Jornada de referèndum sobre la independència de Catalunya a Barcelona

Barcelona va viure el passat diumenge, 10 d'abril, la jornada de consulta sobre la independència de Catalunya. Amb aquesta votació es posa fi a més d'un any i mig de referèndums no vinculants que s'han produït arreu del país, en un procés que va començar el setembre de 2009 a Arenys de Munt (Maresme). Des d'aleshores, més de 880.000 ciutadans s'han pronunciat sobre la independència de Catalunya. El moviment ha estat impulsat i organitzat per la societat civil  catalana.

En aquesta panoràmica podreu veure una de les més de 300 meses electorals que es va posar en funcionament el 10A a Barcelona. Concretament, veureu la mesa instal·lada a la Plaça Sant Jaume, un dels llocs més emblemàtics del Cap i Casal.

El resultats a Barcelona, on ha participat un 18% de la població (segons el padró) i un 21,3% (segons el cens electoral), han estat els següents: el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots, és a dir, 230.590 persones. Un 8,8% dels votants van optar pel no, percentatge que equival a 22.626 vots.

Aquests resultats posen de relleu la demanda creixent dels ciutadans d'exercir el dret a decidir, el qual es va expressar de manera contundent en la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Malgrat els entrebancs que va posar el govern espanyol, el 13 de setembre del 2009 es va fer la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Enmig d'una gran expectació, finalment va participar un 41% dels cens electoral i el vot afirmatiu va obtenir el 96% de suport. Des d'aleshores, més de 500 municipis catalans han organitzat les consultes.

En total, 881.563 persones han participat en els referèndums a Catalunya, o el que és el mateix, el 18,8% de la població (segons el padró) o el 20,5% (segons el cens electoral). Els resultats finals són ben definitoris:
- vots a favor del sí a la independència: 812.934 (un 92,2%)
- vots a favor del no: 53.169 (6,0%)
- vots en blanc: 13.016 (1,5%)
- vots nuls: 2.444 (0,3%)

Picnic primaveral pels camps verds de la Segarra

Aquesta panoràmica va ser presa a l'entrada de la primavera. Un picnic per celebrar l'arribada d'aquesta estació, que als camps cerealístics de la comarca de la Segarra adquireix aquests tons verdosos.

La panoràmica es va fer prop del poble de Montfalcó Murallat, una entitat de població del municipi de Les Oluges que es troba aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d'accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

La seva visita val molt la pena. I ja que hi sou, no deixeu d'acostar-vos al poble veí de Sant Ramon, on podreu visitar l'església i el monestir de Sant Ramon Nonat.

Llibre de fotografies de Kathmandu: pels carrers de la capital del Nepal

En aquesta ocasió no us parlarem de panoràmiques, però sí de fotografies: ens fem ressò de la publicació d'un llibre de fotografies sobre la capital de Nepal, Kathmandu. El llibre l'ha editat l'editorial Adliteram i se'n poden demanar tant exemplars com es vulguin a la botiga online d'impressió sota demanda Lulu.

Es tracta d'un recorregut pels carrers d'aquesta mil·lenària capital de l'Himàlaia. En aquesta publicació, que té format de llibre de fotografia de viatges, copsareu el dia a dia dels seus habitants. Però sobretot hi trobareu imatges dels seus habitants més menuts: nens i nenes jugant a l'hora del pati, a classe o deambulant pels carrers.

A continuació us adjuntem el text introductori d'aquest llibre:

A travel to Tibet, that enigmatic and mysterious country (now under Chinese sovereignty), has been for years in my mind. In summer 2007 I set off to New Delhi. We didn’t intend to spend too much time nor in India, neither in Nepal. However, unknown circumstances didn’t let us go far from Kathmandu.

Although feeling disappointed, we re adapted our holidays to travel and discover that little country. Kathmandu offers you a mixture of cultures and religions. I discovered that city rambling through the streets and visiting some schools just to get an idea of how children are educated.

I mainly discovered smiles in the streets and in classrooms, and polite children full of curiosity. However, poverty is everywhere and malnutrition is extended. So is child prostitution. The aim of this publication is that it has no aim: neither show the happy face of a poor country, nor denounce the evil life of child prostitution. Just show what I see rambling through the streets of Kathmandu

The photo in the cover of this book may resume it all: a little gathered frown of a child with a hard life.

En els propers apunts un anirem mostrant algunes instantànies d'aquest llibre de fotografies. Si el voleu adquirir, podeu anar directament a l'enllaç que teniu a sota.

