Fotografia panoràmica virtual

Monestirs de llegenda: Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister

2011-12-16T14:08:00.001+01:00

De tant en tant parlem de llibres en què la fotografia hi té un paper molt important. Fa mesos ens fèiem ressò del llibre Kathmandu, un recull de fotografies de la capital del Nepal. Avui us parlarem d'una guia singular per la Ruta del Cister que pren com a fil conductor les llegendes que s'han originat a redós dels monestirs.

Els tres monestirs que actualment formen part de la Ruta del Cister (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) amaguen, en cadascun dels seus racons, molts secrets i misteris que no trobareu ni en les històries oficials ni en les guies turístiques: històries de fantasmes que recorren de nit els passadissos dels claustres, d’aparicions del Diable en la mateixa casa de Déu, de tombes misterioses que amaguen tresors i personatges llegendaris, de monges visionàries i monjos il·luminats, d’estàtues que cobren vida per executar la seva venjança, i mil altres històries fantàstiques.

Legendarium. Guia per les llegendes de la Ruta del Cister mostra molts d’aquests secrets amagats dins dels monestirs; però no és només un recull de llegendes, sinó també una guia que explica el patrimoni dels monestirs i el seu entorn històric i natural a través de les històries que eclesiàstics i veïns d’aquestes contrades han fet perdurar al llarg dels segles.

El lector pot emprar aquesta obra per deixar-se guiar d’una manera alternativa pels monestirs i el seu entorn natural: se li presenten uns itineraris que prenen com a punt de referència elements físics visibles i visitables (tombes, estances, esglésies, estàtues, coves, etc.) i en cadascun d’aquests elements s’expliquen les llegendes que hi estan relacionades.

Índex de llegendes:

Llegendes de Poblet

Les tres llums i la fundació de Poblet
El diable ajuda a construir el monestir
Les santes creus i la construcció de l'església
La dona del mestre de cases
La Porta Daurada
La missa de mitjanit
L'ànima en pena
La visita del rei
L'abat Copons
Assassinat al Bosc de Poblet
Fra Marginet
Ramon Folch de Cardona i les ratapinyades
L’herba dels familiars
L'astúcia del monjo
La pedra de la profecia
La profanació de les tombes reials

Llegendes de Santes Creus

El camp de les santes creus
Guillem de Montcada i la fundació del monestir
Les alberedes de Santes Creus
La làpida de l'arquitecte
El tribut de les cent donzelles
El bosc de sant Sebastià
El miracle de les flors
El tovalló cremat
La invicta amazona
La gorra de l'abat Tolrà
La visita de sant Francesc d’Assís
L'hàbit de sant Bernat Calvó
Les dents de sant Bernat Calvó
L'últim servei de Roger de Llúria
El cec de santa Llúcia
El rescat del cos de Blanca d'Anjou

Llegendes de Vallbona de les Monges

Vida de sant Ramon de Vallbona
Fundació de Vallbona de les Monges
La visió de la reina
La santa mà
La Mare de Déu del Claustre
La monja santa
Manel Aritzeta "el Manco"
Els tres cops o la maça avisadora de sant Benet
Romanç del gat del refetor
L'Era de les Bruixes
La trobada miraculosa de la Verge del Tallat
Els miracles del Tallat
El Rector de Vallfogona i Vallbona

El llibre està profusament il·lustrat amb fotografies que acompanyen les llegendes i les recomanacions per visitar cada indret. Heu-ne ací una petita mostra.

El bosc de Poblet: llar dels familiars o minairons © DRM

Cel rogent sobre Santes Creus © DRM

El símbol de Santes Creus al pany d'una porta © DRM

Porta de l'Assumpta © DRM

Roca gegant que sosté l'Era de les Bruixes, lloc d'akelarre de les bruixes de Vallbona de les Monges © DRM

Creu esculpida a l'indret conegut com Era de les Bruixes (Vallbona de les Monges) © DRM

Podeu adquirir el llibre en aquest enllaç.

Dades tècniques:
Autor: Ribes Mateu, Domènec
ISBN: 978-84-95317-88-9
Editorial: Llibres de l'Índex
Idioma: Català
P.V.P.: 14.00 €
Núm. pàgines: 89
Mesures: 22 x 23,5
Any d'edició: 04/2005

El Pavelló dels Distingits de Reus en detall (o com tenir cura de pacients selectes)

2011-12-09T11:49:00.000+01:00

El pavelló número 6 de l’Institut Pere Mata de Reus (Baix Camp) es coneix com a Pavelló dels Distingits perquè estava destinat a acollir malalts mentals d’alt poder econòmic de la burgesia de principis de segle XX. Qui el visiti veurà que els pacients que hi habitaven podien gaudir d'uns nivells de confortabilitat poc usuals per a l'època de què parlem: radiadors a les habitacions, colors i decoració pensats per transmetre sensació de placidesa i tranquil·litat als pacients, reixes exteriors robustes però al mateix temps dissimulades i discretes que deixen entrar la llum exterior, etc.

Aquest edifici, que formava part d’un complex més ampli, estava reservat només per a homes. Constava d’una planta baixa que es destinava al lleure (amb la sala de música, sala de jocs i menjador) i dos pisos amb les habitacions dels interns.

El Pavelló dels Distingits s’erigeix com un compendi de petits detalls que l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner va planificar, idear i dissenyar per fer la vida dels pacients més fàcil i còmoda.

Per exemple, crida l’atenció l’absència total de cantons punxeguts en tot el recinte amb la finalitat d’evitar accidents entre els pacients: les escales i les baranes són arrodonides, i els elements trencables com vidres són mínims.

També és omnipresent l’ús de colors càlids i de materials com la fusta, que transmeten serenor i placidesa.

En la decoració del pavelló predominen per damunt de tot temes vegetals i, en menor mesura, d’animals. Tracten de ser una al·legoria sobre el guariment dels malalts internats. També són força freqüents els símbols heràldics catalans i els temes medievals, sobretot en la decoració de vidrieres.

L'Institut Pere Mata va ser creat com una petita ciutat (tenia una superfície d’unes vint hectàrees) sota uns conceptes renovats d’urbanisme, ornamentació, materials i planificació dels espais. I els criteris que van regir la distribució dels espais van ser els de gènere, categoria social i tipus de malaltia.

Lluís Domènech i Montaner va ser capaç d’idear una edifici que combinava de manera perfecta una decoració exquisida pròpia del modernisme amb la preocupació per la seguretat, el confort i la higiene d’uns pacients distingits i selectes.

Aquí podeu veure una visita virtual al Pavelló dels Distingits de l'Institut Pere Mata.

Des del 1997 el Pavelló dels Distingits forma part de la Ruta del Modernisme de Reus, i les visites públiques són gestionades pel Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus.

Direcció: Carretera de l’Institut Pere Mata, s/n. Reus

L'art de la pedra en sec (2): la barraca del Man a la Plana de l'Alt Camp

2011-10-24T16:02:00.000+02:00

Visita virtual a la Barraca del Man, a la Plana de l'Alt Camp

Situada a les Planes del Pont, en un dels punts amb més concentració per quilòmetre quadrat de construccions de pedra seca de tot el país, la barraca del Man és una de les més grans i espectaculars. Potser no rivalitza en quant a bellesa i harmonia de formes amb la barraca del Manilles (la més estilitzada, bella i ben cuidada de la comarca), però les seves dimensions, la disposició de les seves estances i els elements singulars que conté la fan especial i única: un terra empedrat, una menjadora picada al terra i un sistema de recollida de l'aigua de la pluja per omplir la cisterna.

