part superior. Al costat de la barraca hi ha una antiga era de batre.

Segons la tradició popular, era una de les barraques que temps enrere habitaven els carboners i els pastors que treballaven pel monestir de Santres Creus.

Planta de la Barraca del Man (© Drac Verd de Sitges)

Cisterna a l'interior de la barraca del Man

Panoràmica de l'interior: cisterna, menjadora i porta d'accés a l'altra cambra

L'art de la pedra en sec (1): la barraca del Manilles a la Plana de l'Alt Camp

Visita virtual a la Barraca del Manilles, a la Plana de l'Alt Camp

La zona de les Planes del Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera i Santes Creus és potser la regió del nostre país que més construccions de pedra seca concentra. Només cal que doneu un cop d’ull al web Wikipedra, seleccioneu aquesta zona i veure dibuixats al mapa una munió nombrosíssima de barraques de pedra en sec.

Interior de l'estança del pagès

Després de la restauració que es dugué a terme l’any 2006 gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya, la que es coneix com Barraca del Manilles probablement s’hagi convertit en una de les construccions de pedra seca més belles, no només d’aquesta zona sinó de tot Catalunya.

I no ho diem perquè sí. Aquesta magnífica barraca presenta un bon nombre d’elements que la fan una construcció especial i diferent: a la part posterior hi veureu un gran espai, excavat a la roca i situat sota el nivell del terra de la barraca. La seva finalitat és incerta: un aljub? Un amagatall? Segons Manel Tosas, gran coneixedor de les construccions de pedra seca d’aquesta part del país, es tractaria d’un espai on es guardaven en remull les portadores de sulfat de coure que els pagesos feien servir per sulfatar les vinyes. Sigui com sigui, és un espai ben curiós que mai abans havia vist en cap altre lloc.

Un altre element curiós d’aquesta barraca són les escales exteriors que permeten accedir a la gran terrassa superior, on segons es diu hi ha dos amagatalls (jo no els he pogut trobar). D’aquí dalt estant, tindreu una fabulosa vista d’aquesta part de les Planes de Santes Creus, amb altres construccions de pedra seca escampades ací i allà.

Planta de la Barraca del Manilles (© Drac Verd de Sitges)

La barraca està formada per dues estances que estaven destinades a separar els animals de les persones. L’espai que ocupava el pagès impressiona pels 4,3 metres d’alçada que fa la cúpula. És un espai magnífic que conté una cisterna i diferents fornícules. També hi trobareu un petit espai encastat a la paret, que bé podria ser un petit estable, un jaç per al pagès o senzillament una llar de foc.

Canaló excavat a la roca que condueix a la cisterna

Menjadora i pica de l'estable

La construcció és de forma bessona-composta, feta amb casella i amb la porta d’arc de mig punt. Aquí podeu veure la panoràmica virtual de la Barraca del Manilles que hem preparat per al portal Panorama.cat.

L’entorn de la barraca està perfectament conservat gràcies al treball i la cura de Jaume Sendra, “el Manilles”, el veí del Pont d’Armentera que actualment n’és el propietari.

Tant la barraca com l'entorn estan perfectament conservats

Modernisme per a distingits: visita virtual a l'Institut Pere Mata de Reus

Reus pot presumir de tenir una de les rutes del modernisme més importants i completes del nostre país. Integra obres fonamentals de Pere Caselles, col·laborador de Domènech i Montaner, i de Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí. Però d'entre tots els arquitectes que van deixar la seva empremta a la ciutat de Reus en destaca Lluís Domènech i Montaner, el qual aixecà la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull i el Pavelló dels Distinguits de l'Institut Pere Mata.

És precisament d'aquesta darrera construcció que hem preparat una visita virtual per algunes de les seves principals estances: la sala de jocs, una habitació d'un intern, el menjador, la galeria vidriada del primer pis i el jardí i la façana exterior.

El pavelló començà a aixecar-se l'any 1898 i va estar en funcionament durant 80 anys. Formava part d’un complex més ampli, l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Generalment es considera que aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner és el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La Sala de Jocs està situada a la planta baixa del Pavelló dels Distingits, al costat de la Sala de Música i del menjador. Aquí és on els pacients jugaven als escacs i al billar, elements que encara es conserven i que podem veure.

Sala de jocs

Just al costat hi ha el menjador, on els pacients es reunien per fer el seus àpats, i la decoració del qual està dominada per ceràmiques i esgrafiats de motius vegetals.

Menjador del Pavelló dels Distingits

La galeria vidriada sobre la sala de música mostra alguns elements decoratius recurrents del modernisme: temes medievals i símbols heràldics catalans. També hi podreu observar les reixes dels finestrals i el fi treball del forjat per tal de deixar entrar el màxim de llum exterior i no donar la sensació de presó o de lloc reclús.

Vidrieres de la galeria sobre la sala de música

Les façanes dels pavellons aixecats per Domènech i Montaner són de maó vist i estan decorades amb ceràmica dissenyada per Josep Triadó i Lluís Bru i Salelles.

