Darrer lliurament d'aquest viatge per les terres de la Vall de Boí. Avui explicaré què vaig trobar-me tot fotografiant les esglésies de Barruera, Cardet i Cóll.
 |
| Interior de l'església de Barruera |
Sant Feliu de Barruera potser té un dels interiors menys interessants de les esglésies de la vall. Calia fotografiar el temple des del seu exterior. Sembla que el millor angle pugui ser des de la carretera, ja que ofereix un posició privilegiada per la seva altitud que pot captar tot el conjunt romànic de ple. Però el que tenen les panoràmiques immersives és que et mostren tota l'escena al complert, i això vol dir que cal buscar un equilibri. En aquest cas, si bé per una banda es tenia una bona visió del temple i les muntanyes al fons, girant la foto sobre el nostre eix canviàvem d'escena i obteníem una altra imatge no tan atractiva: la transitada carretera que creua la població, cotxes aparcats, botigues i comerços, cases pirinenques de dubtós bon gust i contenidors de reciclatge. Davant aquesta disjuntiva, la solució fou una vista frontal de Sant Feliu que, malgrat que no permet copsar el temple en la seva plenitud, aconsegueix una imatge més harmònica i equilibrada.
Santa Maria de Cardet estava tancada quan la vaig visitar. Costa d'entendre que un dels temples que formen part del conjunt romànic de la vall estigui tancat a finals del mes de juny, en ple Sant Joan, quan moltíssims visitants s'acosten a la Vall de Boí per descobrir el seu ric patrimoni. La panoràmica d'aquesta església va ser complicada perquè es troba situada al final d'un carreró sense sortida. L'entrada principal dóna a un petit cementiri, envoltat d'altes parets, mentre que la part posterior de l'església està construïda sobre un fort desnivell, i a més es troba envoltada de vegetació. Per tant, si una imatge de l'absis era impossible calia fer la foto per la part frontal, de la portalada de l'església. Però posar el trípode davant mateix del porxo d'entrada mostrava de manera massa contundent la paret de la casa del costat, de manera que la panoràmica es distorsionava una mica.
 |
| Cardet: la distorsió de parets massa pròximes |
Finalment l'emplaçament escollit per fer la fotografia va ser des de l'interior del mateix cementiri, des d'on es podia copsar el campanaret d'espadanya i el porxo d'entrada al temple. Malgrat tot, no es va poder evitar l'alta paret adjaçent al cementiri.
 |
| Pins i majestuós romànic a Cóll |
L'últim temple que vaig fotografiar fou l'
Assumpció de Cóll. Aquesta és una de les esglésies romàniques més boniques i encatadores de la vall. De la mateixa manera que Santa Maria de Cardet, té l'inconvenient que els seus horaris d'obertura són molt limitats i cal preveure la seva visita si no es vol trobar la porta tancada. El seu exterior té diversos elements d'interès que són força fotografiables. Per exemple, la portalada romànica, amb un arc de mig punt tancat per un fris escacat en el semicercle exterior. Les columnes tenen capitells historiats i de temes vegetals. Sobre la clau de l'arquivolta exterior es veu un crismó, considerat el més bell d'entre tots els de les esglésies de la Vall de Boí; en els angles de la pedra es veuen dos coloms i dos capets humans, un d'ells tocant una banya de caça. Fer una foto panoràmica d'aquesta portalada, però, presentava un inconvenient força difícil: l'enorme pi que s'alça just al davant creava una grans contrastos de llums i ombres que ni amb la tècnica del HDR es podrien resoldre. Per això vaig optar per fer la panoràmica des del mig del cementiri, la qual donava una visió de conjunt del temple i del seu entorn, amb les muntanyes, els prats verds i un part del poble de Cóll com a teló de fons.
