dilluns, 6 de febrer de 2012

Gegants ben arrelats: arbres monumentals i singulars de les comarques de Tarragona (1)


Les comarques que conformen el Camp de Tarragona i les terres de l'Ebre han sofert més canvis en el seu paisatge en els darrers cinquanta anys que tot al llarg de la seva història. El primer està trinxat de vies de comunicació que esquarteren els seus camps, desenes de torres de molt alta tensió creuen el territori per tots els punts cardinals, les indústries químiques han identificat per sempre més el conreus de l'avellana amb les torres fumejants, els polígons industrials han substituït els antics camps d'horta, etc. Per la seva banda, les terres de l'Ebre s'han erigit en el pati del darrere dels catalans: hi va a parar tot allò que ningú vol prop de casa. Centrals nuclears, centrals tèrmiques, parcs eòlics, complexos electroquímics contaminants, més d'una quinzena de línies d'alta o molt alta ensió, gasoductes, pedreres i activitats extractives... Ara ja formen part de la identittat paisatgística d'aquestes terres.

No obstant això, i malgrat la implacable pressió humana, han resistit ací i allà exemplars monumentals d'arbres que són testimoni dels canvis experimentats en el paisatge de les terres tarragonines. Alguns d'ells són avui dia veritables símbols i referents identitaris per a la població del seu entorn (el Pi de Bofarull a Reus, el Faig Pare a la Sènia), d'altres s'han convertit en reclams turístics (lo Parot a Horta de Sant Joan), uns altres són autèntics tresors llegendaris (el Teix de la Cova a Margalef i el Teix d'Engrilló a Prat de Comte), uns pocs han estat víctimes dels llamps i han desaparegut (el malaguanyat Pi del Baró a Vilallonga del Camp) i uns últims han estat a punt de ser eliminats per la mà de l'home (el Pi de Mestres, també a Vilallonga).

En aquest apunt i ens els següents us presentarem un breu recull fotogràfic d'aquests fantàstics arbres que no deixen de sorprendre'ns per la seva bellesa, tenacitat i saviesa.


Pi de Bofarull (Reus, Baix Camp)
Per la seva situació, a tocar de l'antiga carretera de Reus a Tarragona i just a l'entrada de l'aeroport de Reus, és un arbre molt conegut i la seva popularitat ve d'antic: figura en un mapa de 1825 fet per un dibuixant de Reus anomenat Verdaguer. També apareix al conte curt El parlament del capitost carlí (1925), d'A. Fuster Valldeperas, on s'explica que es vol afusellar l'enemic sota la seva ombra.

És un pi pinyer para-solat, de 21 m d'altura, un volt de soca de 5,1 m, i un diàmetre mitjà de capçada de 21, 5 m. Se li calcula una edat superior als 300 anys.

Pi de Bofarull  © DRM   


Pi de Bofarull  © DRM 
Pi de Bofarull  © DRM 


Alzina del mas de Borbó (l'Aleixar, Baix Camp)
Aquesta impressionant alzina (Quercus ilex) té una alçada d'uns 12 m, una capçada de 24,5 i un volt de soca de 9,45 m. Se li calcula una edat de 1.000 anys. Es troba situada al mas de Borbó, al terme municipal de l'Aleixar (Baix Camp), però actualment no es pot visitar perquè la finca és privada i està barrada.

Marià Manent, a L'aroma d'arç, va escriure aquest text sobre l'alzina de mas de Borbó:
17 d'agost de 1962
A la tarda ens arribem al Mas de Borbó. Vénen les quatre noies suïsses. Aturats al bosc, tornen a cantar cançons franceses o helvètiques:
Oui, ma chaumière
je la prefère
avec toi
au palais d'un roi.
Sota l'arc fosc de les alzines es veia un paisatge equilibrat: conreus, boscos i serres llunyanes en el sol d'agost. L'airet era agradable. L'alzina del Mas de Borbó té les branques decorades amb líquens grisos i verds, que fan unes configuracions geogràfiques, una mena de Polinèsia en l'escorça negra. Hem visitat per dins el Mas de Garrut, que es troba al mateix camí. Les noies xisclaven quan han començat a volar ratpenats per les alcoves buides.
Alzina de mas de Borbó  © DRM 
Alzina de mas de Borbó  © DRM 


Pi de les Planes o del Fernando (l'Aleixar, Baix Camp)
Aquest pi pinyer (Pinus pinea) té una alçada d'uns 20 m i un volt de 4,55 m; la soca fa uns 5 m i el diàmetre de la capçada és de 27,6 m. Se li calcula una edat aproximada als 300 anys. S'hi pot arribar des del poble de l'Aleixar: prendrem el camí de l'ermita de sant Blai i remuntarem el barranc de les Trilles per l'esquerra. De lluny veurem aquest monumental pi, que s'alça enmig d'un bosquet.

Pi de les Planes  © DRM 
Pi de les Planes  © DRM
Pi de les Planes  © DRM


Lo Parot (Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Lo Parot és una olivera mil·lenària situada als afores d'Horta de Sant Joan (Terra Alta). Declarada arbre monumental, té una alçària de 8 m i un perímetre de la soca de 15 m. Els vilatans asseguren que és l'arbre més vell de Catalunya, amb 2.000 anys de vida. Es tracta d'una olivera (Olea europeae) d'una varietat desconeguda avui en dia, que es caracteritza per tenir les fulles i el fruit una mica més allargats que la varietat anomenada empeltre, cultivada tradicionalment a tota la comarca.

Situat a uns 500m de la sortida d'Horta en direcció a Bot, s’hi accedeix per un camí que arrenca a mà dreta a peu de carretera, en el punt quilomètric 3. Hem de seguir 50 metres fins les edificacions, d’on surt un senderet que ens porta cap al bancal inferior a la dreta, on es troba l’arbre.

Aquí podeu veure una panoràmica virtual de lo Parot d'Horta de Sant Joan.

 Panoràmica virtual de lo Parot d'Horta de Sant Joan © DRM


Teix de la Cova (Margalef, Priorat)
Es calcula que aquest teix (Taxus baccata) té uns 1.000 anys d'edat. Fa 15 metres d'alçària i 5,15 metres de volt de canó a 1,30 m d'alçària. Les branques comencen a uns 2 metres i les de la part sud  estan poc desenvolupades a causa de la paret de la cova. Es troba situat en una raconada de la serra de Montsant, en concret a la capçalera del barranc de la Taverna. És un indret solitari al costat d'una balma on també podem identificar altres plantes protegides.

S'hi pot accedir a peu des de Margalef o des de la Morera de Montsant, amb unes dues hores i mitja de caminada.

Teix de la Cova © DRM