Interior de l'estança, amb el terra empedrat

Detall de la menjadora

Es tracta d’una construcció aèria aïllada de forma bessona-composta, amb un tipus de porta d’arc pla. Està formada per quatre estances: dos a la part NE que es comuniquen entre si, una altra a la part SE i finalment una de petita a l’oest.

La principal conté una menjadora i una cisterna; la que comunica amb aquesta té una característica que la fa singular i gairebé única: té tot el terra empedrat i unes petites obertures a les parets per deixar entrar la llum. L’estança de l’esquerra té una altra menjadora pels animals picada a la roca de terra.

Per últim, la petita estança del darrere té un petit banc i una obertura per controlar el pas de l’aigua que prové de l’exterior i que permet desviar-la cap a la cisterna del pagès o cap al beuredor dels animals.

La paret frontal està rematada per un sardinell de pedres en rastrell i a l’exterior té una escala de graons per pujar a la part superior. Al costat de la barraca hi ha una antiga era de batre.

Segons la tradició popular, era una de les barraques que temps enrere habitaven els carboners i els pastors que treballaven pel monestir de Santres Creus.

Planta de la Barraca del Man (© Drac Verd de Sitges)

Cisterna a l'interior de la barraca del Man

Panoràmica de l'interior: cisterna, menjadora i porta d'accés a l'altra cambra

L'art de la pedra en sec (1): la barraca del Manilles a la Plana de l'Alt Camp

2011-10-19T11:15:00.000+02:00

Visita virtual a la Barraca del Manilles, a la Plana de l'Alt Camp

La zona de les Planes del Pla de Santa Maria, el Pont d’Armentera i Santes Creus és potser la regió del nostre país que més construccions de pedra seca concentra. Només cal que doneu un cop d’ull al web Wikipedra, seleccioneu aquesta zona i veure dibuixats al mapa una munió nombrosíssima de barraques de pedra en sec.

Interior de l'estança del pagès

Després de la restauració que es dugué a terme l’any 2006 gràcies a la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya i el Centre Excursionista de Catalunya, la que es coneix com Barraca del Manilles probablement s’hagi convertit en una de les construccions de pedra seca més belles, no només d’aquesta zona sinó de tot Catalunya.

I no ho diem perquè sí. Aquesta magnífica barraca presenta un bon nombre d’elements que la fan una construcció especial i diferent: a la part posterior hi veureu un gran espai, excavat a la roca i situat sota el nivell del terra de la barraca. La seva finalitat és incerta: un aljub? Un amagatall? Segons Manel Tosas, gran coneixedor de les construccions de pedra seca d’aquesta part del país, es tractaria d’un espai on es guardaven en remull les portadores de sulfat de coure que els pagesos feien servir per sulfatar les vinyes. Sigui com sigui, és un espai ben curiós que mai abans havia vist en cap altre lloc.

Un altre element curiós d’aquesta barraca són les escales exteriors que permeten accedir a la gran terrassa superior, on segons es diu hi ha dos amagatalls (jo no els he pogut trobar). D’aquí dalt estant, tindreu una fabulosa vista d’aquesta part de les Planes de Santes Creus, amb altres construccions de pedra seca escampades ací i allà.

Planta de la Barraca del Manilles (© Drac Verd de Sitges)

La barraca està formada per dues estances que estaven destinades a separar els animals de les persones. L’espai que ocupava el pagès impressiona pels 4,3 metres d’alçada que fa la cúpula. És un espai magnífic que conté una cisterna i diferents fornícules. També hi trobareu un petit espai encastat a la paret, que bé podria ser un petit estable, un jaç per al pagès o senzillament una llar de foc.

Canaló excavat a la roca que condueix a la cisterna

Menjadora i pica de l'estable

La construcció és de forma bessona-composta, feta amb casella i amb la porta d’arc de mig punt. Aquí podeu veure la panoràmica virtual de la Barraca del Manilles que hem preparat per al portal Panorama.cat.

L’entorn de la barraca està perfectament conservat gràcies al treball i la cura de Jaume Sendra, “el Manilles”, el veí del Pont d’Armentera que actualment n’és el propietari.

Tant la barraca com l'entorn estan perfectament conservats

Modernisme per a distingits: visita virtual a l'Institut Pere Mata de Reus

2011-09-19T16:31:00.000+02:00

Reus pot presumir de tenir una de les rutes del modernisme més importants i completes del nostre país. Integra obres fonamentals de Pere Caselles, col·laborador de Domènech i Montaner, i de Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí. Però d'entre tots els arquitectes que van deixar la seva empremta a la ciutat de Reus en destaca Lluís Domènech i Montaner, el qual aixecà la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull i el Pavelló dels Distinguits de l'Institut Pere Mata.

És precisament d'aquesta darrera construcció que hem preparat una visita virtual per algunes de les seves principals estances: la sala de jocs, una habitació d'un intern, el menjador, la galeria vidriada del primer pis i el jardí i la façana exterior.

El pavelló començà a aixecar-se l'any 1898 i va estar en funcionament durant 80 anys. Formava part d’un complex més ampli, l’Institut Psiquiàtric Pere Mata. Generalment es considera que aquest edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner és el precedent de l'Hospital de Sant Pau de Barcelona.

La Sala de Jocs està situada a la planta baixa del Pavelló dels Distingits, al costat de la Sala de Música i del menjador. Aquí és on els pacients jugaven als escacs i al billar, elements que encara es conserven i que podem veure.

Sala de jocs

Just al costat hi ha el menjador, on els pacients es reunien per fer el seus àpats, i la decoració del qual està dominada per ceràmiques i esgrafiats de motius vegetals.

Menjador del Pavelló dels Distingits

La galeria vidriada sobre la sala de música mostra alguns elements decoratius recurrents del modernisme: temes medievals i símbols heràldics catalans. També hi podreu observar les reixes dels finestrals i el fi treball del forjat per tal de deixar entrar el màxim de llum exterior i no donar la sensació de presó o de lloc reclús.

Vidrieres de la galeria sobre la sala de música

Les façanes dels pavellons aixecats per Domènech i Montaner són de maó vist i estan decorades amb ceràmica dissenyada per Josep Triadó i Lluís Bru i Salelles.

Façana del Pavelló dels Distingits

El primer pis del pavelló conté les habitacions dels pacients. Totes són diferents i de diferent mida, però comparteixen els mateixos elements: un llit, una tauleta per escriure i un armari que portava incorporat una pica de neteja; el lavabo es trobava separat. En la majoria d'elles també hi ha una petita finestreta gràcies a la qual el pacient es podia comunicar amb el personal sanitari que en tenia cura.

Una habitació d'un intern

Visiteu si podeu aquesta joia del modernisme català que, de ben segur, no us deixarà indiferents. En l'apunt següent us mostrarem tot un seguit de detalls que fan d'aquest "pavelló dels distingits" un lloc únic i irrepetible.

La catedral de Roda d'Isàvena: tresor romànic al Pirineu ribagorçà

2011-07-26T12:20:00.000+02:00

La visita a la catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena és inexcusable per a tot aquell que s'acosti a la subcomarca de la Baixa Ribagorça Occidental. Fins i tot si fem la ruta per les esglésies romàniques de la Vall de Boí podem desviar-nos i visitar tant aquesta catedral com Santa Maria d'Ovarra (afegiui uns 50 km).