Façana del Pavelló dels Distingits

El primer pis del pavelló conté les habitacions dels pacients. Totes són diferents i de diferent mida, però comparteixen els mateixos elements: un llit, una tauleta per escriure i un armari que portava incorporat una pica de neteja; el lavabo es trobava separat. En la majoria d'elles també hi ha una petita finestreta gràcies a la qual el pacient es podia comunicar amb el personal sanitari que en tenia cura.

Una habitació d'un intern

Visiteu si podeu aquesta joia del modernisme català que, de ben segur, no us deixarà indiferents. En l'apunt següent us mostrarem tot un seguit de detalls que fan d'aquest "pavelló dels distingits" un lloc únic i irrepetible.

La catedral de Roda d'Isàvena: tresor romànic al Pirineu ribagorçà

La visita a la catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena és inexcusable per a tot aquell que s'acosti a la subcomarca de la Baixa Ribagorça Occidental. Fins i tot si fem la ruta per les esglésies romàniques de la Vall de Boí podem desviar-nos i visitar tant aquesta catedral com Santa Maria d'Ovarra (afegiui uns 50 km).

Tant l'edifici com el poble són encantadors, però cal dir que la visita al monument planteja alguns inconvenients. Per començar, les visites són obligatòriament amb guia i no tenen un horari establert: sembla ser que es fan quan es forma un grup de persones suficient. Per altra banda, a l'interior de la catedral està prohibit fer fotos (!) És per aquest motiu que només vaig fer panoràmiques de l'interior del claustre i del campanar des de la plaça exterior.

Malgrat tot, la visita val molt la pena, atès que és un edifici romànic dels segles XI i XII, amb importants reformes al segle XVIII. Fou seu del bisbat de Roda-Basbrastre, i conserva el sepulcre de Sant Ramon de Roda i l'urna funerària de Sant Valeri, bisbe de Saragossa.

El claustre de Roda d'Isàvena: un llibre de pedra amb la història de la catedral

El claustre segueix la tipologia habitual dels claustres del segle XII, amb un pati de planta rectangular envoltat per quatre galeries cobertes. El porxo està format per arcs de mig punt i les columnes que el sostenen tenen una base de doble cor i escòcia, fust cilíndric llis i un capitell decorat sobre un àbac simple. La decoració d'aquests capitells és a base de fulles, fruits penjants, entrellaços, palmetes, lleons, ases, cavalls i estrelles encerclades.

Detall de les columnes i els arcs del claustre

Les dependències de l'antiga canònica acabaven d'envoltar el claustre, part de les quals han desaparegut avui dia o han estat molt transformades. Hi podreu observar diverses portes amb arcs de mig punt que donaven accés a aquests espais destinats a la comunitat que habitava a la canònica: la sala capitular (coberta amb un embigat i oberta a la galeria mitjançant un seguit d'arcs sostinguts per columnes), el refectori, la capella de sant Agustí (antic oratori de la infermeria canonical); etc.

Lauda necrològica a l'interior d'un arc

Detall d'una altra lauda necrològica

Un dels elements més interessants que podreu observar en aquest espai són les inscripcions necrològiques d'època medieval que recobreixen les cares internes dels arcs. N'hi ha una multitud i donen la sensació de ser un llibre de pedra obert a la contemplació del visitant. Aquí podeu veure una panoràmica virtual del claustre de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Per altra banda, el campanar i l'absis que formen la capçalera de la catedral de Sant Vicenç de Roda uneixen el romànic i el neoclàssic.

La configuració definitiva de la catedral romànica es va produir a principis del segle XII. Però fou al segle XVIII, després de l'ocupació francesa, que es va desplegar una gran activitat constructiva que va renovar de forma important la catedral.

Es va reformar la façana sud sota l'estil neoclàssic; la teulada també es va fer de nou; s'obrí un gran ull de bou al fons de la nau central i es va donar accés al claustre per un altre indret, entre altres reformes. El 1924 la catedral fou declarada monument nacional i es va restaurar de nou durant la II República. Cliqueu aquí per veure una panoràmica virtual del campanar i absis de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Campanar barroc i absis romànic: unió d'estils a Roda d'Isàvena

Un dels fets més remarcables en la història d'aquesta canònica és el robatori que es produí el 1979 a mans d'Erik el Belga, el qual s'emportà pràcticament tot el que hi havia de valor al Museu de Roda. Algunes peces es van recuperar passats uns anys, però moltes altres han desaparegut definitivament.

A Roda també es conserven les restes de l'antic castell, com la base d'una torre circular que mostra fragments de parament del segle XI. Al poble es poden diferenciar diverses zones: el nucli inicial es composava pel castell, els edificis eclesiàstics, la plaça i les cases que l'envolten. Per altra banda, al sector sud s'estén el poble que segueix el camí principal d'accés al nucli.