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (1)

En aquest apunt us oferim una mostra de fotografies del llibre Kathmandu, del qual ja parlàvem en l’apunt anterior.

Molt a prop de la plaça Durbar de Kathmandu, un dels llocs més turístics i visitats de la capital del Nepal, es troba l'Associació per a la Protecció dels Infants, que dóna acollida a infants nepalesos oferint-los una educació i un lloc on viure.

Algunes de les fotografies que veureu a continuació es van fer a les aules d’aquesta associació, que molt amablement ens va permetre l’entrada.

L'educació general pública al Nepal s'inicià l'any 1951 gràcies a un moviment popular que acabà amb el règim de la família Rana que governava el país. Actualment, l'índex d'escolarització és d'un 49% dels nens i nenes majors de 15 anys. Avui dia hi ha unes 26.000 escoles escampades per tot el país.

No obstant això, l'escolarització al país de l'Himàlaia encara arrossega greus problemes: la qualitat i l'accés, les desigualtats socials basades en el gènere, l'ètnia, la zona geogràfica o la classe econòmica en limiten la seva expansió i enfortiment.

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (2)

Durant molts anys, sota el règim de la família Rana, l'educació va ser suprimida. Aquest règim temia un poble educat i escolaritzat, però ja abans de la Segona Guerra Mundial es van establir algunes escoles britàniques al país.

Quan els soldats gurkhas van tornar als pobles amb les seves noves habilitats adquirides a les escoles (la lectura i l'escriptura), l'educació es va tornar més important per a la població local. Ben aviat les famílies de casta superior enviarien els seus fills a la universitat, els quals, al seu torn, van fer créixer el sentiment anti-Rana que va posar fi al règim opressor l’any 1951.

Però malgrat l'establiment d'aquest sistema educatiu al Nepal, les famílies més pobres no es va poder permetre el luxe, durant molt de temps, d'enviar els seus fills a l'escola. A més, els necessitaven per treballar a les granges i al camp.

L'educació primària al Nepal s'ofereix de forma gratuïta pel govern des de 1975. Tristament, però, la separació de castes ha negat l'accés de molts infants a l'educació. Un altre factor negatiu és que les escoles es troben en zones urbanes i és car enviar els fills a viure a les ciutats. L'analfabetisme al Nepal es troba al voltant del 58% (72% són dones).

Recordeu que si voleu adquirir aquest llibre, en podeu fer una impressió sota demanda aquí. 

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

© Domènec Ribes 

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (i 3)

La més encatadora de les esglésies de Boí: Cóll

Darrer lliurament d'aquest viatge per les terres de la Vall de Boí. Avui explicaré què vaig trobar-me tot fotografiant les esglésies de Barruera, Cardet i Cóll.

Interior de l'església de Barruera

Sant Feliu de Barruera potser té un dels interiors menys interessants de les esglésies de la vall. Calia fotografiar el temple des del seu exterior. Sembla que el millor angle pugui ser des de la carretera, ja que ofereix un posició privilegiada per la seva altitud que pot captar tot el conjunt romànic de ple. Però el que tenen les panoràmiques immersives és que et mostren tota l'escena al complert, i això vol dir que cal buscar un equilibri. En aquest cas, si bé per una banda es tenia una bona visió del temple i les muntanyes al fons, girant la foto sobre el nostre eix canviàvem d'escena i obteníem una altra imatge no tan atractiva: la transitada carretera que creua la població, cotxes aparcats, botigues i comerços, cases pirinenques de dubtós bon gust i contenidors de reciclatge. Davant aquesta disjuntiva, la solució fou una vista frontal de Sant Feliu que, malgrat que no permet copsar el temple en la seva plenitud, aconsegueix una imatge més harmònica i equilibrada.

Santa Maria de Cardet estava tancada quan la vaig visitar. Costa d'entendre que un dels temples que formen part del conjunt romànic de la vall estigui tancat a finals del mes de juny, en ple Sant Joan, quan moltíssims visitants s'acosten a la Vall de Boí per descobrir el seu ric patrimoni. La panoràmica d'aquesta església va ser complicada perquè es troba situada al final d'un carreró sense sortida. L'entrada principal dóna a un petit cementiri, envoltat d'altes parets, mentre que la part posterior de l'església està construïda sobre un fort desnivell, i a més es troba envoltada de vegetació. Per tant, si una imatge de l'absis era impossible calia fer la foto per la part frontal, de la portalada de l'església. Però posar el trípode davant mateix del porxo d'entrada mostrava de manera massa contundent la paret de la casa del costat, de manera que la panoràmica es distorsionava una mica.