Tant l'edifici com el poble són encantadors, però cal dir que la visita al monument planteja alguns inconvenients. Per començar, les visites són obligatòriament amb guia i no tenen un horari establert: sembla ser que es fan quan es forma un grup de persones suficient. Per altra banda, a l'interior de la catedral està prohibit fer fotos (!) És per aquest motiu que només vaig fer panoràmiques de l'interior del claustre i del campanar des de la plaça exterior.

Malgrat tot, la visita val molt la pena, atès que és un edifici romànic dels segles XI i XII, amb importants reformes al segle XVIII. Fou seu del bisbat de Roda-Basbrastre, i conserva el sepulcre de Sant Ramon de Roda i l'urna funerària de Sant Valeri, bisbe de Saragossa.

El claustre de Roda d'Isàvena: un llibre de pedra amb la història de la catedral

El claustre segueix la tipologia habitual dels claustres del segle XII, amb un pati de planta rectangular envoltat per quatre galeries cobertes. El porxo està format per arcs de mig punt i les columnes que el sostenen tenen una base de doble cor i escòcia, fust cilíndric llis i un capitell decorat sobre un àbac simple. La decoració d'aquests capitells és a base de fulles, fruits penjants, entrellaços, palmetes, lleons, ases, cavalls i estrelles encerclades.

Detall de les columnes i els arcs del claustre

Les dependències de l'antiga canònica acabaven d'envoltar el claustre, part de les quals han desaparegut avui dia o han estat molt transformades. Hi podreu observar diverses portes amb arcs de mig punt que donaven accés a aquests espais destinats a la comunitat que habitava a la canònica: la sala capitular (coberta amb un embigat i oberta a la galeria mitjançant un seguit d'arcs sostinguts per columnes), el refectori, la capella de sant Agustí (antic oratori de la infermeria canonical); etc.

Lauda necrològica a l'interior d'un arc

Detall d'una altra lauda necrològica

Un dels elements més interessants que podreu observar en aquest espai són les inscripcions necrològiques d'època medieval que recobreixen les cares internes dels arcs. N'hi ha una multitud i donen la sensació de ser un llibre de pedra obert a la contemplació del visitant. Aquí podeu veure una panoràmica virtual del claustre de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Per altra banda, el campanar i l'absis que formen la capçalera de la catedral de Sant Vicenç de Roda uneixen el romànic i el neoclàssic.

La configuració definitiva de la catedral romànica es va produir a principis del segle XII. Però fou al segle XVIII, després de l'ocupació francesa, que es va desplegar una gran activitat constructiva que va renovar de forma important la catedral.

Es va reformar la façana sud sota l'estil neoclàssic; la teulada també es va fer de nou; s'obrí un gran ull de bou al fons de la nau central i es va donar accés al claustre per un altre indret, entre altres reformes. El 1924 la catedral fou declarada monument nacional i es va restaurar de nou durant la II República. Cliqueu aquí per veure una panoràmica virtual del campanar i absis de la catedral de Sant Vicenç de Roda d'Isàvena.

Campanar barroc i absis romànic: unió d'estils a Roda d'Isàvena

Un dels fets més remarcables en la història d'aquesta canònica és el robatori que es produí el 1979 a mans d'Erik el Belga, el qual s'emportà pràcticament tot el que hi havia de valor al Museu de Roda. Algunes peces es van recuperar passats uns anys, però moltes altres han desaparegut definitivament.

A Roda també es conserven les restes de l'antic castell, com la base d'una torre circular que mostra fragments de parament del segle XI. Al poble es poden diferenciar diverses zones: el nucli inicial es composava pel castell, els edificis eclesiàstics, la plaça i les cases que l'envolten. Per altra banda, al sector sud s'estén el poble que segueix el camí principal d'accés al nucli.

Llums i ombres: visita virtual a la Setmana Santa de Tarragona

2011-06-06T13:45:00.000+02:00

Un dels llocs més emblemàtics per veure passar la processó: Pla de la Seu

Es considera que els orígens de la Setmana Santa de Tarragona cal cercar-los a mitjan segle XVI. Gràcies a aquesta llarga tradició, avui dia aquesta celebració és una de les més multitudinàries i participatives de totes les que es produeixen a la ciutat: es calcula que en la Setmana Santa de Tarragona hi participen de manera directa uns 5.000 confrares.

Les celebracions tenen com a protagonistes els viacrucis de les diferents confraries, la processó del Dolor del Dimecres Sant i la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. Aquesta darrera és la més multitudinària, la qual se celebra al capvespre pels vells carrers de la Part Alta de la ciutat.

La processó ha estat declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya i Festa d’Interès Turístic Nacional a tot el conjunt de la Setmana Santa de Tarragona.

El punt de sortida de la processó: la Plaça del Rei

Les fotografies que hem preparat per a Panorama.cat es van fer durant la Processó del Divendres Sant, la més viscuda i sentida de totes les que es fan per Setmana Santa. Les panoràmiques es fan fer en diferents indrets de la Part Alta de la ciutat, concretament des del Pla de la Seu, la plaça de Santiago Rusiñol, la plaça del Rei, al carrer de les Escrivanies Velles, etc.

Un dels punts més difícils de tot el recorregut: Claustre amb Escrivanies Velles

La cantonada entre els carrers del Claustre i de les Escrivanies Velles és un dels més complicats de tot el recorregut, a causa principalment de l’estretor dels carrers, de la presència de balcons sortints i al fet que els passos han de fer un gir de noranta graus en molt poc espai per maniobrar. Aquí en podeu veure la panoràmica.

La processó en forma d'essa: plaça de Santiago Rusiñol i Pla de la Seu

Un altre punt interessant del recorregut el trobem a la plaça de Santiago Rusiñol, situada a tocar dels porxos de la Merceria. Des d’aquest indret es té una posició privilegiada que ens permet observar, a més de la façana de la catedral, el passos que transiten pel Pla de la Seu i els que giren carrer Major avall. Des del capdamunt de les escales del Pla de la Catedral aquesta visió encara serà més espectacular: veieu-ne aquí la panoràmica des de la plaça de Santiago Rusiñol i aquí la panoràmica des del Pla de la Seu.

Les dificultat tècniques a l’hora de fer les panoràmiques van ser importants: al moviment continu de la gent i la falta de llum, caldria sumar-hi la presència intermitent de la pluja que, enguany, es va fer notar més del compte. El resultat van ser unes panoràmiques no del tot satisfactòries: l’ús d’ISO altes es tradueix en fotografies granulades que fan perdre definició, i el processament en HDR d’un sol arxiu RAW per superar les diferències de llum (únic procediment possible quan hi ha gent movent-se) no es pot comparar amb l’ús de 3 imatges HDR per cada angle fotografiat.

No obstant això, aquí us presentem aquesta visita virtual per la processó del Divendres Sant de la Setmana Santa de Tarragona, més que digna si tenim en compte què representa fer fotografia panoràmica immersiva de nit, amb molta gent i amb la presència de la pluja.

Jornada de referèndum sobre la independència de Catalunya a Barcelona

2011-05-05T15:46:00.000+02:00

Barcelona va viure el passat diumenge, 10 d'abril, la jornada de consulta sobre la independència de Catalunya. Amb aquesta votació es posa fi a més d'un any i mig de referèndums no vinculants que s'han produït arreu del país, en un procés que va començar el setembre de 2009 a Arenys de Munt (Maresme). Des d'aleshores, més de 880.000 ciutadans s'han pronunciat sobre la independència de Catalunya. El moviment ha estat impulsat i organitzat per la societat civil catalana.

