El castell-monestir d'Escornalbou (Baix Camp)

Cornu bovis vol dir "el corn del bou" en llatí i és l'origen del topònim Escornalbou. Aquest complex de diferents edificis situat en un turó des del qual es divisa bona part del Baix Camp, és fruit de la unió d'un antic castell i un monestir que fou habitat pels frares franciscans fins que l'any 1835 l'abandonaren després de la desamortització de Mendizábal.

Val la pena fer-hi una visita perquè podrem copsar l'evolució arquitectònica i decorativa d'aquest estrany complex: des de les restes del castell i el convent datat al segle XII fins a la mansió senyorial amb elements neoromàntics que féu bastir Eduard Toda, Escornalbou resumeix bona part de la història del Camp de Tarragona.

De l'antic castell en resta el pati porticat, des del qual es tenen unes esplèndies vistes sobre la comarca. El convent o monestir, que ja fou ocupat pels franciscans al segle XVI, posseeix una església i una rectoria força remarcables.

Saquejat durant la Guerra del Francès i ocupat alternativament per carlins i liberals, el castell-monestir d'Escornalbou ha passat per diverses mans. Eduard Toda ho convertí en el seu lloc de residència abans d'instal·lar-se definitivament a Poblet. De les reformes de Toda a la mansió, ens n'ha restat la seva important biblioteca i diverses sales que són visitables: la sala noble i la sala del rellotge.

La visita al castell-monestir d'Escornalbou es pot completar amb alguna excursió pels seus voltants: una de fàcil és al cim on hi ha l'ermita de Santa Bàrbara. També es pot passejar per la sureda i la pineda dels voltants: el bosc d'alzina sureda és gairebé únic a les comarques de Tarragona i actualment està protegit.

Imatge virtual de l'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona

L'església dels Sants Just i Pastor de Barcelona figura entre una les més antigues de la ciutat. Data de 1342-43, i substituí un temple anterior preromànic. Tot i que els màrtirs Just i Pastor ja es veneraven al segle IV, els capitells, avui dia piles d'aigua beneïda, procedeixen d'una construcció visigòtica posterior.

L'església gòtica és de nau única dividida en cinc trams, contraforts laterals amb capelles, absència de creuer i capçalera hemicíclica. La façana i el campanar daten de la segona meitat del segle XV. Conté diversos retaules: el de sant Feliu (1528) i el retaule major neoclàssic (1816-32).

Al segle XI, durant el regnat de Ramon Berenguer, va fer les funcions de catedral mentre es construïa l'actual. Les relíquies dels sants estan dipositades en una arqueta provinent de la catedral de Narbona, la qual fou donada per la reina Violant d'Hongria. Vegeu-ne la fotografia panoràmica aquí.