Cardet: la distorsió de parets massa pròximes

Finalment l'emplaçament escollit per fer la fotografia va ser des de l'interior del mateix cementiri, des d'on es podia copsar el campanaret d'espadanya i el porxo d'entrada al temple. Malgrat tot, no es va poder evitar l'alta paret adjaçent al cementiri.

Pins i majestuós romànic a Cóll

L'últim temple que vaig fotografiar fou l'Assumpció de Cóll. Aquesta és una de les esglésies romàniques més boniques i encatadores de la vall. De la mateixa manera que Santa Maria de Cardet, té l'inconvenient que els seus horaris d'obertura són molt limitats i cal preveure la seva visita si no es vol trobar la porta tancada. El seu exterior té diversos elements d'interès que són força fotografiables. Per exemple, la portalada romànica, amb un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals. Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de la Vall de Boí; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Fer una foto panoràmica d'aquesta portalada, però, presentava un inconvenient força difícil: l'enorme pi que s'alça just al davant creava una grans contrastos de llums i ombres que ni amb la tècnica del HDR es podrien resoldre. Per això vaig optar per fer la panoràmica des del mig del cementiri, la qual donava una visió de conjunt del temple i del seu entorn, amb les muntanyes, els prats verds i un part del poble de Cóll com a teló de fons.

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (2)

Panoràmica final de l'interior d'Erill la Vall

Continuem amb aquest recull d'incidències explicant les principals dificultats que vaig trobar en tres esglésies més de la Vall de Boí.

El desequilibri de l'equilibri romànic: Erill la Vall

A Santa Eulàlia d'Erill la Vall no hi va haver problema d'acumulació de turistes (en aquella hora del migdia, a punt de tancar, la gent devia ser a dinar). El principal inconvenient fou la limitació de l'espai davant del fabulós conjunt escultòric del Davallament de la Creu. El trípode amb prou feines cabia entre l'altar i les escales, però finalment vaig aconseguir col·locar-lo en una posiciò prou bona per fotografiar tan les figures de fusta com la nau del temple. El fet curiós d'aquesta panoràmica és la sensació de desequilibri del seu interior: no hi ha ni una paret recta, la teulada tampoc, el temple no és simètric, els bancs estan disposats a l'esquerra. No és un error de la fotografia a l'hora d'acoplar-la, sinó que el temple és realment així, asimètric.

Electricitat pel davant del campanar

L'església de la Nativitat o de la Mare de Déu de Durro té dos angles interessants per poder ser fotografiada: el primer és la visió de conjunt que es té des de l'oest del temple, just des del carrer que us dóna la benvinguda al poble. L'altre (que és el que vaig triar per aquesta panoràmica) s'obté des de l'angle nord-est, just des de la plaça del centre de la vila. Aquest angle proporciona una visió una mica elevada del campanar i mostra algunes cases típiques de la vall. Inevitablement apareixen un parell de cotxes que fan nosa a la foto. I el que més lleig feia -uns cables elèctrics que creuen de punta a punta just per davant del campanar-, van ser eliminats amb el Photoshop. Perdoneu la intromissió, però en aquest cas era absolutament imprescindible per no espatllar l'esplèndida imatge del campanar de Durro.

Cotxes davant l'ermita: mal lloc per aparcar

Per últim, l'encantadora ermita de Sant Quirc de Durro va presentar un altre problema: tot just al davant de la façana de l'esglesiola hi havia un cotxe aparcat, segurament d'algun pagès o ramader (per l'estat una mica atrotinat del vehicle i perquè a la rodalia no es veia ningú). Vaig esperar una bona estona, però l'amo del cotxe no apareixia. Una panoràmica de l'ermita i del magnífic paisatge sobre la vall que s'observa des d'aquest punt no podia contenir aquell trasto. Així que vaig optar per allunyar-me de la petita ermita i situar el trípode darrere d'un arbust que impedia la visió del vehicle i que es trobava just al costat del faro o pila que s'encén pels volts de Sant Joan per iniciar les falles. D'aquesta manera, a costa de perdre detalls i proximitat amb l'esglesiola, guanyava un element que donava personalitat a la foto i complementava la informació: art romànic i tradicions ancestrals, dos elements configuradors de la identitat i personalitat de la Vall de Boí.