En aquesta panoràmica podreu veure una de les més de 300 meses electorals que es va posar en funcionament el 10A a Barcelona. Concretament, veureu la mesa instal·lada a la Plaça Sant Jaume, un dels llocs més emblemàtics del Cap i Casal.

El resultats a Barcelona, on ha participat un 18% de la població (segons el padró) i un 21,3% (segons el cens electoral), han estat els següents: el sí va guanyar amb un 89,7% dels vots, és a dir, 230.590 persones. Un 8,8% dels votants van optar pel no, percentatge que equival a 22.626 vots.

Aquests resultats posen de relleu la demanda creixent dels ciutadans d'exercir el dret a decidir, el qual es va expressar de manera contundent en la manifestació del 10 de juliol del 2010.

Malgrat els entrebancs que va posar el govern espanyol, el 13 de setembre del 2009 es va fer la primera consulta sobre la independència a Arenys de Munt. Enmig d'una gran expectació, finalment va participar un 41% dels cens electoral i el vot afirmatiu va obtenir el 96% de suport. Des d'aleshores, més de 500 municipis catalans han organitzat les consultes.

En total, 881.563 persones han participat en els referèndums a Catalunya, o el que és el mateix, el 18,8% de la població (segons el padró) o el 20,5% (segons el cens electoral). Els resultats finals són ben definitoris:
- vots a favor del sí a la independència: 812.934 (un 92,2%)
- vots a favor del no: 53.169 (6,0%)
- vots en blanc: 13.016 (1,5%)
- vots nuls: 2.444 (0,3%)

Picnic primaveral pels camps verds de la Segarra

2011-04-15T14:04:00.000+02:00

Aquesta panoràmica va ser presa a l'entrada de la primavera. Un picnic per celebrar l'arribada d'aquesta estació, que als camps cerealístics de la comarca de la Segarra adquireix aquests tons verdosos.

La panoràmica es va fer prop del poble de Montfalcó Murallat, una entitat de població del municipi de Les Oluges que es troba aturonat damunt la confluència del riu Sió i del seu afluent per l'esquerra, la riera de Vergós.

Les quinze cases del nucli, construïdes en forma compacta al voltant d'una plaça on conflueixen els vessants de les teulades, i l'església parroquial de Sant Pere, és un dels millors exemples a Catalunya de vila closa, és a dir, de població protegida per muralles, sense edificacions extramurs. El castell de Montfalcó fou bastit a mitjan segle XI, i la fortalesa pròpiament dita ja formava part de la vila closa.

És un tipus de població típic de l'època antiga i de l'edat medieval. La muralla actual, del segle XIII, té una única porta d'accés adovellada que dóna a una plaça central on hi ha la cisterna, encara avui en ús.

La seva visita val molt la pena. I ja que hi sou, no deixeu d'acostar-vos al poble veí de Sant Ramon, on podreu visitar l'església i el monestir de Sant Ramon Nonat.

Llibre de fotografies de Kathmandu: pels carrers de la capital del Nepal

2011-03-04T12:42:00.001+01:00

En aquesta ocasió no us parlarem de panoràmiques, però sí de fotografies: ens fem ressò de la publicació d'un llibre de fotografies sobre la capital de Nepal, Kathmandu. El llibre l'ha editat l'editorial Adliteram i se'n poden demanar tant exemplars com es vulguin a la botiga online d'impressió sota demanda Lulu.

Es tracta d'un recorregut pels carrers d'aquesta mil·lenària capital de l'Himàlaia. En aquesta publicació, que té format de llibre de fotografia de viatges, copsareu el dia a dia dels seus habitants. Però sobretot hi trobareu imatges dels seus habitants més menuts: nens i nenes jugant a l'hora del pati, a classe o deambulant pels carrers.

A continuació us adjuntem el text introductori d'aquest llibre:

A travel to Tibet, that enigmatic and mysterious country (now under Chinese sovereignty), has been for years in my mind. In summer 2007 I set off to New Delhi. We didn’t intend to spend too much time nor in India, neither in Nepal. However, unknown circumstances didn’t let us go far from Kathmandu.

Although feeling disappointed, we re adapted our holidays to travel and discover that little country. Kathmandu offers you a mixture of cultures and religions. I discovered that city rambling through the streets and visiting some schools just to get an idea of how children are educated.

I mainly discovered smiles in the streets and in classrooms, and polite children full of curiosity. However, poverty is everywhere and malnutrition is extended. So is child prostitution. The aim of this publication is that it has no aim: neither show the happy face of a poor country, nor denounce the evil life of child prostitution. Just show what I see rambling through the streets of Kathmandu

The photo in the cover of this book may resume it all: a little gathered frown of a child with a hard life.

En els propers apunts un anirem mostrant algunes instantànies d'aquest llibre de fotografies. Si el voleu adquirir, podeu anar directament a l'enllaç que teniu a sota.

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (1)

2011-03-04T12:41:00.000+01:00

En aquest apunt us oferim una mostra de fotografies del llibre Kathmandu, del qual ja parlàvem en l’apunt anterior.

Molt a prop de la plaça Durbar de Kathmandu, un dels llocs més turístics i visitats de la capital del Nepal, es troba l'Associació per a la Protecció dels Infants, que dóna acollida a infants nepalesos oferint-los una educació i un lloc on viure.

Algunes de les fotografies que veureu a continuació es van fer a les aules d’aquesta associació, que molt amablement ens va permetre l’entrada.

L'educació general pública al Nepal s'inicià l'any 1951 gràcies a un moviment popular que acabà amb el règim de la família Rana que governava el país. Actualment, l'índex d'escolarització és d'un 49% dels nens i nenes majors de 15 anys. Avui dia hi ha unes 26.000 escoles escampades per tot el país.

No obstant això, l'escolarització al país de l'Himàlaia encara arrossega greus problemes: la qualitat i l'accés, les desigualtats socials basades en el gènere, l'ètnia, la zona geogràfica o la classe econòmica en limiten la seva expansió i enfortiment.

Selecció de fotos pels carrers de Kathmandu (2)

2011-03-04T12:40:00.000+01:00

Durant molts anys, sota el règim de la família Rana, l'educació va ser suprimida. Aquest règim temia un poble educat i escolaritzat, però ja abans de la Segona Guerra Mundial es van establir algunes escoles britàniques al país.

Quan els soldats gurkhas van tornar als pobles amb les seves noves habilitats adquirides a les escoles (la lectura i l'escriptura), l'educació es va tornar més important per a la població local. Ben aviat les famílies de casta superior enviarien els seus fills a la universitat, els quals, al seu torn, van fer créixer el sentiment anti-Rana que va posar fi al règim opressor l’any 1951.

Però malgrat l'establiment d'aquest sistema educatiu al Nepal, les famílies més pobres no es va poder permetre el luxe, durant molt de temps, d'enviar els seus fills a l'escola. A més, els necessitaven per treballar a les granges i al camp.

L'educació primària al Nepal s'ofereix de forma gratuïta pel govern des de 1975. Tristament, però, la separació de castes ha negat l'accés de molts infants a l'educació. Un altre factor negatiu és que les escoles es troben en zones urbanes i és car enviar els fills a viure a les ciutats. L'analfabetisme al Nepal es troba al voltant del 58% (72% són dones).

