Fotografia panoràmica virtual: de desembre 2013

dilluns, 23 de desembre del 2013

Formiguer gegantí al bosc de Marimanya (Pirineu català)

Si passegeu pels boscos del Pirineu us podeu trobar fàcilment aquests gegantins monticles fets de fulles de pi, branques, terra torba i altres restes vegetals. Els construeixen les formigues lúgubres (una espècie de formiga roja) just a sobre dels seus nius subterranis. Són permanents durant tot l’any, tot i que a l’hivern, que és l’època de l’any en què les formigues no surten a l’exterior a causa de les baixes temperatures, aquests monticles poden ser sotmesos a diferents agressions i accidents que els malmeten. Quan arriba la primavera i la temperatura ho permet, les formigues dediquen gran part de la seva activitat a refer i mantenir el túmul en bon estat i, si és possible, a fer-lo més gros.

Les formigues obreres es passegen per aquests monticles amb la finalitat d’escalfar-se; així, quan ja han acumulat suficient calor en el seu organisme, baixen a la colònia i poc a poc alliberen la calor per escalfar el niu. Contínuament hi ha formigues ja escalfades que entren al niu per alliberar la calor, i d’altres que en surten per prendre el sol; d’aquesta manera poden regular la temperatura interna del niu durant els mesos de més activitat en el formiguer.

Aquest formiguer gegantí fou localitzat al bosc de Marimanha, just entre les comarques del Pallars Sobirà i la Val d’Aran.

Canal de Panorama.cat a Youtube

dimarts, 3 de desembre del 2013

Teatre de putxinel·lis a la natura: el congost de Fraguerau a la serra de Montsant

Un bisbe, un formatge, tres jurats, una cadireta... Podrien ser els personatges d’un teatre de putxinel·lis que veiem amb els ulls menuts d’un infant. En aquest cas, però, estem en plena natura i els personatges gegantins que veiem no són altres que penyals (“tormos” en el parlar local) de roca conglomerada.

Es tracta d’unes grans roques que anem trobant resseguint el congost de Fraguerau, a la serra de Montsant, i que la imaginació popular ha batejat amb aquests noms tan curiosos (també trobem lo Cap de Mort, lo Buda, la Roca Balladora, los Tres Jurats Petits, lo Bonet...). Aquest congost ens permet accedir a la bellíssima ermita romànica de Sant Bartomeu de Fraguerau des de l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins.

A l’edat mitjana un anacoreta anomenat fra Guerau va habitar en una balma propera al riu, on ara es troba l’ermita, i va donar nom al congost. Les Cadolles Fondes marquen l’inici del camí pel congost; es tracta d’unes basses esculpides a la roca que ha modelat l’acció de l’aigua i que s’albiren des d’un mirador.

El riu Montsant ha anat excavant aquest congost entre les serres de la Llena i de Montsant, i ha creat un paisatge d’una enorme bellesa. És un indret molt feréstec on podreu copsar el Montsant més verge.