Llums i ombres: visita virtual a la Setmana Santa de Tarragona

Un dels llocs més emblemàtics per veure passar la processó: Pla de la Seu

Es considera que els orígens de la Setmana Santa de Tarragona cal cercar-los a mitjan segle XVI. Gràcies a aquesta llarga tradició, avui dia aquesta celebració és una de les més multitudinàries i participatives de totes les que es produeixen a la ciutat: es calcula que en la Setmana Santa de Tarragona hi participen de manera directa uns 5.000 confrares.

Les celebracions tenen com a protagonistes els viacrucis de les diferents confraries, la processó del Dolor del Dimecres Sant i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta darrera és la més multitudinària, la qual se celebra al capvespre pels vells carrers de la Part Alta de la ciutat.

La processó ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic Nacional a tot el conjunt de la Setmana Santa de Tarragona.

El punt de sortida de la processó: la Plaça del Rei

Les fotografies que hem preparat per a Panorama.cat es van fer durant la Processó del Divendres Sant, la més viscuda i sentida de totes les que es fan per Setmana Santa. Les panoràmiques es fan fer en diferents indrets de la Part Alta de la ciutat, concretament des del Pla de la Seu, la plaça de Santiago Rusiñol, la plaça del Rei, al carrer de les Escrivanies Velles, etc.

Un dels punts més difícils de tot el recorregut: Claustre amb Escrivanies Velles

La cantonada entre els carrers del Claustre i de les Escrivanies Velles és un dels més complicats de tot el recorregut, a causa principalment de l’estretor dels carrers, de la presència de balcons sortints i al fet que els passos han de fer un gir de noranta graus en molt poc espai per maniobrar. Aquí en podeu veure la panoràmica.

La processó en forma d'essa: plaça de Santiago Rusiñol i Pla de la Seu

Un altre punt interessant del recorregut el trobem a la plaça de Santiago Rusiñol, situada a tocar dels porxos de la Merceria. Des d’aquest indret es té una posició privilegiada que ens permet observar, a més de la façana de la catedral, el passos que transiten pel Pla de la Seu i els que giren carrer Major avall. Des del capdamunt de les escales del Pla de la Catedral aquesta visió encara serà més espectacular: veieu-ne aquí la panoràmica des de la plaça de Santiago Rusiñol i aquí la panoràmica des del Pla de la Seu.

Les dificultat tècniques a l’hora de fer les panoràmiques van ser importants: al moviment continu de la gent i la falta de llum, caldria sumar-hi la presència intermitent de la pluja que, enguany, es va fer notar més del compte. El resultat van ser unes panoràmiques no del tot satisfactòries: l’ús d’ISO altes es tradueix en fotografies granulades que fan perdre definició, i el processament en HDR d’un sol arxiu RAW per superar les diferències de llum (únic procediment possible quan hi ha gent movent-se) no es pot comparar amb l’ús de 3 imatges HDR per cada angle fotografiat.

No obstant això, aquí us presentem aquesta visita virtual per la processó del Divendres Sant de la Setmana Santa de Tarragona, més que digna si tenim en compte què representa fer fotografia panoràmica immersiva de nit, amb molta gent i amb la presència de la pluja.

Jornada de referèndum sobre la independència de Catalunya a Barcelona

Barcelona va viure el passat diumenge, 10 d'abril, la jornada de consulta sobre la independència de Catalunya. Amb aquesta votació es posa fi a més d'un any i mig de referèndums no vinculants que s'han produït arreu del país, en un procés que va començar el setembre de 2009 a Arenys de Munt (Maresme). Des d'aleshores, més de 880.000 ciutadans s'han pronunciat sobre la independència de Catalunya. El moviment ha estat impulsat i organitzat per la societat civil  catalana.

En aquesta panoràmica podreu veure una de les més de 300 meses electorals que es va posar en funcionament el 10A a Barcelona. Concretament, veureu la mesa instal·lada a la Plaça Sant Jaume, un dels llocs més emblemàtics del Cap i Casal.

El resultats a Barcelona, on ha participat un 18% de la població (segons el padró) i un 21,3% (segons el cens electoral), han estat els següents: el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots, és a dir, 230.590 persones. Un 8,8% dels votants van optar pel no, percentatge que equival a 22.626 vots.

Aquests resultats posen de relleu la demanda creixent dels ciutadans d'exercir el dret a decidir, el qual es va expressar de manera contundent en la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Malgrat els entrebancs que va posar el govern espanyol, el 13 de setembre del 2009 es va fer la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Enmig d'una gran expectació, finalment va participar un 41% dels cens electoral i el vot afirmatiu va obtenir el 96% de suport. Des d'aleshores, més de 500 municipis catalans han organitzat les consultes.

En total, 881.563 persones han participat en els referèndums a Catalunya, o el que és el mateix, el 18,8% de la població (segons el padró) o el 20,5% (segons el cens electoral). Els resultats finals són ben definitoris:
- vots a favor del sí a la independència: 812.934 (un 92,2%)
- vots a favor del no: 53.169 (6,0%)
- vots en blanc: 13.016 (1,5%)
- vots nuls: 2.444 (0,3%)