Recordeu que si voleu adquirir aquest llibre, en podeu fer una impressió sota demanda aquí.

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (i 3)

2011-01-07T13:12:00.006+01:00

La més encatadora de les esglésies de Boí: Cóll

Darrer lliurament d'aquest viatge per les terres de la Vall de Boí. Avui explicaré què vaig trobar-me tot fotografiant les esglésies de Barruera, Cardet i Cóll.

Interior de l'església de Barruera

Sant Feliu de Barruera potser té un dels interiors menys interessants de les esglésies de la vall. Calia fotografiar el temple des del seu exterior. Sembla que el millor angle pugui ser des de la carretera, ja que ofereix un posició privilegiada per la seva altitud que pot captar tot el conjunt romànic de ple. Però el que tenen les panoràmiques immersives és que et mostren tota l'escena al complert, i això vol dir que cal buscar un equilibri. En aquest cas, si bé per una banda es tenia una bona visió del temple i les muntanyes al fons, girant la foto sobre el nostre eix canviàvem d'escena i obteníem una altra imatge no tan atractiva: la transitada carretera que creua la població, cotxes aparcats, botigues i comerços, cases pirinenques de dubtós bon gust i contenidors de reciclatge. Davant aquesta disjuntiva, la solució fou una vista frontal de Sant Feliu que, malgrat que no permet copsar el temple en la seva plenitud, aconsegueix una imatge més harmònica i equilibrada.

Santa Maria de Cardet estava tancada quan la vaig visitar. Costa d'entendre que un dels temples que formen part del conjunt romànic de la vall estigui tancat a finals del mes de juny, en ple Sant Joan, quan moltíssims visitants s'acosten a la Vall de Boí per descobrir el seu ric patrimoni. La panoràmica d'aquesta església va ser complicada perquè es troba situada al final d'un carreró sense sortida. L'entrada principal dóna a un petit cementiri, envoltat d'altes parets, mentre que la part posterior de l'església està construïda sobre un fort desnivell, i a més es troba envoltada de vegetació. Per tant, si una imatge de l'absis era impossible calia fer la foto per la part frontal, de la portalada de l'església. Però posar el trípode davant mateix del porxo d'entrada mostrava de manera massa contundent la paret de la casa del costat, de manera que la panoràmica es distorsionava una mica.

Cardet: la distorsió de parets massa pròximes

Finalment l'emplaçament escollit per fer la fotografia va ser des de l'interior del mateix cementiri, des d'on es podia copsar el campanaret d'espadanya i el porxo d'entrada al temple. Malgrat tot, no es va poder evitar l'alta paret adjaçent al cementiri.

Pins i majestuós romànic a Cóll

L'últim temple que vaig fotografiar fou l'Assumpció de Cóll. Aquesta és una de les esglésies romàniques més boniques i encatadores de la vall. De la mateixa manera que Santa Maria de Cardet, té l'inconvenient que els seus horaris d'obertura són molt limitats i cal preveure la seva visita si no es vol trobar la porta tancada. El seu exterior té diversos elements d'interès que són força fotografiables. Per exemple, la portalada romànica, amb un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals. Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de la Vall de Boí; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Fer una foto panoràmica d'aquesta portalada, però, presentava un inconvenient força difícil: l'enorme pi que s'alça just al davant creava una grans contrastos de llums i ombres que ni amb la tècnica del HDR es podrien resoldre. Per això vaig optar per fer la panoràmica des del mig del cementiri, la qual donava una visió de conjunt del temple i del seu entorn, amb les muntanyes, els prats verds i un part del poble de Cóll com a teló de fons.

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (2)

2010-12-16T11:40:00.002+01:00

Panoràmica final de l'interior d'Erill la Vall

Continuem amb aquest recull d'incidències explicant les principals dificultats que vaig trobar en tres esglésies més de la Vall de Boí.

El desequilibri de l'equilibri romànic: Erill la Vall

A Santa Eulàlia d'Erill la Vall no hi va haver problema d'acumulació de turistes (en aquella hora del migdia, a punt de tancar, la gent devia ser a dinar). El principal inconvenient fou la limitació de l'espai davant del fabulós conjunt escultòric del Davallament de la Creu. El trípode amb prou feines cabia entre l'altar i les escales, però finalment vaig aconseguir col·locar-lo en una posiciò prou bona per fotografiar tan les figures de fusta com la nau del temple. El fet curiós d'aquesta panoràmica és la sensació de desequilibri del seu interior: no hi ha ni una paret recta, la teulada tampoc, el temple no és simètric, els bancs estan disposats a l'esquerra. No és un error de la fotografia a l'hora d'acoplar-la, sinó que el temple és realment així, asimètric.

Electricitat pel davant del campanar

L'església de la Nativitat o de la Mare de Déu de Durro té dos angles interessants per poder ser fotografiada: el primer és la visió de conjunt que es té des de l'oest del temple, just des del carrer que us dóna la benvinguda al poble. L'altre (que és el que vaig triar per aquesta panoràmica) s'obté des de l'angle nord-est, just des de la plaça del centre de la vila. Aquest angle proporciona una visió una mica elevada del campanar i mostra algunes cases típiques de la vall. Inevitablement apareixen un parell de cotxes que fan nosa a la foto. I el que més lleig feia -uns cables elèctrics que creuen de punta a punta just per davant del campanar-, van ser eliminats amb el Photoshop. Perdoneu la intromissió, però en aquest cas era absolutament imprescindible per no espatllar l'esplèndida imatge del campanar de Durro.

Cotxes davant l'ermita: mal lloc per aparcar

Per últim, l'encantadora ermita de Sant Quirc de Durro va presentar un altre problema: tot just al davant de la façana de l'esglesiola hi havia un cotxe aparcat, segurament d'algun pagès o ramader (per l'estat una mica atrotinat del vehicle i perquè a la rodalia no es veia ningú). Vaig esperar una bona estona, però l'amo del cotxe no apareixia. Una panoràmica de l'ermita i del magnífic paisatge sobre la vall que s'observa des d'aquest punt no podia contenir aquell trasto. Així que vaig optar per allunyar-me de la petita ermita i situar el trípode darrere d'un arbust que impedia la visió del vehicle i que es trobava just al costat del faro o pila que s'encén pels volts de Sant Joan per iniciar les falles. D'aquesta manera, a costa de perdre detalls i proximitat amb l'esglesiola, guanyava un element que donava personalitat a la foto i complementava la informació: art romànic i tradicions ancestrals, dos elements configuradors de la identitat i personalitat de la Vall de Boí.

Darrere la càmera: estratègies del panògraf a la Vall de Boí (1)

2010-12-08T19:32:00.008+01:00

Sant Climent de Taüll: emblema del romànic català

Iniciem una sèrie d'apunts sobre les petites incidències que un panògraf (o fotògraf de panoràmiques) pot trobar-se fent la seva feina. Al llarg dels següents tres apunts mostraré les dificultats i les condicions adverses que vaig trobar fent panoràmiques a les diverses esglésies de la Vall de Boí consideres Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, així com les estratègies i solucions que vaig aplicar amb la finalitat d'obtenir unes imatges mínimament acceptables que fessin justícia a aquest fabulós conjunt romànic monumental.

Quin és el millor angle per fotografiar l'arxiconegut campanar de Sant Climent de Taüll? Segurament el que apareix en el 99% de postals i fotos promocionals de l'art romànic de la Vall de Boí. Aquestes fotografies acostumen a copsar el campanar de Sant Climent amb el de Santa Maria al fons. Tots hem vist fotos fetes a la primavera, amb els magnífics camps verds als vessants, o a l'hivern, amb els cims de les muntanyes enfarinats per la neu. En aquest cas no va ser difícil triar l'emplaçament: una vista del magnífic campanar i de l'esplèndid absis. L'hora del dia i la situació del sol van permetre de poder fer una panoràmica ben il·luminada, sense contrastos. Com a únic punt en contra, la impossibilitat de dissimular els contenidors de brossa que, pel nostre gust, estan situats massa a la vora d'aquest destacable monument romànic.

Contenidors de brossa: molt millor més amagats

A la veïna església de Santa Maria de Taüll i a la de Sant Joan de Boí el problema va ser un altre, ben freqüent a l'hora de fotografiar monuments oberts al públic: el constant flux d'anar i venir de turistes per davant de la càmera. Malgrat que no cal defugir que la gent aparegui en els monuments fotografiats (de vegades, fins i tot, pot contribuir a donar més realisme), s'intenta en la mesura del possible que els elements patrimonials apareguin "nus" de gent. L'única intenció d'aquesta postura és la de poder copsar el monument en la seva puresa, sense elements que en distreguin la seva contemplació. El fet que davant d'un altar medieval aparegui un senyor amb pantalons curts, mitjons blancs i una càmara als braços no contribueix gaire a millorar la foto.

Sembla inevitable: turistes en contemplació

Romànic mil·lenari al cor del Pirineu: panoràmiques de la Vall de Boí

2010-07-19T16:01:00.060+02:00

La Vall de Boí pertany a l'Alta Ribagorça, una comarca creada no fa massa anys (1987). Vall de Boí és un dels tres municipis que constitueixen la comarca, i agrupa diferents poblets i llogarrets escampats tot al llarg de la vall del riu Noguera de Tor, el qual desemboca a la Noguera Ribagorçana.

La petitesa de la Vall de Boí no amaga els immensos encants que posseeix: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el conjunt romànic declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO.

En aquest viatge fotogràfic al cor del Pirineu ens centrarem en les esglésies que conformen el conjunt romànic. Per veure panoràmiques immersives del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici podeu visitar el web Pyrenees360 (www.pyrenees360.com).

El conjunt d'esglésies romàniques declarades Patrimoni Mundial són 9: Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro, Santa Maria de Cardet, l'Assumpció de Cóll i l'ermita de Sant Quirc de Durro.

Tot i que la vall tenia una població relativament reduïda a l'edat mitjana, els dignataris locals (els barons d'Erill) reberen grans quantitats de plata per encoratjar-los a participar en la campanya catalana per recuperar Barbastre i Saragossa. La major part d'aquests diners es van dedicar a construir diverses esglésies entre els segles XI i el XIV, seguint l'estil arquitectònic importat de Llombardia. Les esglésies es caracteritzen per l'elaboració en el treball de la pedra i per l'elegància dels campanars. Les pintures murals de les esglésies es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya a Barcelona.

Potser l'estampa més característica d'aquesta vall (i per extensió, convertit en símbol del romànic català) és el famós campanar de l'església de Sant Climent de Taüll. La decoració d'estil llombard (arcuacions cegues, lesenes i frisos de dent de serra) el fan inconfundible, mentre que les pintures del Pantocràtor del seu interior són de les més conegudes de l'art romànic.

Són molt semblants les pintures murals de Santa Maria de Taüll, on es representa l'Epifania envoltada pels Reis Mags. Els Apòstols també apareixen sota una arcuació.

Sant Joan de Boí ens pot donar una idea de com devien ser aquestes esglésies: totalment decorades amb pintures murals tant a l'interior com a l'exterior dels temples. Tot i que les pintures que ara es poden veure són una reproducció de les originals conservades al MNAC, ens podem fer una idea de la seva força expressiva. Podem veure diverses escenes bíbliques, entre les que destaquen grups d’animals del bestiari medieval, l’escena de la Lapidació de Sant Esteve, l’escena amb un malabarista de boles, un equilibrista i un sonador de psalteri, la bèstia apocalíptica, etc. En primer terme d’aquesta foto panoràmica podreu observar l’escena d’una figura humana tocant-se els seus atributs sexuals. La imatge pot fer referència a la depravació tan física com moral.

A l'església de Santa Eulàlia d'Erill la Vall podrem contemplar el Davallament de la Creu, situat sobre l'altar i constituït per set personatges tradicionals: Jesucrist al centre, amb els dos lladres que li feien companyia també crucificats dalt de sengles creus a cada extrem, la Mare de Déu plorosa, Nicodem, que amb unes tenalles arrenca els claus amb què era clavat Jesucrist a la creu i, alhora, el sosté perquè no caigui, Josep d'Arimatea i Sant Joan Evangelista, fent parella amb la Mare de Déu, situada simètricament amb ell.

El poblet de Durro conserva dos dels temples declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO: es tracta de l'església de la Nativitat i la petita ermita de Sant Quirc. Del primer edifici en destaca el seu porxo amb diferents elements decoratius, entre els quals destaca el crismó situat a sobre de la clau de l'arc de la porta. Mostra les lletres alfa i omega i el monograma de Crist (X i P), a més del bou i el lleó dels evangelistes i dos ocells. De l'ermita de Sant Quirc potser el més en destaca és la seva ubicació: en un turó elevat a 1.500 metres, regala a la nostra vista unes esplèndides vistes sobre la Vall de Boí. És, a més, el lloc escollit pels fadrins de Durro per plantar el seu faro, des del qual s'inicien les falles que cada estiu recorren els carrers dels poble. En la panoràmica, presa pels volts de Sant Joan, es pot veure el faro ja consumit.

Sant Feliu de Barruera ha sofert diverses remodelacions al llarg dels segles. L'església conserva nombrosos béns mobles que ens informen dels canvis, de l'evolució i de l'adaptació dels edificis religiosos de la Vall de Boí des que foren construïts fins als nostres dies.

Finalment, trobem dos temples més que completen el conjunt romànic de la Vall. Es tracta de les esglésies de Santa Maria de Cardet i l'Assumpció de Cóll. És una llàstima que els seus horaris siguin tan reduïts, i si no es visiten en uns dies molt determinats durant l'any és impossible visitar el seu interior.

L'església romànica de Santa Maria de Cardet destaca pel seu emplaçament. Fou bastida sobre un desnivell força pronunciat que va permetre que, a sota de l'absis, es pugués encabir una cripta (el lloc on es conservaven les relíquies). Així mateix, la porta d'accés a l'església es troba situada una mica per sobre de la nau central.

Finalment, potser el temple amb més encant de la Vall de Boí sigui, amb permís de l'ermita de Sant Quirc de Durro, l'església de l'Assumpció de Cóll. És l'única església que no es troba al centre de la població, sinó que s'emplaça als afores. El seu isolament i la bellesa de la seva construcció fan que aquesta església sigui diferent. Decorativament parlant, és de les més interessants: les columnes dels capitells de la porta de la façana són historiats i sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de la Vall de Boí (en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça).

La Vall de Boí és patrimoni, és natura i és tradicions. Sempre val la pena de tornar-hi, en qualsevol moment de l'any, per deixar-se sorprendre amb els fabulosos tresors que amaga aquesta vall pirinenca.

Vallbona de les Monges: fotografies panoràmiques i HDR (High Dynamic Range)

2010-01-26T15:54:00.020+01:00

El monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir femení que pertany a l'orde del Cister i està situat a la comarca de l'Urgell. Va ser fundat a la primera meitat del segle XII, i la seva església és un exemple de transició del romànic al gòtic. La planta és d'una sola nau i de creu llatina, amb els absis rectangulars (fou dels primers temples en adoptar aquesta forma a Catalunya, abandonant així la típica forma circular dels absis romànics).

Pel que fa al claustre, cadascuna de les quatre ales és d'un estil diferent: romànic primitiu, romànic, gòtic i renaixentista. Conté nombroses tombes d'abadesses i nobles de famílies catalanes, entre les quals destaquen les de Violant d'Hongria (segona esposa de Jaume I el Conqueridor) i la filla d'ambdós, la princesa Sança.

També es conserva la imatge romànica de la Mare de Déu del Claustre, considerada la primera que presidí el temple durant la seva construcció. Segons Josep Joan Piquer, la imatge dataria de les darreries del segle XII o començament del XIII, posteriorment restaurada al segle XIV. La Verge té molta advocació pels pobles de la rodalia, i és invocada en els moments del part i contra les contínues sequeres que afecten aquesta regió.

En la guia virtual que presenta Panorama.cat del monestir de Vallbona de les Monges, s'ha utilitzat per primer cop la tècnica HDR (High Dynamic Range). Aquesta tècnica consisteix en prendre tres o més fotografies d'una escena estàtica: unes subexposades, altres de normals i, finalment, unes altres de sobreexposades. Aquestes imatges s'unifiquen posteriorment per aconseguir la nitidesa tant de les zones fosques com de les més il·luminades. Aquesta tècnica també es pot aconseguir amb una sola fotografia feta amb format RAW, la qual és processada amb un programa informàtic que "crea" tres fotografies idèntiques però amb diferent temps d'exposició. Val a dir, però, que la millor manera d'utilitzar el HDR és la primera tècnica que hem descrit perquè el software, en treballar sobre una sola fotografia, no deixa "d'inventar" les altres dues.

Amb un exemple potser es veurà més fàcilment. Aquí teniu dues fotografies: la primera és l'original presa amb format RAW, mentre que la segona és la processada:

Com es pot observar, la fotografia original presenta parts sobreexposades (el campanar i part dels xipresos) i parts on manca llum (la font i l'enllosat del terra). En la foto processada, en canvi, apreciem que la part on hi havia un excés de llum ha estat compesada i s'ha enfosquit lleugerament, i que en la part que quedava fosca en l'original s'ha afegit llum i contrast. Tot plegat equilibra i compensa les diferents zones lumíniques de la fotografia per acostar-les més al que realment veu l'ull humà.

La fotografia panoràmica del claustre i el campanar s'ha fet seguit aquesta tècnica, així com la imatge de la plaça exterior amb les tombes i la portada gòtica de l'església:

En les altres panoràmiques immersives de Vallbona de les Monges no s'ha utilitzat el HDR. Són les fotos de capella de la Mare de Déu del Claustre, la vista de l'entrada a la Sala Capitular des del claustre, el cor de l'església, el creuer de l'església i l'interior de mateixa la Sala Capitular.

Podeu veure totes les fotos panoràmiques de Vallbona de les Monges al web de Panorama.cat.

El castell-monestir d'Escornalbou (Baix Camp)

2009-11-28T21:01:00.013+01:00

Cornu bovis vol dir "el corn del bou" en llatí i és l'origen del topònim Escornalbou. Aquest complex de diferents edificis situat en un turó des del qual es divisa bona part del Baix Camp, és fruit de la unió d'un antic castell i un monestir que fou habitat pels frares franciscans fins que l'any 1835 l'abandonaren després de la desamortització de Mendizábal.

Val la pena fer-hi una visita perquè podrem copsar l'evolució arquitectònica i decorativa d'aquest estrany complex: des de les restes del castell i el convent datat al segle XII fins a la mansió senyorial amb elements neoromàntics que féu bastir Eduard Toda, Escornalbou resumeix bona part de la història del Camp de Tarragona.

De l'antic castell en resta el pati porticat, des del qual es tenen unes esplèndies vistes sobre la comarca. El convent o monestir, que ja fou ocupat pels franciscans al segle XVI, posseeix una església i una rectoria força remarcables.

Saquejat durant la Guerra del Francès i ocupat alternativament per carlins i liberals, el castell-monestir d'Escornalbou ha passat per diverses mans. Eduard Toda ho convertí en el seu lloc de residència abans d'instal·lar-se definitivament a Poblet. De les reformes de Toda a la mansió, ens n'ha restat la seva important biblioteca i diverses sales que són visitables: la sala noble i la sala del rellotge.

La visita al castell-monestir d'Escornalbou es pot completar amb alguna excursió pels seus voltants: una de fàcil és al cim on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. També es pot passejar per la sureda i la pineda dels voltants: el bosc d'alzina sureda és gairebé únic a les comarques de Tarragona i actualment està protegit.

Imatge virtual de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

2009-11-25T16:20:00.006+01:00

L'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona figura entre una les més antigues de la ciutat. Data de 1342-43, i substituí un temple anterior preromànic. Tot i que els màrtirs Just i Pastor ja es veneraven al segle IV, els capitells, avui dia piles d'aigua beneïda, procedeixen d'una construcció visigòtica posterior.

L'església gòtica és de nau única dividida en cinc trams, contraforts laterals amb capelles, absència de creuer i capçalera hemicíclica. La façana i el campanar daten de la segona meitat del segle XV. Conté diversos retaules: el de sant Feliu (1528) i el retaule major neoclàssic (1816-32).

Al segle XI, durant el regnat de Ramon Berenguer, va fer les funcions de catedral mentre es construïa l'actual. Les relíquies dels sants estan dipositades en una arqueta provinent de la catedral de Narbona, la qual fou donada per la reina Violant d'Hongria. Vegeu-ne la fotografia panoràmica aquí.

Un recorregut virtual per l'Alt Empordà

2009-10-26T13:39:00.019+01:00

Unes minivacances a l'Alt Empordà poden donar molt de si: en tres o quatre dies (fins i tot amb menys temps) es poden visitar una munió d'indrets ben interessats tant des del punt de vista històric, monumental i paisatgístic.

En aquest cas visitàrem Roses, Empuriabrava, Sant Martí d'Empúries, les ruïnes arqueològiques d'Empúries, l'Escala, Cadaqués, el Port de la Selva, Portbou, Vilabertran, el monestir de Sant Quirze de Colera i Peralada.

Podeu veure aquí una selecció de fotografies immersives de tres d'aquests indrets: el memorial a Walter Benjamin de Portbou, les ruïnes arqueològiques d'Empúries i el monestir de Santa Maria de Vilabertran.

A Portbou, i en memòria de Walter Benjamin i dels exiliats europeus dels anys 1933 a 1945, Dani Karavan va crear el Memorial "Passagen". Fent servir formes abstractes i en íntima relació amb l'aspra natura del Pirineu català, l'artista va inscriure al paisatge un signe que permetia apropar-se a la situació d'amenaça existencial viscuda pels emigrants al segle XX i que alhora adreça al futur una crida a la tolerància i a la comprensió per damunt de les fronteres. El monument fou finançat per la República federal d'Alemanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de la població empordanesa.

Pel que fa al monument històric i artístic de Santa Maria de Vilabertran, l'element més destacal del conjunt monacal és l'església de Santa Maria. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració el 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l'espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars. Per la seva banda, el claustre es va construir al segle XII. És senzill i auster i les seves galeries són bastant desiguals.

Estan cobertes per una volta de mig arc i angles sostinguts per arcs diagonals. Els capitells de les columnes estan decorats amb dibuixos de fulles llises. Al voltant del claustre es distribueixen les diferents dependències de l'antic convent. El campanar es va construir entre els segles XII i XIII. Està compost per tres galeries decorades en estil llombard. La façana és totalment llisa; no presenta cap ornament. A la dreta de la torre es poden veure encara les restes d'un campanar que mai va arribar a completar-se. La fotografia panoràmica des del claustre del monestir es va fer sota una pluja diluvial, la qual, curiosament, no s'acaba d'apreciar a la imatge.

Per últim, les ruïnes d'Empúries, l'antiga ciutat grega i romana. Aquesta ciutat estava situada al golf de Roses, avui dins el municipi de l'Escala, concretament a la vora de Sant Martí d'Empúries. Es componia de quatre parts, situades al voltant d'un port natural: la primera fundació grega, situada en una península (avui Sant Martí d'Empúries) anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis o ciutat vella; la ciutat grega a terra ferma, a la vora del mar, dita Neàpolis (ciutat nova); la ciutat romana, situada damunt la Neàpolis, i el poblat iber dels indigets que es deia Indiké i que no ha estat localitzat fins avui. La ciutat estava emmurallada, i les muralles es van refer en diversos moments. Al centre de la Neàpolis hi ha la plaça o àgora.

Només se'n conserva una porta d'accés, entre dues torres. Al costat de la plaça hi havia una Stoa (mercat). Tenia diversos temples que se suposa que estaven dedicats a Zeus-Serapis i Asclepi (Esculapi). Al seu torn, la ciutat romana estava envoltada d'una muralla de formigó de calç encofrat sobre dues fileres de pedres gegantines. Tenia una gran plaça fòrum porticada, amb diversos temples i botigues, i uns grans banys públics. A més, també disposava d'un amfiteatre i un gimnàs o palestra. Davant la porta de la Neàpolis s'hi bastí un barri d'artesans metal·lúrgics.

Panoràmiques de la Terra Alta i el Matarranya

2009-10-26T13:22:00.021+01:00

Olivera mil·lenària: Lo Parot d'Horta

Nova tanda de panoràmiques, aquesta vegada de les comarques de la Terra Alta i el Matarranya, separades per una frontera autonòmica però unides per una llengua i cultura comunes.

Hi veureu diverses fotografies panoràmiques: la plaça major d'Horta de Sant Joan, amb l'ajuntament renaixentista i l'església de sant Joan; el famós Parot, l'olivera mil·lenària d'Horta situada als afores de la població; l'ajuntament renaixentista d'Arnes, que data del selgle XVI; l'església de Santa Maria de Calaceit, barroca i construïda sobre una altra de gòtica; i la plaça de l'ajuntament de Vall-de-roures, amb un edifici també renaixentista. Properament n'afegirem més.

L'ajuntament d'Horta de Sant Joan

L'ajuntament d'Arnes

Totes les panoràmiques a http://www.panorama.cat.

Panoràmiques de Barcelona a l'iPhone

2009-09-09T15:32:00.009+02:00

Panorama.cat arriba ara a l'iPhone amb una aplicació gratuïta que permet veure i interactuar amb fotografies immersives.

Només cal que aneu a l'AppStore i us baixeu el programa PangeaVR. Un cop instal·lat al vostre iPhone podreu navegar per la seva base de dades i veure panoràmiques virtual de tot el món.

Entre elles, panoràmiques virtuals de la ciutat de Barcelona: seleccioneu la lletra 'b' i premeu sobre 'Barcelona Panoramas'.

Noarre: panoràmica des d'un racó perdut del Pirineu

2009-02-27T17:31:00.006+01:00

Noarre està situat al capdamunt del Pallars Sobirà, passat Tavascan i les Bordes de Quanca, i a mig camí de la ruta que porta al pic de Certascan.

Aquesta fotografia esfèrica virtual es va fer enmig d'un prat als afores del poblet, en ple mes de juliol.

Podeu veure més fotografies panoràmiques virtuals dels Pirineus.

Visita virtual a la Pedrera de Gaudí

2009-02-27T17:17:00.005+01:00

Fem un pas més enllà i us mostrem una visita virtual de la Pedrera de Gaudí amb tecnologia Flash incorporada, que resolt alguns dels problemes del fantàstic player de QuickTime i que ofereix transicions dinàmiques que aporten un grau més d'interactivitat i d'immersió.

Hi ha disponibles panoràmiques de 360º de les escales d'accés, del rebedor i del menjador del pis noble, de les golfes i del terrat de la Pedrera.

Els Castellers de Valls en realitat virtual

2009-02-27T16:53:00.005+01:00

Des de Panorama.cat us oferiment novament una altra sorpresa: una visió immersiva de la Diada de Santa Úrsula de Valls, en la seva edició de 2007.

Les fotografies virtuals estan fetes des del centre mateix de la plaça, és a dir, mostren la visió d'un espectador qualsevol situat enmig dels castellers.

Altre cop, aquesta fotos van ser molt difícils de fer, atès que la gent es movia sense parar, i fins i tot donaven petits cops al trípode (cosa ben normal, per altra banda!).

En aquest enllaç podeu veure fotografies virtuals de 360º de la Colla Vella Xiquets de Valls i de la Colla Joves dels Xiquets de Valls.

Panoràmica immersiva de la Calçotada de Valls

2009-02-27T16:43:00.004+01:00

Aquesta panoràmica virtual us permet participar en la Gran Festa de la Calçotada de Valls, concretament en la cuita dels calçots a la plaça de l'Oli.

Cada any se celebra aquesta festa per promoure el consum i la tradició de les calçotades, que són originàries de l'Alt Camp, i més concretament de Valls.

La foto va ser una mica difícil de fer, ja que la gent i el fum que s'aixecava de la cuita es movien contínuament.

Recorregut virtual per la ciutat de Tarragona

2009-02-27T16:27:00.006+01:00

Des del web de Panorama.cat podeu veure un tour virtual de Tarragona amb fotografies panoràmiques de 360º. De moment hi han disponibles diverses panoràmiques de la Catedral de tarragona, el Pretori Romà, el carrer de Santa Tecla, la plaça dels Sedassos, l'Antic Escorxador i el Pla de la Seu.

Les fotografies virtuals s'han produït amb tecnologia QuickTime i es poden visualitzar a pantalla completa. L'empresa que les ha realitzat és l'estudi digital Kubic, de Tarragona.

Kubic, estudi digital de fotografia panoràmica virtual

2009-02-27T16:18:00.003+01:00

KUBIC és una empresa especialitzada en fotografia panoràmica immersiva de realitat virtual. És un mitjà de promoció ideal per a hotels, restaurants, museus, galeries d'art, botigues, etc. També realitzem tours virtuals (recorreguts virtuals) d'espais monumentals amb fotografies esfèriques de 360º. www.kubic.cat